The New York TimesINVESTIGADORS DEL BRASIL, on es va detectar per primer cop el virus del Zika al mes de maig, han relacionat les infeccions en dones gestants amb una malaltia anomenada microcefàlia, que provoca que els fetus neixin amb un cap anòmalament petit. Tanmateix, aquest virus no és ni de bon tros únic pel que fa a la seva relació amb certes malformacions congènites. N’hi ha d’altres, com ara el de la rubèola i els citomegalovirus, que, en cas d’infecció durant l’embaràs, comporten un risc greu.

Els investigadors han descobert indicis importants sobre la manera com aquests virus causen danys als fetus, revelacions que ajuden a orientar la recerca sobre el vincle potencial entre el Zika i la microcefàlia. El risc que comporten les infeccions ocasionades per virus durant la gestació es va descobrir a mitjans del segle XX, quan es van registrar allaus de malformacions congènites, entre les quals hi havia casos de microcefàlia, cataractes i deformitats coronàries i hepàtiques, derivats de brots de rubèola. El nombre de nounats afectats va ser descomunal. El 1965 es va produir una epidèmia a Filadèlfia durant la qual un 1% dels nadons van néixer amb la síndrome de la rubèola congènita, que també pot provocar sordesa, trastorns del desenvolupament, baix pes en néixer i convulsions.

VIRUS I MALFORMACIONS

Gràcies a la vacunació, avui dia seria estrany que la rubèola produís aquests estralls als Estats Units o en altres països. “Tot i això, el virus continua sent una amenaça greu als països en desenvolupament. Cada any neixen al món 100.000 criatures afectades per la síndrome de la rubèola congènita.

També s’han identificat altres virus causants de malformacions congènites. El citomegalovirus, per exemple, ocasiona anualment almenys 5.000 casos de malformacions congènites només als Estats Units. Ara bé, es desconeix la proporció real de malformacions congènites que són provocades per virus.

Els estudis sobre citomegalovirus han contribuït a demostrar que, quan infecta una dona gestant, no afecta el fetus immediatament. Lenore Pereira, viròloga de la Universitat de Califòrnia (campus de San Francisco), i altres investigadors han documentat un llarg seguit de passos que el virus ha de fer per completar el seu viatge. “Pot trigar setmanes”, assenyala Pereira. Comença infectant la paret de l’úter. Tot seguit, s’estén a la placenta, però només n’ataca cèl·lules de determinats tipus. De la placenta, el virus es pot propagar al sac àmnic i, a continuació, al fetus. Si el citomegalovirus arriba al fetus en una etapa primerenca del seu desenvolupament, la infecció pot provocar danys greus, sobretot al cervell.

PROGRÉS LENT

En aquella fase, el sistema immunitari del fetus amb prou feines s’ha desenvolupat, mentre que el cervell ja creix a un ritme accelerat. Un cop el citomegalovirus s’introdueix al cervell del fetus, s’espera uns quants dies. Els virus només comencen a multiplicar-se quan el cervell ha començat a madurar. Ho fan a l’interior de cèl·lules mare que posteriorment es convertiran en neurones.

Al Brasil, els científics estan comparant els danys cerebrals en nadons provocats probablement pel virus del Zika amb el que se sap dels efectes del citomegalovirus i la rubèola. “Hi ha resultats dels nostres pacients que són sorprenentment diferents”, afirma Lavinia Schüler-Faccini, de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul. Segons sembla, el virus del Zika provoca danys més generalitzats al cervell, explica Schüler-Faccini. La superfície d’alguns dels cervells microcefàlics és insòlitament plana, un símptoma que no s’observa en infeccions per rubèola o citomegalovirus. Planteja la hipòtesi que el virus infecti els fetus en una fase molt primerenca del seu desenvolupament, motiu pel qual afecta de manera més acusada.

UNA DEFENSA DE LA MARE?

El doctor Gil G. Mor, director del departament de ciències reproductives de la Facultat de Medicina de Yale, afirma que potser el virus del Zika provoca danys sense arribar a infectar mai el fetus. El doctor Mor i els seus col·legues han trobat indicis d’aquesta mena de danys indirectes infectant ratolins prenyats amb virus semblants als que provoquen l’herpes. Els virus no traspassaven la placenta per infectar el fetus en cap cas, però, per algun motiu, les mares donaven a llum cries amb malformacions cerebrals.

Mor explica que probablement, quan certs virus ataquen la placenta, desencadenen una potent reacció immunitària en l’organisme de la mare. La infecció escampa molècules desencadenants de la inflamació i és possible que algunes arribin al fetus, cosa que pot provocar que els seus teixits s’inflamin, pateixin danys o fins i tot morin.

Mor sospita que, durant les primeres fases del desenvolupament, els cervells dels fetus podrien ser especialment vulnerables a aquesta mena de danys soferts per proximitat. “Tot el que ve de la mare va al cervell, sigui bo o dolent”, comenta. I afegeix que, consegüentment, els científics que busquen proves que el virus del Zika provoca malformacions congènites no haurien de restringir el seu àmbit de recerca a les criatures amb malformacions. “Pot ser que el busquis i no el trobis [el virus]”, adverteix.

Koen van Rompay, viròleg de la Universitat de Califòrnia (campus de Davis), també busca el virus del Zika, però no en humans. Ell i el seu equip s’estan preparant per infectar primats embarassades per observar com el virus afecta la seva descendència. Si descobreixen malformacions congènites, investigaran si el virus envaeix directament els fetus o desencadena una resposta immunitària nociva en la mare. “Anem sobre segur i mantindrem les dues possibilitats obertes”, diu Van Rompay.

Les lliçons que els científics han après de virus com el de la rubèola i el citomegalovirus també podrien encaminar-los cap a tractaments potencials. A tall d’exemple, hi ha estudis del citomegalovirus que apunten que es podria bloquejar l’aparició de malformacions congènites injectant anticossos a la mare abans que el virus arribi al fetus.

Mor explica que l’atenció que es dedica al Zika actualment podria portar els científics a prendre consciència de la gran influència que poden arribar a tenir els virus sobre la salut del fetus. Al marge de les malformacions congènites, les infeccions víriques també poden tenir efectes sobre els nadons que sorgirien en una etapa posterior de la seva vida. Per exemple, criatures de fins a vuit anys poden ensordir a causa d’infeccions per citomegalovirus que van patir les seves mares durant l’embaràs.

També hi ha estudis que apunten que la infecció vírica durant el desenvolupament del fetus pot incrementar el risc d’autisme o esquizofrènia. Avaluar tots aquests vincles serà qüestió de molts anys i d’obtenir moltes més proves. “No podem ignorar les infeccions durant l’embaràs -sentencia Mor-. És una qüestió que va més enllà del Zika”.