Fulles, arrels, flors i escorces es fan servir en infusions, olis, ungüents o extractes per aprofitar-ne les propietats. Avui dia, l’ús de plantes medicinals ha experimentat un ressorgiment gràcies a l’interès per alternatives més naturals i sostenibles. Moltes d’aquestes plantes també s’utilitzen en la indústria farmacèutica per elaborar medicaments i suplements, combinant coneixements tradicionals amb la recerca científica. Algunes, com la camamilla per a les digestions, la valeriana per relaxar-se o l’àrnica per reduir inflamacions, tenen una llarga trajectòria d’ús i estudis que les avalen. Tot i ser naturals, el seu ús requereix coneixement, i sempre sota la supervisió d’un professional sanitari. Cal evitar l’automedicació i tenir en compte que natural no sempre és sinònim de segur.

Poliol

Un clàssic de les infusions digestives, perfecte després dels àpats pesats. A més, el seu efecte balsàmic ajuda a descongestionar les vies respiratòries en casos de refredat.

Espígol

Aquesta planta és un relaxant natural que afavoreix el son i redueix l’ansietat. També es pot aplicar sobre picades o petites ferides gràcies a les seves propietats calmants.

Timó

Un imprescindible per combatre els refredats. Les seves propietats antisèptiques i expectorants ajuden a calmar la tos i la irritació de la gola.

Àrnica

Coneguda com el remei natural per als cops i les contusions, s’utilitza per reduir la inflamació i alleujar dolors musculars i articulars.

Camamilla

És ideal per calmar problemes digestius i relaxar el cos. També es pot fer servir en compreses per reduir la inflamació ocular i aportar frescor als ulls cansats.

L’origen d’algunes espècies vegetals medicinals

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha inventariat més de 20.000 espècies vegetals medicinals i gairebé la meitat dels fàrmacs emprats en països industrialitzats contenen algun principi actiu d’origen vegetal. Aquestes són algunes de les més importants, amb un origen que s’estén arreu dels cinc continents.

Infografia al paper de l’ARA Diumenge