Infogràfica
Diumenge 08/07/2022

El gaspatxo, el rei de l'estiu

El gaspatxo és un dels àpats oficials de l'estiu. És una aposta versàtil que obre dinars o sopars en aquests dies de calor i que cada cop té versions més originals. N'hi ha que incorporen fruites, hortalisses o diferents toppings per donar-li nous sabors però l'ingredient estrella és el tomàquet. Ara que n'és temporada repassem també les seves varietats i les diferents qualitats de cadascuna.

2 min
El gaspatxo una bona idea

Una (breu) història del gaspatxo

Diuen els historiadors de la cuina que al segle VIII, en l’època d’al-Àndalus, ja existia una versió primigènia del gaspatxo que consistia en pa remullat en aigua, oli i vinagre que tot sovint s’acompanyava d’all o ametlles. Però no va ser fins a la conquesta d’Amèrica, amb l’arribada a la Península de productes desconeguts fins aquell moment –com els tomàquets i els pebrots–, que la recepta va evolucionar. Va ser llavors que el gaspatxo es va convertir en la sopa freda que coneixem avui dia i en un plat molt consumit pels jornalers i pagesos durant les llargues jornades de feina al camp en els mesos de calor. Al segle XIX va començar a popularitzar-se també entre la burgesia i ja ben entrat el segle XX era, tal com és avui dia, un dels plats estrella dels mesos de calor a tot l’Estat. 

Beneficis de consumir gaspatxo: 

Com que és una recepta amb hortalisses fresques i oli d’oliva, té un alt contingut en carotenoides, vitamina C i polifenols, i tot i tenir sal es considera cardiosaludable perquè l’efecte positiu de tots els ingredients contraresta l’efecte negatiu de la sal. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi científic de la revista Nutrition, Metabolism & Cardiovascular Diseases en què va participar el departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia i del campus de l’Alimentació de Torribera de la UB que va concloure que consumir gaspatxo habitualment pot contribuir a disminuir la pressió arterial. 

Com es prepara?

1. Netegem i trossegem tots els ingredients

3. Hi afegim l’oli, l’aigua i el vinagre i ho triturem

2. Remullem el

pa amb aigua

6. El posem a la nevera un parell d’hores perquè es refredi bé.

Millor servir-lo ben fred al dia següent de preparar-lo

4. El passem pel colador xinès

perquè quedi una crema

sense peles ni llavors

2 h

5. Li afegim sal i

pebre al gust

S

P

1. Netegem i trossegem tots

els ingredients

2. Remullem el

pa amb aigua

3. Hi afegim l’oli, l’aigua i el vinagre i ho triturem

4. El passem pel colador xinès perquè

quedi una crema sense peles ni llavors

5. Li afegim sal

i pebre al gust

S

P

6. El posem a la nevera un parell d’hores perquè es refredi bé. Millor servir-lo ben fred al dia següent de preparar-lo

2 h

1. Netegem i trossegem tots

els ingredients

2. Remullem el

pa amb aigua

3. Hi afegim l’oli, l’aigua i el vinagre i ho triturem

4. El passem pel colador xinès perquè

quedi una crema sense peles ni llavors

5. Li afegim sal

i pebre al gust

S

P

6. El posem a la nevera un parell d’hores perquè es refredi bé. Millor servir-lo ben fred al dia següent de preparar-lo

2 h

Algunes receptes

Gaspatxo tradicional

Per a sis persones

1 cogombre

1 pebrot verd italià

1 kg de tomàquet

pera madur

Serviu-lo amb crostonets de pa torrat

250 ml d’oli d’oliva verge extra

2 grans d'all

50 g

de pa dur

250 ml d’aigua

mineral

Gaspatxo de meló

Per a sis persones

375 g de meló

1 gra d'all

50 g de cogombre

Acompanyeu-lo de virutes de pernil, formatge blau o feta

30 g de pebrot verd italià

50 g de pa de motlle

30 ml d’oli

d’oliva verge extra

50 g de ceba tendra

Gaspatxo de remolatxa

Per a dues persones

200 ml d’aigua mineral

2 remolatxes cuites

80 g d’oli d’oliva verge extra

10 ml de

vinagre de xerès

Guarniu-lo

amb daus de formatge feta i porradell picat que destacarà sobre el color intens de la sopa

20-40 g de

gingebre fresc

Gaspatxo de síndria

Per a quatre persones

1 pebrot verd italià

30 ml d’oli d’oliva verge extra

250 g de síndria

pelada i sense llavors

15 ml de vinagre

de Mòdena

Decoreu-lo amb boletes de síndria fetes amb una cullera francesa

250 g de tomàquet madur

1 gra d'all

100 g de pa dur

Gaspatxo de cireres

Per a quatre persones

500 g de tomàquets pera

250 g de cireres

sense el pinyol

Afegiu-hi unes quantes cireres senceres i unes fulles de menta

250 ml d’aigua mineral

50 g de pebrot vermell

50 ml d’oli d’oliva verge extra

50 g de ceba

20 ml de vinagre

de xerès

Gaspatxo de maduixes

Per a quatre persones

500 g de tomàquets pera

250 g de maduixes

125 ml d’oli d’oliva verge extra

1 cogombre

20 ml de vinagre

de xerès

20 g de ceba tendra

1 gra d'all

20 g de pebrot

verd italià

80 g de pa dur

Gaspatxo tradicional

Per a sis persones

1 cogombre

1 kg de tomàquet

pera madur

1 pebrot verd italià

250 ml d’oli d’oliva verge extra

2 grans d'all

50 g

de pa dur

250 ml d’aigua

mineral

Serviu-lo amb crostonets de pa torrat

Gaspatxo de meló

Per a sis persones

375 g de meló

1 gra d'all

50 g de cogombre

30 g de pebrot verd italià

50 g de pa de motlle

30 ml d’oli

d’oliva verge extra

50 g de ceba tendra

Acompanyeu-lo de virutes de pernil, formatge blau o feta

Gaspatxo de remolatxa

Per a dues persones

200 ml d’aigua mineral

2 remolatxes

cuites

80 g d’oli d’oliva verge extra

10 ml de

vinagre de xerès

20-40 g de

gingebre fresc

Guarniu-lo

amb daus de formatge feta i porradell picat que destacarà sobre el color intens de la sopa

Gaspatxo de síndria

Per a quatre persones

1 pebrot verd italià

250 g de síndria

pelada i sense llavors

30 ml d’oli d’oliva verge extra

15 ml de vinagre

de Mòdena

250 g de tomàquet madur

1 gra d'all

100 g de pa dur

Decoreu-lo amb boletes de síndria fetes amb una cullera francesa

Gaspatxo de cireres

Per a quatre persones

500 g de tomàquets pera

250 g de cireres

sense el pinyol

250 ml d’aigua mineral

50 g de pebrot vermell

50 ml d’oli d’oliva verge extra

20 ml de vinagre

de xerès

50 g de ceba

Afegiu-hi unes quantes cireres senceres i unes fulles de menta

Gaspatxo de maduixes

Per a quatre persones

500 g de tomàquets pera

250 g de maduixes

125 ml d’oli d’oliva verge extra

1 cogombre

20 ml de vinagre

de xerès

20 g de ceba tendra

1 gra d'all

80 g de pa dur

20 g de pebrot

verd italià

Gaspatxo tradicional

Per a sis persones

1 cogombre

1 pebrot verd italià

1 kg de tomàquet

pera madur

250 ml d’oli d’oliva verge extra

2 grans d'all

250 ml d’aigua

mineral

50 g

de pa dur

Serviu-lo amb crostonets de pa torrat

Gaspatxo de meló

Per a sis persones

375 g de meló

1 gra d'all

50 g de cogombre

30 g de pebrot verd italià

50 g de pa de motlle

30 ml d’oli

d’oliva verge extra

50 g de ceba tendra

Acompanyeu-lo de virutes de pernil, formatge blau o feta

Gaspatxo de remolatxa

Per a dues persones

200 ml d’aigua mineral

2 remolatxes

cuites

80 g d’oli d’oliva verge extra

10 ml de

vinagre de xerès

20-40 g de

gingebre fresc

Guarniu-lo amb daus de formatge feta i porradell picat que destacarà sobre el color intens de la sopa

Gaspatxo de síndria

Per a quatre persones

1 pebrot verd italià

250 g de síndria

pelada i sense llavors

30 ml d’oli d’oliva verge extra

15 ml de vinagre

de Mòdena

250 g de tomàquet madur

1 gra d'all

100 g de pa dur

Decoreu-lo amb

boletes de síndria

fetes amb una

cullera francesa

Gaspatxo de cireres

Per a quatre persones

500 g de tomàquets

250 g de cireres

sense el pinyol

250 ml d’aigua mineral

50 g de pebrot vermell

50 ml d’oli d’oliva verge extra

20 ml de vinagre

de xerès

50 g de ceba

Afegiu-hi unes quantes cireres senceres i unes fulles de menta

Gaspatxo de maduixes

Per a quatre persones

500 g de tomàquets

250 g de maduixes

125 ml d’oli d’oliva verge extra

1 cogombre

20 ml de vinagre

de xerès

20 g de ceba tendra

1 gra d'all

80 g de pa dur

20 g de pebrot

verd italià

Tipus de tomàquets

El gaspatxo s’acostuma a fer amb la varietat de tomàquet pera, però aquesta fruita compta amb moltes varietats. En destaquem algunes: 

Pera

De forma allargada, gust suau i pell fina, s’utilitza molt en conserves per la seva consistència carnosa.

Canari

És el tomàquet més utilitzat per fer sofregits i altres salses i melmelades.

Cor de bou

De mida gran i molt sucós. Es recomana consumir en cru a temperatura ambient.

De branca

Molt comú als mercats per la seva disponibilitat tot l’any. Es fa servir en amanides i també és

ideal per a 'salmorejo' i gaspatxo.

Rosa

És un tomàquet gros

de pela fina i molt carnós.

Raf

D’un característic color verd, és molt valorat pel seu gust dolç i la seva textura.

És original d’Almeria.

Montserrat La seva pela consistent i la poca polpa fan que sigui idoni per preparar-lo farcit.

Cirerol S’utilitza en amanides,

brotxetes, pizzes i pasta.

La varietat groga és menys àcida que

la vermella i dona un toc dolç als plats.

Kumato També conegut com a

tomàquet negre o blau.

Té un matís lleugerament àcid i alhora dolç que el fa molt característic.

Pera

De forma allargada, gust suau i pell fina, s’utilitza molt en conserves per la seva consistència carnosa.

Canari

És el tomàquet més utilitzat per fer sofregits i altres salses i melmelades.

Cor de bou

De mida gran i molt

sucós. Es recomana consumir en cru a temperatura ambient.

De branca

Molt comú als mercats per la seva disponibilitat tot l’any. Es fa servir en amanides i també és ideal per a 'salmorejo' i gaspatxo.

Raf

D’un característic color verd, és molt valorat pel seu gust dolç i la seva textura.

És original d’Almeria.

Rosa

És un tomàquet gros de pela fina i molt carnós.

Montserrat

La seva pela consistent i la poca polpa fan que sigui idoni per preparar-lo farcit.

Cirerol

S’utilitza en amanides, brotxetes, pizzes i pasta. La varietat groga és menys àcida que la vermella i dona un toc dolç als plats.

Kumato

També conegut com a tomàquet negre o blau.

Té un matís lleugerament àcid i alhora dolç que el fa molt característic

Pera

De forma allargada, gust suau i pell fina, s’utilitza molt en conserves per la seva consistència carnosa.

Canari

És el tomàquet més utilitzat per fer sofregits i altres salses i melmelades.

Cor de bou

De mida gran i molt

sucós. Es recomana consumir en cru a temperatura ambient.

De branca

Molt comú als mercats per la seva disponibilitat tot l’any. Es fa servir en amanides i també és ideal per a 'salmorejo' i gaspatxo.

Raf

D’un característic color verd, és molt valorat pel seu gust dolç i la seva textura.

És original d’Almeria.

Rosa

És un tomàquet gros de pela fina i molt carnós.

Montserrat

La seva pela consistent i la poca polpa fan que sigui idoni per preparar-lo farcit.

Cirerol

S’utilitza en amanides, brotxetes, pizzes i pasta. La varietat groga és menys àcida que la vermella i dona un toc dolç als plats.

Kumato

També conegut com a tomàquet negre o blau. Té un matís lleugerament àcid i alhora dolç que el fa molt característic

Infografia al paper de l'ARA Diumenge

Font: Universitat de Barcelona / Diario Córdoba / Elaboració pròpia

stats