Info/gràfica
Diumenge 04/12/2021

Sabó de residu zero

La conscienciació per la proliferació de residus domèstics i el gust per tornar a l’essència tradicional han propiciat que en els últims anys fer sabó casolà estigui de moda

5 min
Sabó residu zero

Si les àvies i besàvies veiessin com una pràctica d’aprofitament s'ha recuperat com a activitat lúdica potser no s’ho creurien, perquè en èpoques no tan pretèrites no hi havia cap altra opció que arremangar-se i barrejar olis i greixos amb cendra i sosa. Ara, però, la saponificació és una excusa per entendre una reacció química en què, amb totes les precaucions i vigilància, poden participar-hi les criatures.

Ara bé, d’on va sorgir el sabó? La resposta és difícil de donar però moltes veus situen el seu origen a l’antiga Babilònia, cap a l’any 2800 abans de Crist, quan segurament per atzar, barrejant les cendres d’una foguera amb el greix d’un animal, es va produir una reacció química miraculosa o paradoxal: que la suma d’oli i cendra aconsegueixi eliminar taques. Davant de l’èxit, es devia escampar cap a Egipte, Mesopotàmia, la Grècia clàssica i, ja de Roma, cap al món. Amb els anys, la tècnica es va anar perfeccionant, i s’hi han introduït essències i colors de tota mena, però el sabó tradicional bàsicament segueix la mateixa recepta que llavors, únicament canviant la cendra per la polivalent sosa càustica.

La generació mil·lennial ha recuperat una tradició que havia decaigut en favor dels productes de supermercat o de franquícies amb formes i olors increïbles. Però l’ecologisme i la curiositat pel que feien les àvies –sense por de caure en l’estereotip de gènere–, ha fet que escoles, tallers, famílies i grups d’amics s’animin a fer-se les seves pròpies pastilles. Segurament no es tracta, com en les generacions anteriors, d’estalviar sinó de posar en valor un producte casolà, fet en col·lectivitat i que ajuda a donar una segona vida als residus. Animeu-vos i proveu-ho.

A. Ingredients principals

La recepta del sabó parteix de tres ingredients principals, dos dels quals són ben coneguts. La qüestió és tenir consciència mediambiental i buscar el residu zero.

  • Oli (1 quilo) · Es tracta de no comprar-ne sinó de fer servir les restes de fregits, culs d’ampolla. Serveixen tant els olis vegetals (oliva, gira-sol, coco, etc.) com els animals (greixos). Pensem en el planeta! Cada litre d’oli que tirem per l’aigüera contamina fins a 1.000 litres d’aigua de mars i rius.
  • Aigua (322 grams) · No cal que sigui destil·lada, la de l’aixeta mateix ens pot servir.
  • Sosa càustica (141 grams) · Normalment la podem adquirir en una drogueria. És l’única cosa que no podrem aprofitar de casa, però és un ingredient indispensable. Ara bé, hem d'anar amb compte, ja que es tracta d’un producte químic i hem de seguir unes normes. La sosa càustica és hidròxid de sodi, que és hidròxid sòdic en forma de cristalls, escates o en estat líquid. La seva fórmula química és NaOH.
Cal vigilar molt! Llegiu les indicacions del producte. Cal utilitzar guants, mascareta i ulleres de protecció, ja que pot fer cremades a la pell. També s’ha d’evitar respirar-ne els vapors i és preferible fer el sabó en un lloc airejat.

B. Eines necessàries

  • Recipient gran · És perfecte un cossi de plàstic gruixut. També pot servir un d’acer inoxidable o, per a quantitats més petites, llaunes de pintura o d’oli.
  • Eines per remenar · Espàtules o culleres de fusta.
  • Balança · La típica balança de cuina ens pot ser molt útil.
  • Termòmetre · Qualsevol que ja puguem tenir a casa ens servirà.
  • Motllos · Es poden aprofitar envasos de iogurts o de galetes, tetrabrics tallats, etc.

C. Anem per feina

  1. Primer poseu l'aigua en el cossi i després afegiu-hi la sosa càustica, mai al revés. La barreja produirà una reacció que farà que el líquid resultant pugi de temperatura, per això heu de vigilar molt de no tenir cap contacte amb la sosa.
  2. Deixeu refredar la barreja resultant al cossi fins que arribi aproximadament a 40 ºC.
  3. Aneu afegint-hi l’oli sense deixar de remenar en cap moment. Caldrà que tingueu paciència i no pareu de remenar fins que el líquid lligui, com si féssiu allioli.
  4. Si veieu que la barreja no acaba d’espessir-se, feu servir la batedora durant uns minuts fins a aconseguir l’efecte desitjat. Quan estigui tot ben lligat, arriba el moment de col·locar la pasta resultant en els motllos i deixar-la reposar fins al moment de desemmotllar.
  5. Si voleu donar al vostre sabó un punt personal, podeu afegir-hi essències d’olors o flors, així com llavors o rodanxes de fruita seca, etc. Penseu també que la forma que tindrà el sabó vindrà definida pel motllo, així que us els podeu fer a mida o fins i tot, un cop desemmotllat, es pot tallar i donar-li la forma o mida que més ens agradi.

D. Un punt personal

Si voleu donar color als vostres sabons i, a part, tenir un sabó residu zero i 100% natural cal fer-ho amb colorant naturals. Cal ser conscients que la paleta de colors que ens ofereix la natura està formada per tons suaus, ja que els sabons amb colors més intensos el més probable és que continguin colorants alimentaris d'origen artificial.

Com a normes generals, els colorants naturals que siguin en pols es poden afegir a la barreja final per distribuir-los bé per tot el sabó. Els que siguin extractes oliosos com la calèndula poden substituir en part l’oli de la barreja, i els extractes aquosos com tes i infusions poden utilitzar-se com a substitut de l'aigua abans de la dissolució amb la sosa (compte, però, penseu sempre en refredar-ho prèviament). Algunes idees:

E. El desemmotllat

El temps entre fer el sabó i el desemmotllat és aproximadament una setmana, però pot variar en funció de les condicions de temperatura i humitat exterior. Caldrà estar atents fins que la pasta tingui prou consistència per desemmotllar-los d’una manera relativament fàcil i que no se’ns desfacin. En el cas que vulgueu tallar el sabó per fer-ne peces més petites, haureu de tenir en compte que no passi massa temps i es faci massa dur.

_____________________________________

Per què neteja el sabó?

Sabó amb denominació d’origen

Sabó de Marsella: 100% olis vegetals.

Sabó de Guatemala: Amb greix de porc, cendra de llenya i calç.

Sabó de Portugal: Amb olis vegetals i colorant indi (color blau). Per a la higiene personal, casa i roba.

El sabó de Guatemala, o sabó 'de coche'
L'original sabó de Portugal

Sabó d’Alep: Fabricat amb oli d’oliva i llorer. Molt valorat per les seves propietats contra l’acné i la psoriasi.

Sabó de Castella: Oli, aigua i sosa o cendra.