Si el mires de lluny, el Mas Blau sembla estar com sempre, com quan es va començar a construir, a principis del segle XVIII, i com va ser a mesura que es va anar ampliant i modificant fins a finals del XIX. Des de lluny sembla com si ja ben entrat el segle XXI no hagués estat objecte de cap transformació. “Es tracta de restaurar en l’essència i no, o no tant, en la forma”, afirma Oriol Roselló, director de l’estudi d’arquitectura Bangolo i arquitecte responsable de la rehabilitació integral d’aquest mas ubicat al municipi de Palau-sator, al Baix Empordà. “Un mas és part del paisatge. S’hi pot donar una resposta molt contemporània sense necessitat de canviar aquest paisatge”, insisteix.

Així, els diferents volums que ja hi havia construïts al voltant d’un pati -la casa principal, la masoveria i algunes dependències per a animals- són avui, després de la reforma, tres unitats habitacionals diferents que, tot i el veïnatge, estan configurades de manera tan independent que cadascuna té fins i tot el seu propi exterior. I és precisament a les façanes que donen al pati central, així com també als interiors, on la transformació de l’antic mas és més visible. Un gir cap a la contemporaneïtat que s’expressa amb tanta sobrietat com contundència als espais més íntims, mentre que dona una absoluta continuïtat a la tradició en la imatge més externa de les edificacions. “Volíem rehabilitar el mas per adaptar-lo a una forma de vida més actual, alhora que conservàvem aspectes importants de la construcció tradicional”, apunta l’arquitecte.

Per això, mirant al pati, hi ha una successió de vidrieres que afavoreixen la relació directa de la cuina, del menjador i de la zona d’estar amb l’exterior i una entrada generosa de llum natural, que transforma la foscor habitual de les masies. És la planta baixa de l’edificació principal, mentre que al pis que té just a sobre es dona una conjunció feliç entre diverses cultures constructives, així com també entre la tradició i la modernitat. És així perquè la façana d’aquesta planta superior està materialitzada amb bòvila de Corçà i concebuda com una mena de fusió entre el jaali islàmic i les gelosies pròpies dels assecadors artesans. Dels jaalis se’n diu que proporcionen una llum divina, si més no tamisada i molt agradable, que és la natural que aquí entra a la galeria, on es troben dos grans dormitoris amb els seus banys oberts a l’exterior, però també és la llum càlida que a la nit es desplega des de l’interior cap a fora.

El Mas Blau es completa amb un loft rural obert a tramuntana que conserva la potència dels murs de pedra també a l’interior, amb un habitatge a l’antiga masoveria que s’obre cap a migjorn i amb un estudi habilitat en una petita pallissa. En tots els casos, el Mas Blau respon a la premissa de recuperar els patrons ancestrals, de buscar l’atemporalitat de les tècniques constructives i els materials de sempre i de proximitat. Respon a tot això, però també, i sobretot -com explica l’arquitecte Oriol Roselló-, “respon a la voluntat de contribuir perquè l’arquitectura reforci la implicació territorial i social”. “Això vol dir treballar sempre que es pugui amb materials i recursos del territori, així com també amb les tècniques i les mans artesanes”, diu. Són les que coneixen els oficis que són propis d’aquest paisatge cultural i tenen capacitat per transmetre’ls.