BarcelonaEl matí del 23 de febrer del 1920, un rumor va anar escampant-se pels carrers de Sabadell. Théodore Jenny, un francès que feia anys i panys que vivia a la ciutat vallesana, havia estat assassinat a casa seva, al carrer Topete (actualment Alfons Sala), davant de l’estació de ferrocarrils. Aquell no era un crim qualsevol, el Théodore era molt conegut.

Théodore Jenny Hermann, de 82 anys, havia nascut al preciós poblet alsacià de Kaysersberg, localitat que més d’un cop ha estat escollida com el poble més bonic de França. Però, durant el segle XIX, alemanys i francesos lluitaven al camp de batalla per controlar Alsàcia i la gent fugia de la zona. Jenny, tècnic d’una empresa de construccions, havia arribat a Sabadell l’any 1862, per muntar el procés de filatura d’estam d’una fàbrica. Eren els anys en què Sabadell passaria a tenir la concentració més gran de fàbriques tèxtils de l’Estat, i esdevindria així la Manchester catalana. Una de les famílies més importants llavors eren els Turull. Pere Turull i Sallent, conegut a Madrid com “el rico catalán”, havia creat un imperi de fàbriques, i va arribar a ser alcalde de la ciutat, va impulsar la creació de la Caixa de Sabadell i va liderar una efímera marina mercant sabadellenca que transportava el seu gènere que venia a l’Argentina. Els Turull eren tan ambiciosos que Sabadell no tenia mar, però tenia una marina. Serien ells qui oferirien feina a Théodore Jenny. L’alsacià es quedaria a Sabadell, fent negocis amb el Pau i l’Enric Turull, els fills del Pere. L’any 1887 van crear la societat Jenny i Turull, SL, amb seu al Vapor de Ca la Daniela, tocant al riu Ripoll.

El 22 de febrer del 1920, dos homes van trucar a la porta de la casa dels Jenny i van explicar a la criada que eren treballadors de la fàbrica. Un cop van ser al rebedor, es van tapar les cares amb bufandes, van treure dues pistoles i van anar fins al menjador, on els Jenny estaven sopant. Dos fills del Théodore, l’Eugeni de 53 anys i el Teodoro de 55, van plantar cara, fent volar cadires. Un dels agressors va perdre l’arma de foc, però amb un ganivet va apunyalar el Thédore, que va morir gairebé a l’instant. L’altre assaltant va ferir de bala els dos fills, que van sobreviure a l'atac, i van ser transportats a un hospital de Barcelona. Milers de persones van acompanyar el fèretre en un funeral multitudinari el dia 24. L’elegant tomba del Théodore encara es pot veure a l’entrada del cementiri de Sabadell, no gaire lluny de la del poeta Pere Quart.

Els anys del pistolerisme

L’atac arribava just en plena onada de violència política a Catalunya. Els moviments d’esquerres, especialment els anarquistes, tenien grups armats que cometien actes violents. La reacció dels empresaris havia estat contractar pistolers a sou per posar fi a la vida dels líders sindicals. Era la Catalunya del pistolerisme. Les autoritats van sospitar que podia ser un crim polític, ja que en aquells dies els obrers es negaven a acceptar els nous horaris proposats pels Jenny al Vapor de Ca la Daniela. Ara, els policies no tenien cap pista de qui podien ser els criminals. Estaven perduts. I per acabar-ho d’adobar, el cònsol francès va arribar a Sabadell per visitar els fills i va exigir al govern espanyol que enxampés els assassins.

Tal pressió tenien els policies, que quan va aparèixer un noi de 17 anys, Josep Peris, que tothom sabia que no hi tocava del tot, se’l van escoltar. Pel que sembla, Peris hauria anat dient que coneixia gent dels baixos fons i podia esbrinar qui eren els criminals. Ho feia per fer-se l’important. Poc s’esperava que acabaria declarant davant del temible cap de policia de Barcelona Miguel Arlegui. El jove, espantat, va donar el nom de dos lladregots, però va resultar que aquests estaven detinguts a Manresa per un robatori des d’abans de l’assassinat. A les ordres d’Arlegui, Peris va ser amenaçat i agredit. Al final acabaria per donar el nom de Víctor Sabater, el Bicho, i Martí Martí Colomer, el Cadirots. Tots dos tenien simpaties per les idees anarcosindicalistes, tot i que no eren figures destacades en el moviment. Eren dos joves que es buscaven la vida amb feinetes i havien robat quatre coses. Eren el cap de turc ideal.

Sabater i Martí serien torturats. Els van apallissar, fins que van declarar-se culpables. Les autoritats, de fet, van decidir afegir Peris a la llista d’acusats, ja que la criada dels Jenny, la Josepa Roig, el recordava d’algun cop que havia anat a demanar almoina a la casa del carrer Topete. Quan va arribar el judici, el juliol del 1921, bona part dels sabadellencs ja estaven segurs que aquells tres joves no eren els culpables. Peris es va declarar innocent i va explicar davant del jutge que havia acusat Sabater i Martí perquè tenia por. A més, tenia una coartada, ja que el dia del crim havia sopat amb el seu pare i el seu germà, abans d’anar a un ball al cafè de La Mata, ja que era divendres. Sabater també havia anat al mateix ball, després d'anar al cine amb la seva xicota. Martí explicaria que va anar a recollir la cunyada al ball i va sopar amb ella després. Tots tenien testimonis que els situaven lluny dels llocs dels fets aquella nit. Les declaracions dels dos fills del Théodore i de la criada van fer créixer les sospites que tot plegat era una farsa, ja que la Pepeta va insistir que ella havia obert la porta a dues persones, no pas a tres, com defensava la policia. Al judici hi declararia un tercer fill del mort, François Auguste Jenny, que no era a la casa durant els fets, perquè havia sortit a patrullar armat, ja que era membre del Sometent. El François va confirmar que aquells dies havien arribat amenaces de grups sindicalistes.

Entre la pressió del cònsol francès i del govern, que necessitava escarmentar els anarquistes, al final Martí i Sabater van ser condemnats a pena de mort. A Peris, com que era menor d’edat en el moment dels fets, li va caure una llarga pena de presó. Durant el següent any, milers de persones es van mobilitzar per intentar salvar la vida dels condemnats, recollint firmes i organitzant vagues. El mateix Salvador Seguí, líder de la CNT, i el president de la patronal dels metal·lúrgics de Sabadell, Jaume Ninet, van anar junts a Madrid per parlar amb el president del govern espanyol, José Sánchez Guerra. Lluís Companys, que llavors era diputat escollit per la delegació de Sabadell, va fer una intervenció al Parlament denunciant el cas. Fins i tot el president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, que era un conservador de la Lliga Regionalista, va intercedir demanar l’indult. De res va servir. El 9 de maig del 1922 s’executà la sentència a la presó Model de Barcelona. Sabater es va negar a besar una creu i li va preguntar al botxí Gregorio Mayoral, que venia de Burgos, si tenia fills, i va afegir que quina pena tindrien de tenir un pare com ell. Martí es va casar amb la seva companya, Rosa Cañellas, amb qui tenia un fill, la nit anterior a ser executat, perquè ella pogués ser considerada viuda.

Pocs anys després, el 1927, dos anarquistes nascuts a Itàlia, Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, eren executats als Estats Units en un altre cas on era evident que s’havien falsificat proves i se’ls feia servir de cap de turc. El cas Sacco i Vanzetti provocaria manifestacions a tot el món, amb morts i repressió. També a Sabadell es van reunir treballadors per recordar els italians, equiparant el seu cas a aquell que havien viscut de ben a prop. Bru Lladó, un sabater que va tenir un paper destacat en l’anarquisme local i que va morir exiliat a Mèxic, explicaria el 1932 que els autors del crim havien estat uns sicaris que havien vingut de fora de la ciutat, contractats per grups anarquistes per espantar els Jenny.

Qui va matar el Théodore, doncs? Mai es va saber. Es va parlar d’uns espanyols que haurien confessat anys més tard, abans de ser executats a Bordeus per altres crims. Per la ciutat també es va dir que el culpable potser era el fill petit, François Auguste Jenny, que estava enfadat amb el seu pare i els seus germans, ja que l’havien apartat dels negocis familiars perquè no es refiaven d’ell, ja que li agradava molt la vida nocturna. El François acabaria els seus dies a París, on va morir jove. Alguns sabadellencs de famílies respectades com els Vilarrúbies i els Llonch, que el van veure a França, explicarien que quan en François Auguste s’emborratxava amb pastís o absenta, havia admès sentir-se culpable per haver contractat els sicaris, amb els quals volia espantar els germans. El crim de Jenny va acabar donant pas a un segon crim. Aquell contra Martí i Sabater.