Coromines explica que vam passar de tòrcer a torçar perquè els seus presents d’indicatiu coincidien i perquè el participi antic de tòrcer, que era tort -ara és torçut -, es distingís de l’adjectiu tort. En el dialecte central tendim a dir que un ferro s’ha torçat, i no que s’ha torçut (o tort). Potser per això el DIEC2, a diferència del DNV, ens envia de tòrcer a torçar. Però el que ja no és tan clar és que sentits figurats de torçar i el seu compost retorçar, avui habituals, siguin formes genuïnes. ¿És bo dir que algú té una ment retorçada? Segons el DRAE, es diu retorcido d’una persona d’intenció sinuosa; també es diu d’un llenguatge confús. En canvi, retorçat ja no té entrada pròpia. I cap accepció de retorçar avala aquests sentits.

És innegable que als sentits figurats, si són transparents, sempre s’hi pot arribar fent un ús creatiu del llenguatge. El DDLC entra retorçat amb un exemple de Joan Fuster que l’aplica a les metàfores i un de Josep Pla que l’aplica a Cambó. Però és trist que sempre s’imposin els sentits figurats possibles però calcats dels castellans. Sobretot si disposem de formes més genuïnes. Si parlem de llenguatge, ho pot ser enrevessat. Si parlem d’un argument, tenim tergiversat. I si parlem de persones, tenim tortuós, torturat i recargolat. També és bo saber que el DIEC2 avala, per a persones, retort ; i el DNV, retorçut. Formes que jo diria que han perdut vitalitat.

¿I què me’n dieu dels plans que es torcen? El DRAE, en l’accepció 15 de torcer, ens diu que es diu d’un negoci quan es dificulta i es frustra. I altre cop sembla clar que es pot passar del sentit “desviar de l’orientació que seguia” a aquest sentit. El DIEC2 ho exemplifica amb: “Era un bon estudiant però s’ha torçat”. Però no per això s’haurien de perdre maneres més arrelades i menys copiades de dir-ho. A més de torçar-se i frustrar-se, un pla i un projecte també es poden malmetre, espatllar i esguerrar. El fet que avui tants plans es torcin i ben pocs s’esguerrin, tal com sovint s’esguerraven les collites -no he sentit mai a un pagès dir que es torcen-, demostra que el que s’està torçant és el català, i no cal dir en quina direcció.