“Ho has d’explicar perquè t’entengui la teva mare”. És la consigna que li donen a un jove periodista que acaba d’aterrar en una redacció d’informatius. L’hi diuen com si fos la fórmula infal·lible per aconseguir l’eficàcia comunicativa. El consell m’activa ràpidament un record del passat, de fa vint-i-cinc anys, de quan vaig anar a raure a la meva primera redacció, quan encara ni tan sols havia acabat el meu pas per la facultat. “Ho has de redactar perquè ho entengui la teva àvia”, em van aconsellar en el dia del meu debut. La frase em va semblar profundament ofensiva. Sembla que en els estàndards de la capacitat més baixa de comprensió hem anat enrere des del punt de vista generacional. Abans el paradigma del nivell mínim de comprensió es veu que eren les àvies i ara deuen ser les mares. En tot cas, abans i ara, curiosament sempre són les dones el baròmetre per mesurar el punt fins al qual cal abaixar el llistó perquè un periodista es faci entendre. Les dones com a exemple de la dificultat per entendre l’actualitat. Aquesta ordre no és d’ús exclusiu a les redaccions. De fet, grans periodistes (avui diré el pecat però indultaré el pecador) han utilitzat el mateix recurs quan han entrevistat magnífics experts de la ciència, l’economia o la política. Per demanar al convidat que faci accessible el seu coneixement als oients o espectadors, que utilitzi un llenguatge planer perquè el missatge sigui comprensible al públic, se li diu: “Expliqui-ho perquè ho entengui la meva mare, de la manera més senzilla possible”.

Hi ha qui percep aquesta petició com un gest de tendresa amb la mare. Una picada d’ullet, una deferència de qui es recorda de la dona que el va parir fins i tot quan treballa. Però sempre que sento la frase m’imagino la pobra mare posant els ulls en blanc davant de la pantalla o al costat del transistor veient com aquell fill amb el qual ha intentat ser sempre tan comprensiva ara desconfia de la seva capacitat per entendre la vida.

Segurament, l’estereotip de la dona ignorant l’hem heretat de l’època en què a les dones se les privava d’accedir als estudis perquè el seu destí era tenir cura de la llar. Els homes treballaven fora de casa, debatien amb altres homes al bar o a l’ateneu i pontificaven a taula il·lustrant la resta de la família. A les dones se les valorava per la seva discreció. En el seu silenci es pressuposava la seva ignorància. Pobres dones a qui calia explicar a poc a poquet les coses perquè les assimilessin.

Segurament, el mateix periodista que demana abaixar el llistó com un acte de generositat amb la seva mare no gosaria fer el mateix amb el pare. El requeriment de “Sisplau, expliqui-ho perquè el meu pare el pugui entendre” seria interpretat com una falta de respecte, un menyspreu al pare, un acte de desagraïment a qui t’ha educat posant en evidència la seva ignorància davant de tota l’audiència.

Els que perpetuen aquesta frase maleïda com la primera lliçó de redacció acostumen a ser homes que carreguen el mort de la ignorància a la mare, la iaia o la tieta, si cal. Obtusos i masclistes, potser els que necessiten que els expliquin les coses a poc a poquet perquè ho entenguin d’una vegada són ells. O ho hauran de preguntar a la seva mare.