L’ auge de la cuina japonesa a Barcelona no s’entendria sense la irrupció, entre altres, del restaurant Shunka, encapçalat al principi de tot per Hideki Matsuhisa. El Shunka és una taverna clàssica sense gaires pretensions arquitectòniques o decoratives on tota la força està en el menjar. Un cop travessem la cortina nipona de l’entrada ens trobem amb la venerada i freqüentada barra. Des d’aquí s’escenifica una proposta gastronòmica de màxim nivell.

Com que és la primera vegada que visitem plegats el Shunka, demanem el menú degustació: 9 plats més postres per 68 euros. La proposta és engrescadora i molt equilibrada. Ostra i moll amb salsa ponzu ; cocotxa de lluç fregida; nigiri de sardina fumada; escopinyes amb caldo de sake; sashimi variat; espardenyes saltades; gambes de Palamós a la brasa i ventresca de tonyina. En el menú afegim un plat de carn de wagyu amb bolets shiitake per tastar també una de les especialitats més lloades per la clientela. Per postres, mochi de gelat de vainilla. Comencem l’àpat amb una Estrella Damm i decidim fer tot el menú amb cervesa.

Som amants de la cultura gastronòmica japonesa i per això hem visitat alguns dels millors restaurants de casa nostra. No sempre passa, però en aquest cas coincidim tots tres: al Shunka s’hi respira l’essència dels restaurants clàssics que pots trobar al Japó. La cuina nipona és molt diversa i variada i el Shunka ofereix un ampli ventall d’aquesta cuina de qualitat a través d’una carta molt àmplia. Peix i marisc, sushi, carn, fideus, arròs, fregits, pasta, saltats... Tot amb producte de màxima qualitat i de temporada.

El responsable del bon funcionament i del reconeixement de què gaudeix el Shunka des de fa un munt d’anys és Lin Chang Jiang, un xinès que va arribar a Espanya l’any 1993. Però és conegut -o rebatejat- pels seus amics com el Miguel: “Chang Jiang és un nom molt difícil de dir, un dia el podrem encertar però l’endemà ja no el recordarem”, s’excusen. Miguel a les Espanyes, Miquel a Catalunya.

En Lin va arribar a Barcelona l’any 2001 per treballar amb el mestre Hideki. Va començar com a cuiner per convertir-se amb el pas del temps en soci i responsable del negoci. Seiem amb ell. Tímid, discret, home de poques paraules, però molt educat i atent. Ens explica el seu procés d’integració i la seva vida al voltant d’una cuina. Es va introduir en l’ofici de jove en restaurants xinesos i no va ser fins que va conèixer Hideki Matsuhisa, propietari de l’estrellat Koy Shunka, mestre i referent de moltes generacions de cuiners, que no va aprendre l’art de la cuina japonesa.

Al Shunka el menjar supera el glamur i tota l’escenificació que hi ha al darrere dels restaurants japonesos. A la taverna d’en Miquel hi ha l’essència de la gastronomia nipona i la demostració que preservar la temporalitat i la qualitat del producte és sinònim d’èxit.