El seu restaurant és una declaració d’amor. D’amor a la gastronomia i a la seva història. Iñaki López de Viñaspre és antropòleg de formació, especialitzat en l’estudi de l’alimentació, una ciència que explica molt sobre com som. “Ja ho va dir Lévi-Strauss: som el que mengem”, cita l’Iñaki. Per això, després de vint-i-set anys entre fogons, el 2019 va obrir un dels projectes més personals de la seva vida: el Restaurant Cadaqués. Situat al Born de Barcelona, al Pla de Palau, aquest restaurant és també un homenatge al poble de l’Empordà, a la tramuntana, a Dalí i a la seva bogeria. La màgia de Cadaqués va atraure durant segles les principals cultures de la Mediterrània i és aquest encant el que va inspirar l’Iñaki a fer el pas endavant. “Hem creat la carta amb les receptes que tenim dels pescadors de principis del segle XIX, escrits que hem trobat i que expliquen com cuinaven els plats, sempre amb productes del litoral”.

Amb els sostres de fusta blava, tapisseries amb estampat mariner i motius nàutics per tot arreu, nosaltres decidim asseure’ns davant les brases del local per començar amb un petit però contundent aperitiu: bull negre de Cal Rovira.

L’Iñaki, xef i alma mater del projecte, ens porta de primer tres plats per picar: una truita de patates sucoses amb romescada de gambes, una recepta extreta dels escrits de Josep Pla mentre va viure a Cadaqués; una coca de recapte amb sardines anxovades, i una terrina casolana de paté de porc i anxoves.

De segon ens recomana els plats de xup-xup. Compartim primer uns excel·lents peus de porc farcits de botifarra del perol amb gambes. Després degustem un inoblidable arròs brut de sípia, rap i gambes.

Els arrossos són la seva especialitat. “En tenim sis modalitats, totes combinables amb tres tipus d’all i oli (el normal, el de codony i el de xili, més picant). Traiem les receptes del receptari popular de l’Empordà”.

Tot i estar tips és impossible no sucumbir a les postres i sobretot al tap de Cadaqués. “Símbol dolç que tancava molts menjars ara fa més de dos segles”.

El celler, evidentment, també està inspirat en el poble de Cadaqués i en el sud de França. És una llarga carta de vins que tampoc perd de vista varietats excel·lents de l’Anoia i el Penedès. Nosaltres, sota els efectes de la màgia empordanesa del local, escollim un blanc del celler de Martín Faixó, el Perafita Picapoll del cap de Creus.

I amb el gintònic a la taula arriba el moment de les confidències. L’Iñaki, que fa poc ha obert aquest mateix local al barri de Salamanca de Madrid sota el paraigua del grup Sagardi, té clar quina posició ocupa el menjar en la nostra vida. “És el segon acte més íntim de l’ésser humà. El primer, evidentment, és el sexe”. Amb aquesta sentència marxem del local contents i satisfets, i amb la seguretat que l’Iñaki ens ha donat el plaer que necessitàvem. Parlem de l’arròs, malpensats.