Per als aficionats a l’art de carrer, Barcelona és una de les seves capitals mundials. Més enllà del vandalisme, dedicat a embrutar més que una altra cosa, aquestes imatges que assalten el vianant des de les parets s’han desvelat com alguna cosa més que art. Potser un dels casos més paradigmàtics el trobem en una obra que va esdevenir símbol idiosincràtic per al barri del Carmel, desapareguda fa dos anys i retrobada aquests dies passats. Evidentment, parlo del tauró de l’artista italià Blur.

El carrer Santuari fa pujada (o baixada, depèn d’on vinguis), i aquest matí que el visito fa un fred polar. Situat per damunt del parc del Carmel, més amunt del Parc Güell, fa uns anys aquest indret es trobava fora de les rutes turístiques més conegudes. Potser per aquesta raó a principis del 2009 el festival Influencers, organitzat pel CCCB, i amb el suport de l’entitat local Espai Jove Boca Nord, va encarregar un mural a un creador anomenat Blur, que, com era habitual entre els grafiters, amagava la seva veritable identitat sota un pseudònim. D’aquell atzar en va sortir la imatge icònica d’un tauró gegantí que ocupava un gran mur, allà on Santuari conflueix amb el carrer Calderón de la Barca, a punt ja de transformar-se en la carretera del Carmel. Aquell depredador tenia la particularitat d’estar format per tot de bitllets de banc, en una metàfora amb prou feines dissimulada de la rapacitat especuladora.

Encara que formés part d’una acció puntual, l’esqual es va quedar allà, fixat a la retina dels veïns del barri que, de mica en mica, van acabar identificant-se amb aquell dibuix. El tauró passava a ser una de les senyes d’identitat d’aquella població, immortalitzat per milers de fotografies i per les càmeres d’Alejandro González Iñárritu a la pel·lícula Biutiful (2010). El motiu pel qual una peça d’art urbà es transforma en alguna cosa més segueix sent un misteri, però així va ser en aquest cas concret. I així va seguir fins que l’any 2021, amb l’excusa d’unes obres de reforçament de la paret on estava, les autoritats municipals van decidir esborrar-lo.

No gaire satisfets amb aquesta decisió, els habitants del Carmel han aconseguit recuperar el seu mural. Si no el mateix, un de nou fet també per Blur. Aquesta va ser una de les conclusions del procés participatiu El Carmel Mossega, impulsat pel Pla de Barris, que va promoure tornar a fer l’encàrrec a l’artista per pintar en el mateix lloc. El resultat s’ha pogut veure fa només uns dies, i el tema torna a ser l’especulació urbanística. Un tauró, a qui es menja un tauró més gros, a qui es menja una immensa balena orca com si es tractés d’una nina russa. El peix gran es menja el petit.

Veurem si aquesta nova intervenció artística en l’espai assoleix el mateix èxit que la primera, i si es produeix una identificació similar entre el veïnat que la provocada pel seu antecedent. Sigui quina sigui la reacció en el futur, sembla clar, però, que es recupera un espai valorat i apreciat. Un indret que es vindrà a sumar a les vistes des de les bateries del Carmel, en un barri molt diferent del de fa deu anys, on a la immigració i la pressió urbanística s’hi ha afegit la presència del turisme fotogràfic.

Mentrestant, l’antic tauró capitalista passarà a la història de la ciutat, en companyia d’altres murals que també van ser reivindicats pels seus veïns i van desaparèixer, com la façana de La Carbonera, entre Urgell i Floridablanca. O el que lluïa l’espai ocupat de la Kasa de la Muntanya, pintat pel grafiter Txinorri. Imatges fugisseres que, a vegades, es converteixen en una part important dels nostres paisatges urbans.