Cada casa, un món

La transformació serena d’un pis heretat

Els Hereus. Agustí Costa, estudi de disseny. Berga

Ho diu l’interiorista Agustí Costa respecte de la transformació que ha fet a un pis d’un edifici antic a Berga: “Volem un interiorisme amb sentit, on l’espai transmeti serenor pels seus propis valors. La serenor ofereix benestar”. Per això la prioritza i la fa màxima responsable d’aquest trobar-se bé a la llar, responsable fins i tot del confort. En un exercici de disseny d’interiors que assumeix des de la concepció dels espais a la de cadascuna de les peces del mobiliari, i també la de la il·luminació i l'elecció dels materials, en aquesta reforma s’ha cercat un equilibri de tot plegat, un equilibri serè entre aquells elements que són necessaris; tot just els que són necessaris, no gaire més. 

Així, un pis que, com molts dels antics, s’havia anat dividint en habitacions petites, deixant la majoria dels dormitoris sense finestra a l’exterior, un pis mancat de llum natural i de ventilació, s’ha transformat en un gran espai que reuneix, amb subtils separacions, tots els usos col·lectius, també anomenats diürns, de l’habitatge. La sala, el menjador, la cuina i també l’estudi són una unitat amb la distribució adequada perquè hi hagi una comunió entre les distintes zones però també una certa independència dels usos. 

Cargando
No hay anuncios

El responsable de la funcionalitat d’aquest espai és, en bona part, un moble separador de fusta i estor de fustetes que, per ell mateix, també exerceix nombroses funcions. Marca una distància, en realitat gairebé inexistent, entre la porta d’entrada i la sala menjador i cuina. Afavoreix la circulació cap a la part més privada de la casa, la dels tres dormitoris, ara tots ben ventilats i amb mirada a l’exterior, i els dos banys. Serveix, aquest moble de tres metres de llarg que va del terra al sostre, per deixar-hi la roba quan entres, de magatzem i de rebost per a la cuina, i també de difusor suau de la llum indirecta que és agradable de posar quan la resta de la casa està a les fosques.  

Cargando
No hay anuncios

En una atmosfera relaxant a la qual també contribueix l’element, igualment separador, que s’ha dissenyat en paral·lel al moble tot just descrit. Un panell, fet amb aquells estors enrotllables de fustetes de color natural, se situa a l’esquena del sofà, el protegeix i, a més, separa la tertúlia o el visionament de la televisió d’una zona dedicada a la lectura i a l’estudi; això sí, sense voler evitar la permeabilitat de dos espais que, tanmateix, s’entenen com un de sol. 

Cargando
No hay anuncios

La fusta de terra, que ha substituït uns paviments de rajoles hidràuliques que estaven en un estat que les feia pràcticament irrecuperables; la fusta en tonalitat natural de les principals peces del mobiliari dissenyat per Agustí Costa; la llibreria i la cuina completament blanques perquè desapareguin i donin protagonisme a allò que hi succeeix, i uns vidres de colors vius com a objectes també de llum, són allò que es necessita per a la nova vida d’un pis heretat.

Cargando
No hay anuncios
La prioritat de la llum més que no de l’objecte

Buscant la simplicitat i la serenor, l’interiorista Agustí Costa ha volgut donar protagonisme a la il·luminació d’aquest pis rehabilitat a Berga, més que no als objectes que produeixen la llum. Així, en comptes de làmpades que s’emportin les mirades, Costa ha fet propostes de llum indirecta, matisada, confortable. Des del mateix moble que serveix d’armari entre l’entrada i la sala menjador i que es converteix en una caixa de llum que va del terra al sostre, fins als espais circulars que volen semblar claraboies, passant pels vidres de colors que deixen entreveure la llum dels banys, són solucions que s’uneixen a la més natural de totes, que va ser obrir les que eren finestres convencionals i convertir-les en grans vidrieres corredisses.