Actualment a França s’està lliurant un autèntic pols en relació amb la indumentària i els seus significats, en el qual es difuminen perillosament els límits entre religió i cultura. D'una banda, part de la comunitat musulmana defensa l’ús de l’abaia, un vestit folgat que deixa al descobert el cap i les mans. De l’altra, el govern francès considera que l'abaia està directament associat a una religió i que, per tant, i en defensa de la laïcitat, ha de quedar prohibit a tots els centres educatius. Com a solució, des de fa temps s’està debatent l’obligatorietat de l’uniforme escolar, amb el qual es diu que es podrien resoldre molts problemes d’una tacada gràcies a la neutralitat d'aquesta indumentària. Però... existeix la neutralitat en la roba?
Val a dir que, històricament, totes les religions, inclosa la catòlica, han ficat molta cullerada en com havíem de vestir, sobretot les dones, i moltes peces de roba actuals tenen vestigis d’aquestes ingerències. Tota indumentària té rerefons polític i intencions que la motiven i, per tant, és difícil trobar neutralitat en matèria de roba.
Els defensors de l’uniforme escolar argumenten que elimina les diferències de classes i allunya els adolescents del consumisme. Permet estalviar a les famílies i els facilita el dia a dia, ja que no cal escollir la roba. A més, es diu que l’uniforme també evita els problemes de sexualització, perquè aboleix peces tan temudes com els crop tops o els minishorts. També s’ha arribat a afirmar que disminueix el risc d’assetjament escolar. Davant d’això, no sé per què no obliguen tota la població a dur uniforme, ja que, clarament, el món seria perfecte!
El món és divers, injust i desigual. Vivim en un capitalisme ferotge que insta la ciutadania en l’hiperconsum. I estem travessats com a societat per valors masclistes, racistes i classistes, els quals, amb molta cultura i pedagogia, hem de lluitar per rebaixar. I els uniformes, lluny de solucionar res, simplement amaguen la porqueria sota la catifa, per allò que si no es veu sembla que no hi sigui. Però la merda hi segueix sent.
La roba, especialment per a la joventut, és una qüestió fonamental. Davant d’un món que encara no els ha donat ni l’espai ni les eines de participació real en societat, empren la moda per fer-se escoltar i per comprendre qui volen ser. Per un costat estem defensant una transformació del sistema educatiu, amb la implantació de metodologies que potencien la individualitat de l’alumne, la seva capacitat de decisió i l’esperit crític. ¿És congruent això amb la idea homogeneïtzar-los i disciplinar-los estèticament?
Els problemes que tenim com a societat no s’arreglen ni s'eviten amb l’ús de l’uniforme, ja que, lluny de ser neutre, també es pot modificar, sexualitzar o combinar amb complements carregats de significat. A més, les desigualtats es manifesten en un munt d’objectes i comportaments més enllà de la roba. Dur uniforme no fa que la societat sigui més justa, simplement camufla unes qüestions que precisament quan surten a la superfície ens ofereixen l’oportunitat de poder-les detectar, comprendre, treballar i intentar revertir.
