La xarxa de biblioteques públiques de Worcester, a Massachusetts, als Estats Units, ha endegat un programa molt original per estimular el retorn de préstecs extraviats i recuperar l’assistència d’usuaris que, per por d'haver de pagar una multa, han deixat d’anar-hi. Són persones que no tornen a la biblioteca quan han perdut algun llibre o s’ha fet malbé. O com que han trigat massa temps a tornar algun exemplar, senzillament eviten afrontar el tràngol i no apareixen mai més pel taulell. Worcester, al sud de Boston, té dos-cents mil habitants. Dels 101.601 carnets d’usuaris que tenen expedits entre les set biblioteques, 4.297 havien quedat bloquejats per aquests motius. Tres-cents carnets eren de nens d’escoles de primària. Van tenir clar que no es podia tenir tanta gent allunyada dels llibres i van fer tabula rasa amb un sistema assequible per a tothom.

Només durant aquest mes, les biblioteques de Worcester han creat el March Meowness, un nom que juga amb l’onomatopeia del miol d’un gat. Tots aquells usuaris amb multes i retorns pendents han quedat condonats si portaven les típiques fotos de gatets que circulen per les xarxes. Segons informava el New York Times, la primera setmana ja es van retornar quatre-cents exemplars que havien quedat en els llimbs de la mala consciència dels usuaris. A canvi d’una foto, un dibuix o un retall d’una revista amb un gat s’han reactivat els carnets dels usuaris i se’ls hi han perdonat els pecats. La pàgina de Facebook de les biblioteques han omplert el mur de fotografies de gatets. També han decorat algunes parets dels centres amb les imatges recopilades com a prova que molts usuaris han recuperat els privilegis del préstec. Fins ara, s’havien organitzat iniciatives vinculades a col·lectes d’aliments amb la mateixa finalitat. Però cap havia tingut tant d’èxit com l’actual petició de fotografies de gats. Als responsables de les biblioteques, els va semblar que les imatges dels moixos eren, en paraules de Jason Homer, el director executiu de la xarxa de biblioteques, “la barrera més baixa possible”.

¿Què tenen les fotos de gats que triomfen a internet i deixen embadalits els usuaris? El cervell humà es guia, en gran part, per la informació visual. Interpretar els senyals visuals ha determinat l’evolució humana. Ens permet identificar si ens trobem en un entorn segur o en un entorn de perill. Inconscientment, les fotos de gatets rebaixen l’estrès perquè ho percebem com una imatge vinculada a la protecció i absència de risc i, per tant, hi dipositem emocions positives. Però la passió per les imatges de gats és prèvia a l’era digital. La tradició per les fotos de gats es remunta al segle XIX, quan el fotògraf Harry Pointer ja utilitzava fotos i gravats de gatets en postals, invitacions i targetes de visita. Als anys 70 del segle XX, es van posar de moda uns pòsters motivacionals en què un gat molt bufó maldava per aguantar-se agafat a una branca: “Hang in there, baby!” (“Aguanta, amor meu!”), es llegia sota les seves potetes. El fotògraf Victor Baldwin va fer-se famós per la varietat d’imatges de gats vinculades a la frase.

Ara les biblioteques de Worcester han convertit les fotos de mixos, el gran símbol de la pèrdua de temps a internet, en un estímul per deixar de mirar la pantalla del mòbil i anar a la biblioteca. Miauuuravellós!