Info/gràfica

Un pulmó verd per protegir

Els boscos primaris tropicals (BPT) juguen un paper fonamental en la regulació climàtica del planeta, i conservar-los hauria de ser una prioritat

Bosc tropical
Info/gràfica

Els boscos primaris tropicals (BPT) són boscos verges que no han estat alterats per l’acció humana. Es troben als tròpics, en concret a l’Amazones, la conca del Congo i el Sud-est Asiàtic. Representen el 16% de la cobertura forestal i contenen dos terços de la biodiversitat del planeta.

Els boscos tropicals primaris al món

Els boscos

tropicals primaris

representen el...

Però

acumulen el...

...de la cobertura

forestal global

...de l’estoc

global de carboni

Els boscos tropicals

primaris representen el...

Però acumulen el...

...de l’estoc

global de carboni

...de la cobertura

forestal global

Els boscos tropicals

primaris representen el...

Però acumulen el...

...de l’estoc

global de carboni

...de la cobertura

forestal global

Són de fulla frondosa, de sòl amb pocs nutrients, però molt humits i autosuficients, ja que els bacteris i fongs que viuen al sotabosc els proporcionen els nutrients necessaris per sobreviure. Són també reguladors climàtics a escala local, regional i global a través dels gasos i les partícules que emeten.

Quan aquests

boscos es

desforesten, la

pèrdua dels arbres

implica la pèrdua

de molts nutrients

Les selves tropicals actuen

com un càntir. Les fulles i

plantes evapotranspiren

tanta quantitat d’aigua pels

seus porus que es genera

un efecte refrigerant a

escala regional

Queda un sòl pobre

que en poc temps

farà improductives

les collites (que han

substituït el bosc) i

difícil la reforestació

El cicle hidrològic permet les pluges a escala global però també és capaç d’exportar-les a escala regional

Els vents alisis que provenen de l’Atlàntic permeten que els núvols que es formen sobre l’Amazones descarreguin a milers de kilòmetres cap al sud-est

El sòl dels boscos tropicals és pobre en nutrients

La fullaraca que cau

al terra es descompon

molt ràpid, els

nutrients tornen cap

a la vegetació i en

queden pocs al sòl

L’emergència climàtica fa emmalaltir els boscos tropicals

L’augment de les temperatures redueix la capacitat de les plantes de fer la fotosíntesi, accelerant així la caiguda de les fulles i la mort prematura

La falta de núvols

permet l’arribada de

més radiació solar,

que fa augmentar la

mortalitat dels

arbres

Les èpoques de pluja s’intensifiquen, i les fortes tempestes i inundacions fan augmentar la mortalitat dels boscos

Les selves tropicals actuen

com un càntir. Les fulles i

plantes evapotranspiren

tanta quantitat d’aigua pels

seus porus que es genera

un efecte refrigerant a

escala regional

El sòl dels boscos tropicals és pobre en nutrients

La fullaraca que cau

al terra es descompon

molt ràpid, els

nutrients tornen cap

a la vegetació i en

queden pocs al sòl

Quan aquests

boscos es

desforesten, la

pèrdua dels arbres

implica la pèrdua

de molts nutrients

El cicle hidrològic permet les pluges a escala global però

també és capaç d’exportar-les a escala regional

Els vents alisis que provenen de l’Atlàntic permeten que els núvols que es formen sobre l’Amazones descarreguin a milers de kilòmetres cap al sud-est

Queda un sòl pobre

que en poc temps

farà improductives

les collites (que han

substituït el bosc) i

difícil la reforestació

L’emergència climàtica fa emmalaltir els boscos tropicals

L’augment de les temperatures redueix la capacitat de les plantes de fer la fotosíntesi, accelerant així la caiguda de les fulles i la mort prematura

La falta de núvols

permet l’arribada de

més radiació solar,

que fa augmentar la

mortalitat dels

arbres

Les èpoques de pluja s’intensifiquen, i les fortes tempestes i inundacions fan augmentar la mortalitat dels boscos

Les selves tropicals actuen

com un càntir. Les fulles i

plantes evapotranspiren

tanta quantitat d’aigua pels

seus porus que es genera

un efecte refrigerant a

escala regional

Els vents alisis que provenen de l’Atlàntic permeten que els núvols que es formen sobre l’Amazones descarreguin a milers de kilòmetres cap al sud-est

El cicle hidrològic permet les pluges a escala global però

també és capaç d’exportar-les a escala regional

El sòl dels boscos tropicals és pobre en nutrients

La fullaraca que cau

al terra es descompon

molt ràpid, els

nutrients tornen cap

a la vegetació i en

queden pocs al sòl

Quan aquests

boscos es

desforesten, la

pèrdua dels arbres

implica la pèrdua

de molts nutrients

Queda un sòl pobre

que en poc temps

farà improductives

les collites (que han

substituït el bosc) i

difícil la reforestació

L’emergència climàtica fa emmalaltir els boscos tropicals

La falta de núvols

permet l’arribada de

més radiació solar,

que fa augmentar la

mortalitat dels

arbres

L’augment de les temperatures redueix la capacitat de les plantes de fer la fotosíntesi, accelerant així la caiguda de les fulles i la mort prematura

Les èpoques de pluja s’intensifiquen, i les fortes tempestes i inundacions fan augmentar la mortalitat dels boscos

Les selves tropicals actuen

com un càntir. Les fulles i

plantes evapotranspiren

tanta quantitat d’aigua pels

seus porus que es genera

un efecte refrigerant a

escala regional

Els vents alisis que provenen de l’Atlàntic permeten que els núvols que es formen sobre l’Amazones descarreguin a milers de kilòmetres cap al sud-est

El cicle hidrològic permet les pluges a escala global però també és capaç d’exportar-les a escala regional

El sòl dels boscos tropicals és pobre en nutrients

La fullaraca que cau

al terra es descompon

molt ràpid, els

nutrients tornen cap

a la vegetació i en

queden pocs al sòl

Quan aquests

boscos es

desforesten, la

pèrdua dels arbres

implica la pèrdua

de molts nutrients

Queda un sòl pobre

que en poc temps

farà improductives

les collites (que han

substituït el bosc) i

difícil la reforestació

L’emergència climàtica fa emmalaltir els boscos tropicals

La falta de núvols

permet l’arribada de

més radiació solar,

que fa augmentar la

mortalitat dels

arbres

L’augment de les temperatures redueix la capacitat de les plantes de fer la fotosíntesi, accelerant així la caiguda de les fulles i la mort prematura

Les èpoques de pluja s’intensifiquen, i les fortes tempestes i inundacions fan augmentar la mortalitat dels boscos

Tenen un paper clau per la seva capacitat d’emmagatzemar gairebé el 68% de l’estoc de carboni global. Però el canvi climàtic, la desforestació i la degradació estan alterant aquesta facultat dels BPT i els estan convertint en emissors de carboni. Això provoca un augment de les temperatures que retroalimenta el canvi climàtic. 

Augment de les

temperatures i sequeres

Mortalitat dels arbres

Menys capacitat dels

boscos per capturar

CO₂ atmosfèric

Incendis

Desforestació

Emisions

de CO₂

Un bosc

desforestat emet

de tornada a

l’atmosfera tot el

carboni

emmagatzemat

als troncs, fulles,

arrels...

Augment de les

temperatures i sequeres

Mortalitat dels arbres

Menys

capacitat dels

boscos per

capturar

CO₂

atmosfèric

Incendis

Desforestació

Emisions

de CO₂

Un bosc

desforestat emet

de tornada a

l’atmosfera tot el

carboni

emmagatzemat

als troncs, fulles,

arrels...

Augment de les

temperatures i sequeres

Mortalitat

dels arbres

Menys

capacitat dels

boscos per

capturar

CO₂

atmosfèric

Incendis

Desforestació

Emisions

de CO₂

Un bosc

desforestat emet

de tornada a

l’atmosfera tot el

carboni

emmagatzemat

als troncs, fulles,

arrels...

El 2020 es va desforestar una extensió de BPT que equival al territori dels Països Baixos, un 19% més que el 2019. Al llarg de la història, el Sud-est Asiàtic ha perdut el 50% de la seva cobertura forestal de BPT; l’Àfrica el 22%, i l’Amazones el 20%.

Tala per a fusta

Àfrica

Plantacions de soja

Amazones

Plantacions d’oli de palma

Sud-est asiàtic

Desforestació

per crema

*Les àrees

adjacents a les

zones

desforestades

solen degradar-se

amb el temps

Percentatge de desforestació

Amazones

20%

20% (degradat)

Àfrica

22%

Sud-est Àsiatic

50%

Tala per a fusta

Àfrica

Plantacions de soja

Amazones

Plantacions

d’oli de palma

Sud-est

asiàtic

*Les àrees

adjacents a les

zones

desforestades

solen degradar-se

amb el temps

Desforestació

per crema

Percentatge de desforestació

Amazones

20%

20% (degradat)

Àfrica

22%

Sud-est Àsiatic

50%

Tala per a fusta

Àfrica

Plantacions de soja

Amazones

Plantacions d’oli de palma

Sud-est asiàtic

Desforestació

per crema

*Les àrees

adjacents a les

zones

desforestades

solen degradar-se

amb el temps

Percentatge de desforestació

Amazones

20%

20% (degradat)

Àfrica

22%

Sud-est Àsiatic

50%

La desforestació que alimenta el bestiar

Al contrari del que podríem pensar, la tala dels boscos per a l’aprofitament de la fusta no és la forma de desforestació més comuna. La crema dels boscos per a l’obtenció de terreny de cultiu i pastura és molt més habitual. Els motius que tenen els humans per desforestar els boscos varien segons la regió on ens trobem. A l’Amazones, el terreny desforestat està dedicat principalment al cultiu de soja, que serveix en gran part per a l’alimentació del bestiar. 

Espanya, Catalunya i Barcelona tenen un paper clau en la desforestació dels boscos primaris tropicals (BPT) a través de la importació de soja de zones desforestades del Brasil. Espanya és el quart país del món que importa més soja del Brasil i el que té una empremta més alta de carboni per tona importada. El 87% de la soja es destina a la producció de pinso per alimentar un bestiar que converteix Espanya en una de les primeres indústries de carn de porc del món i Catalunya en la primera comunitat autònoma espanyola.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge

Font: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)

stats