09/06/2021

Vicis i virtuts

2 min
Retrat de François de La Rochefoucauld, gran aristòcrata del segle XVII i autor de les Màximes.

Un bon aforisme és aquell al qual ni li sobra ni li falta res. No és fàcil, perquè davant la majoria de textos literaris tenim la impressió que hi ha elements que sobren i elements que falten. Per no parlar de la gairebé totalitat dels textos que circulen en la vida social, plens de retòrica i de carències. Observem, per exemple, molts articles periodístics, dependents d’una fraseologia repetitiva i exasperant. Pel que fa als discursos polítics, com a norma general, la sensació de falsedat està directament relacionada amb l’abús del llenguatge: al contrari dels bons aforismes, juguen amb les sobralles per ocultar els defectes.

Les grans cultures del planeta han donat des de temps antics grans escriptors d’aforismes. Recordem, per exemple, les tradicions de l’Índia, la Xina i el Japó. En la cultura occidental em sembla insuperable Heràclit, autor de joies sintètiques d’un poder metafísic extraordinari. Si ens acostem més en el temps, en les arrels barroques de la modernitat destaca amb fulgor propi François de La Rochefoucauld, gran aristòcrata del segle XVII, home d’acció, soldat valent, conspirador derrotat gairebé sempre. Esperit mundà, La Rochefoucauld va ser un observador implacable dels costums del seu temps. Tanmateix, va arribar més enllà d’això i es va convertir en un interrogador precís de la condició humana completa.

Fruit de la seva trajectòria vital són les Màximes, pel meu gust una de les obres mestres de la literatura aforística. La Rochefoucauld posseeix el do de l’equilibri entre forma i contingut. Economitza els mitjans expressius sense malgastar paraules. I rebaixa el risc de ser massa sentenciós acudint a una ironia elegant i ben treballada. És un moralista sense ànim moralitzador. És un sarcàstic denunciant dels dogmes. Tanmateix, el que més ofèn a La Rochefoucauld no són els vicis sinó l’aparença de virtut. I així les Màximes són una vibrant dissecció de les diverses hipocresies que conformen la vida social. La frontera entre vicis i virtuts és una línia finíssima que es traspassa fàcilment.