PretòriaRecórrer amb un tren de luxe els 1.600 km de via fèrria que travessen Sud-àfrica –com si fos la seva espina dorsal– des de la ciutat de Pretòria, a l'interior, fins a Ciutat del Cap, és una experiència difícil d'igualar. Per les enormes finestres d'aquests elegants vagons se succeeixen escenaris de pel·lícula. El viatge desplega davant els nostres ulls ciutats, pobles i una naturalesa encara salvatge on habita la fauna més increïble del planeta.

L'artífex d'aquest viatge és la companyia Rovos Rail, empresa fundada el 1989 per Rohan Vós i encara de propietat i gestió familiar, dedicada a l'organització de recorreguts turístics pel continent africà en trens de luxe perfectament restaurats.

La caserna general de Rovos està instal·lada a l'estació de Pretòria. Els seus 200 empleats hi treballen per proporcionar el millor servei als viatgers, a més d'ocupar-se del manteniment i la restauració de màquines i vagons.

La primera màquina adquirida per l'empresa va ser una locomotora de vapor construïda l'any 1938. Posteriorment, va comprar quatre locomotores d'època més que, malgrat ser restaurades i estar operatives, no s'utilitzen en els recorreguts oferts. En els últims anys cada vegada és més difícil fer-les anar amb vapor. No només pel fet que contamina molt sinó també perquè s'han eliminat moltes de les instal·lacions d'aigua i carbó necessàries per al seu funcionament. Així, tot i que les locomotores de vapor han passat a la història, l'adquisició el 2016 de cinc noves locomotores dièsel australianes no resten gens de glamur al comboi. Les cinc locomotores, de classe DD, es van construir l'any 1970 originàriament per transportar carbó a Queensland. Després d'haver-les comprat les van desmuntar i reconstruir peça per peça amb recanvis nous o recondicionats que garantissin el seu perfecte funcionament.

Ara aquestes locomotores arrosseguen un comboi que inclou dos salons, dos cotxes restaurant i diversos compartiments per dormir. En total són 19 cotxes, que poden albergar un màxim de 72 passatgers. La majoria es van construir entre el 1919 i el 1970 i han estat restaurats a consciència pels artesans de Pretòria, que han donat un aire colonial als seus interiors.

Els passatgers poden triar entre tres tipus de compartiments, de diferent grandària i nivell de confort, però tots amb bany privat. El més distingit és la royal suite, de 16 m² i amb capacitat per a dues persones, que ocupa la meitat d'un vagó i inclou, entre altres capritxos, un saló i una banyera d'estil victorià.

Capital Park Station

La meravellosa experiència comença a l'antiga estació de Pretòria, Capital Park Station, molt més que una estació ferroviària. La fastuosa estructura de l'edifici, d'estil colonial, encara llueix amb tota la seva esplendor. Aquí és possible fer una visita guiada als 10.000 m² del seu taller i veure com es duen a terme les restauracions del material remolcat. Les instal·lacions també inclouen un museu ferroviari que compta amb semàfors, senyals de trànsit i fins i tot vagonetes que recreen l'ambient de fa molts anys. Amb el temps, es pretén que la instal·lació es converteixi en el museu de trens en funcionament més important del món.

Pretòria és anomenada la Ciutat Jacaranda per la gran quantitat d'arbres d'aquest tipus que adornen carrers, parcs i jardins. És una de les metròpolis més importants del país i la seva capital administrativa, on resideix el poder executiu. El seu nom es deu a Andries Pretorius, líder dels bòers en els conflictes territorials que van tenir lloc a principis del segle XIX. És, a més, un destacat centre d'estudis i recerca científica, seu de la universitat més gran i antiga del país, i de la primera que va oferir educació a distància.

Viatgers al tren!

Des de primera hora del matí, el degoteig de turistes és constant, fins a completar la llista de passatgers que tindran el privilegi de viatjar en l'anomenada Perla d'Àfrica. Els canapès, els pastissos i, sobretot, el xampany francès faciliten que els passatgers es comencin a conèixer.

Els viatgers comencen a pujar al tren al voltant de les 16 h i, una hora més tard, lentament i entre grinyols, el tren es posa en marxa. Per les finestretes van desapareixent les últimes cases dels afores de Pretòria, i un gong convoca al sopar, que se serveix a les 19.30 h amb els passatgers vestits d'estricta etiqueta. El tren passa prop de l'àrea metropolitana del gran Johannesburg, la capital del país, i les antigues mines d'or de Witwatersrand, a la província de Mpumalanga.

El Witwatersrand és una cadena de muntanyes de baixa altitud i perfils arrodonits que travessa la província de Gauteng. És conegut perquè alberga un dels jaciments d'or més grans del planeta. De fet, per l'abundància d'aquest mineral a la regió, la moneda nacional de Sud-àfrica es diu rand. Els jaciments van ser descoberts el 1886 i encara avui les mines continuen funcionant a ple rendiment.

A la nit, entre moviments i espetecs, el tren s'obre camí entre els camps de blat de moro de l'oest de Transvaal seguint el curs del riu Vaal.

Kimberley i les seves mines d'or

Al matí el tren arriba a l'estació de Kimberley, coneguda per la seva Big Hole, la mina de diamants més famosa de tot Àfrica. Aquest forat a cel obert ocupa una extensió de 170.000 m². És l'excavació més gran del món realitzada per l'ésser humà, amb una profunditat de 240 metres. D'aquí es van extreure 3 tones de diamants fins a l'any 1914, en què va ser clausurada. Encara és possible veure l'impressionant cràter ple d'aigua, i visitar el museu adjunt, en el qual s´explica tota la història relacionada amb el món dels diamants a la regió. L'antic poble, annex al museu, es conserva com fa un segle, amb les seves cases de fusta, el seu saló, les seves botigues, el seu banc i un tramvia encara en funcionament. Avui la febre dels diamants ha donat pas a la febre del turisme, com una nova font de riquesa.

A les 5 de la tarda en punt se serveix el te, encara que molts prefereixen veure la posta de sol des del vagó de cua, totalment obert i en el qual s'obtenen les millors instantànies del viatge, sobretot quan el tren fa girs pronunciats. No hi ha res millor per acompanyar els gintònics que la degustació de biltong, una carn de vedella seca de gust intens, molt popular a Sud-àfrica

Matjiesfontein, ciutat museu

L'endemà el tren arriba a Matjiesfontein, a tan sols 150 km de la parada final. Aquest petit poble, d'estètica victoriana, no existia abans de l'arribada del ferrocarril. Va ser creat el 1890 per l'escocès James Douglas Logan, empleat dels ferrocarrils, com una parada al camí per prendre un refrigeri i estirar les cames.

El seu negoci va tenir tant d'èxit que aviat es va formar un nucli de cases al seu voltant. Es va construir l'Hotel Lord Milner amb tots els luxes de l'època. S'hi van instal·lar els primers vàters de Sud-àfrica i també va ser el primer hotel amb llum elèctrica i telèfon. Diversos museus narren la història del poble. El curiós Museu del Transport mostra una notable col·lecció de cotxes d'època, d'entre el 1930 i el 1960. El Museu Marie Rawdon exhibeix tota mena d'articles de l'àvid col·leccionista David Rawdon. Per la seva gran afició al criquet, l'emprenedor Logan ha passat també a la història com l'introductor d'aquest esport a Sud-àfrica.

Ciutat del Cap, entre dos mars

Després de sortir de Matjiesfontein, el tren continua el seu recorregut cap a l'oest entre arbustos, matolls i zones desèrtiques sense pràcticament presència humana, tret d'alguns penells i eines agrícoles oxidades. Poc després, l'àrid Gran Karoo dona pas a una exuberant zona de vinyes.

Alguns experts situen els vins sud-africans entre els millors del món, sobretot els vins blancs. Les Planícies del Cap –aquí dites Capi Flats– fan presència i, amb elles, van apareixent els primers suburbis de Ciutat del Cap.

Aquesta ciutat, la segona en importància del país, va créixer gràcies a les onades d'immigrants, molts atrets per la febre de l'or i els diamants. Durant els anys de l'apartheid –sistema de segregació racial que va estar en vigor fins al 1992–, es va convertir en el refugi de tots els que no eren blancs. En virtut d'aquest passat, avui dia és una de les ciutats més multiculturals del món, i s'enorgulleix del seu paper com a destí preferit dels immigrants i expatriats de Sud-àfrica.

Situada en una badia banyada per les aigües de dos oceans, l'Atlàntic i l'Índic, ocupa un paratge idíl·lic i és famosa pel seu port. En el passat va ser lloc de trobada de mariners i exploradors portuguesos, britànics i holandesos. Avui en dia és la destinació turística més popular d'Àfrica. En aquesta zona de Sud-àfrica hi ha paratges d'extraordinària bellesa, com la Reserva Natural del Cap de Bona Esperança, que assenyala l'extrem sud del continent africà i ofereix paisatges i vistes de l'oceà impossibles de trobar en qualsevol altra part del món.

La platja de Boulders, a la costa de False Bay, a prop de Simon’s Town, és l'únic lloc de la terra on es pot nedar amb pingüins en llibertat, perquè està habitada per una colònia (en perill d'extinció) d'uns 2.000 exemplars. La platja, que forma part del Parc Nacional Table Mountain, compta amb una sèrie de passarel·les de fusta per fer més fàcil la visita sense molestar els animals.

Malamala, de safari pel Kruger

Un viatge en tren de luxe ha de completar-se com a mínim amb un safari que hi estigui a l'altura. Des del mateix aeroport de Johannesburg la companyia Federal Airlines disposa de vols xàrter fins a la mateixa reserva de Malamala, situada entre el Parc Kruger i Sabi Sand. La companyia Angel Gabriel connecta en una hora i mitja el resort amb l'aeroport de Lanseria, molt a prop de Johannesburg.

El Kruger és el parc nacional més extens de Sud-àfrica, amb gairebé dos milions d'hectàrees. Té forma de L i conforma el corredor natural més gran per a la fauna salvatge del continent, seguint les directrius d'un pla elaborat pel mateix Mandela. Un veritable refugi per a 147 espècies de mamífers, 500 espècies d'ocells, 116 de rèptils, 450 tipus d'arbres i 1.500 classes de plantes. En el complex privat de Malamala el luxe i l'exclusivitat fan que el visitant pugui sentir-se com si fos el protagonista de pel·lícules com Mogambo o Memòries d'Àfrica. Malamala Game Reserve posa a la disposició del client tres àrees totalment diferenciades. El Main Camp és l'oferta més bàsica dins del complex. Està formada per 18 cabanyes dividides en 10 habitacions i 8 suites. És l'única opció per als qui viatgen amb nens. Sabre Camp és el campament, més exclusiu que l'anterior. Compta amb 5 suites de luxe. I, finalment, el Rattray´s on Malamala, l'opció més fastuosa, que compta amb 8 vil·les d'autèntic luxe, amb piscina privada, gimnàs i vistes al riu Sand. La seva ubicació és privilegiada. Els safaris en aquesta reserva garanteixen pràcticament l'observació dels cinc grans: elefants, lleons, rinoceronts, lleopards i búfals, a més de centenars d'espècies animals del continent africà. N'hi ha més de dues-centes espècies diferents, i la sempre canviant fauna d'ocells proporciona la millor experiència per als amants de l'ornitologia. El temps en aquest paradís sempre es fa massa curt.

Mashatu, de safari a Botswana

I per als qui encara tinguin temps, no hi ha res com explorar la Reserva Natural de Mashatu. Ocupa unes 29.000 hectàrees i està situada a l'est de Botswana, on els rius Shashe i Gran Limpopo convergeixen a la frontera amb Sud-àfrica. S'hi podria arribar des de Pretòria amb cotxe de lloguer, però el més pràctic és fer-ho en un curt vol de Federal Air.

Situada en grans espais oberts, permet veure nombroses espècies salvatges en un espai natural en el qual s'alternen zones boscoses d'arbustos amb espais típics de sabana. Així, a Mashatu s'hi troben grans comunitats d'elefants, zebres, guepards, lleons, búfals, hienes, girafes, antílops i estruços.

La reserva compta amb dues zones d'allotjament: el Main Camp i el Tent Camp. El primer per als que busquen una estada amb un toc de luxe, i el segon per als que busquen l'atractiu rural de l'entorn africà. Però tots dos disposen d’un denominador comú: unes instal·lacions dissenyades perquè cada hoste gaudeixi de confort. Amb poca o cap contaminació lumínica, tan aviat com el sol es pon les estrelles comencen a sortir pel firmament. Algunes nits els elefants s'acosten a beure aigua en un abeurador pròxim a les instal·lacions de la reserva. Moments màgics que quedaran per sempre en les nostres retines.