La llegenda diu que aquest pa pla i rodó típic jamaicà va ser el que va menjar Cristòfor Colom amb la seva tripulació durant la primera reunió amb els indis arawak, els primers habitants de l’illa.

Tenen una base feta de farina de blat de moro precuita i acostumen a menjar-se farcides de carn entatxonada o alvocat. També són típiques de les Canàries. 

Aquest pa fa uns 5 cm de diàmetre i n’hi ha diferents varietats, però la més comuna és la que es fa amb una massa a base de farina de iuca i formatge. 

Tradicional de la regió nord de Portugal, també és popular a Galícia i al Brasil. Té una molla molt compacta que permet guardar-lo durant uns dies. 

El pa de pagès català és un pa de pagès elaborat a Catalunya certificat amb una indicació geogràfica protegida des de l'any 2013. Es defineix com un pa tradicional, rodó, de crosta cruixent, molla tendra i alveolat gran. 

L’any 1993 el govern francès va aprovar la llei francesa del pa, que estableix que una baguet estrictament francesa ha d’estar composta per només cinc ingredients: aigua, farina de blat, llevat, massa mare i sal (no es pot sobrepassar els 18 grams de sal per cada quilo de farina). 

Aquest pa típic anglès es caracteritza per la seva forma, dos pans rodons, l’un sobre l’altre. Se’n desconeix l’origen, però la teoria més estesa és que va sorgir per estalviar espai al forn. 

El nom d’aquest pa (pa de tigre) ve per les ratlles que es formen a l’exterior quan es forneja. És un pa suau amb una crosta cruixent. 

És distingible per la seva forma (format per petites peces) i perquè s'afegeix una mica d’oli a la massa.

Es va crear l’any 1610 a Cracòvia. El reglament de la ciutat va declarar que s’havia de donar aquest pa com a regal a les dones que estaven de part i es va popularitzar entre la comunitat jueva, que el va exportar arreu del món. 

Va ser presentat per primer cop a l'Exposició Universal de París del 1867. Va néixer a la ciutat de Viena com a resultat d'un forn que feia servir vapor d'aigua en el procés de cocció.

El pa xapata va ser produït per primer cop el 1982 en una petita localitat a prop de Venècia. Els seus creadors i altres forners italians estaven preocupats per la popularitat dels entrepans fets amb baguets importades de França. 

Anomenat pa de lava, tradicionalment s’elabora enterrat en una olla metàl·lica dins del terra termal d’Islàndia entre 8 i 24 hores. 

Sol menjar-se amb peix, carn i sopes. Tot i que els ingredients bàsics són la farina de sègol, la sal i l’aigua, hi ha moltes varietats que incorporen altres ingredients. 

Un pa de sègol tradicional que es troba a les taules de la majoria d’àpats russos. Depenent de la recepta, també pot tenir nous, fruits secs, ous i llet.

D’origen berber, es menja tradicionalment durant el Ramadà, però també durant la resta de l’any. Es menja acompanyat tant de dolç com de salat. 

Similar a la pita, aquest pa pla d’uns 50 cm de diàmetre es forneja tradicionalment als mercats del Caire. S’elabora amb llavors de fenigrec moltes i farina de blat de moro. 

És un pa de forma circular que es decora normalment amb llavors de sèsam i es menja sol o amb formatge. En el cas de Turquia, cada regió elabora la seva pròpia variant. 

Existeix un ritual previ a la seva elaboració. És tradició menjar-lo durant el sàbat, el dia de descans de la setmana per als jueus, i en dies festius. 

Es pot fer amb llevat o sense i la seva versatilitat fa que sigui un acompanyant ideal per a tot tipus de menjars. 

Segons el Dehkhoda (diccionari de la llengua persa), és un pa que elaborava el poble bàrbar, que el va dur fins a Teheran, on es va fer molt popular i va arribar a ser l'estil de pa més comú.

Els ingredients varien segons la zona, però es tracta de pans plans elaborats a partir de farina, sal i aigua. A l’Índia els pans s’elaboren de manera comercial en tandoor, forns de fang enterrats. A casa es fan en planxes circulars de metall. 

Aquest pa tradicional australià no porta llevat i era l’aliment principal dels ramaders que viatjaven a zones remotes durant llargs períodes de temps.

Té forma rodona i no porta sal. El pa que menjaven els pagesos durant l’època musulmana es feia amb farina sense refinar, així que el pa tradicional és el pa moreno.

Com preparar un pa de pagès bàsic?

Del llibre ‘Avui faràs pa’, de Jordi Morera

Ingredients per a dos pans de 400 g

500 g de farina de blat panificable

10 g de sal

10 g de llevat fresc (o 4 g de llevat sec)

285 g d’aigua

1. Barregeu els ingredients homogèniament dins un bol i deixeu-ho reposar 10 minuts tapat amb un drap de cuina.
2. Aboqueu la massa sobre el taulell de la cuina i treballeu-la fent-li diversos plecs sobre ella mateixa, procurant airejar-la al màxim. 
3. Deixeu que reposi 10 minuts més tapada i torneu a repetir el pas 2 fins a aconseguir una massa llisa i elàstica. 
4. Un cop la massa estigui pastada, deixeu-la en forma rodona dins el bol lleugerament enfarinada i ben tapada amb un drap o paper film durant una hora. 
5. Dividiu la massa en dues peces d’uns 500 grams i feu-ne boles. 
6. Poseu les boles sobre una safata de forn ben enfarinada. Tapeu-les i deixeu que fermentin en un lloc càlid de la cuina durant dues hores. 
7. Gireu cap per avall els pans de la safata. Preescalfeu el forn a uns 220 ºC i, un cop estigui calent, fiqueu la safata dins el forn i abaixeu-lo a 200 ºC. El temps de cocció és de 50 minuts. 

Com preparar pa de pita?

Del llibre ‘Pan casero’, d’Ibán Yarza

375 g de farina panificable

25 g de farina integral

250 ml d’aigua

10 g de sal

5 g de sucre

5 g de llevat fresc o 1,5 g de llevat sec

1. Barregeu tots els ingredients fins a obtenir una massa homogènia. 
2. Deixeu reposar la massa 15 minuts i amasseu-la sobre la taula. Per fer-ho, plegueu-la i deixeu-la rodar sobre ella mateixa diverses vegades durant 5 minuts, fins que quedi una massa manejable. 
3. Deixeu reposar la massa durant 30 minuts i dividiu-la en porcions d’uns 80 grams. 
4. Feu boles de cada porció amb les mans i estireu la massa amb un corró fins que quedin uns discs d’uns 15 cm de diàmetre i uns 3 o 4 mm d’espessor. 
5. Escalfeu el forn a 250 ºC amb la safata metàl·lica a dins durant 25 minuts. 
6. Col·loqueu els discs de dos en dos en paper vegetal i deixeu que fermentin durant 15 minuts. 
7. Col·loqueu els pans amb el paper sobre la safata calenta i fornegeu-los. Quan comencin a inflar-se, deixeu passar 2 minuts i gireu-los. Deixeu-los coure 2 minuts més i llestos. 

Infografia al paper de l'ARA Diumenge