BarcelonaL'Ibrahim col·loca, meticulosament, vint bitllets de 50 euros damunt del mostrador de Santa Eulàlia. Amb certa fatxenderia, orgullós del que té i ha aconseguit, mostra tot el que li cap a la cartera en un dels clàssics establiments del passeig de Gràcia amb les primeres marques de luxe de Barcelona. S'ha comprat una camisa i unes sabates. La seva dona, l'Ilina, que va calçada amb espardenyes d'espart, li somriu. Acaben de deixar enrere un batibull de caixes i roba. El grup de quatre que formen no concep la filosofia de tracte que vol transmetre aquesta botiga centenària, però els espera tot un passeig de Gràcia de grans marques per explorar.

Tots ells són d'Abkhàzia, una província farcida de petroli que reivindica independitzar-se de Geòrgia, al Caucas. "Geòrgia, pa-pa-pa-pa", diu l'Iliana gesticulant com si portés una metralladora al damunt. El Badra, el més jove del grup i l'únic que parla anglès, la intercepta i explica el seu objectiu de viatge: comprar, comprar i comprar. És el que no han parat de fer des que van arribar a Barcelona, i com ells, uns quants més en els últims dos anys.

Mentre creix l'atur i cau el consum a Catalunya d'una manera galopant, el turisme de luxe es reivindica a la ciutat i ja s'ha convertit en un pol d'atracció per a turistes de països emergents. Els nous rics de Rússia, la Xina, els països del golf Pèrsic, les bombolles econòmiques africanes i el Brasil arriben a Barcelona, després de conèixer altres ciutats europees, en alguns casos, esperonats per la falta de varietat i autenticitat de productes de luxe que hi ha al seu lloc d'origen.

La ciutat s'ha adaptat als seus gustos i tant a Chanel com a Luis Vuitton, catedrals de referència per a turistes xinesos, per exemple, sempre hi ha algú que els atén en la seva llengua. Al Tim, però, no li farà falta. Ve de Xangai amb quatre homes de negocis més i han llogat un traductor que els acompanya arreu. "A Alemanya hi ha més productes, més per triar, però en qualsevol botiga Chanel europea trobarem el que busquem per a les nostres dones, és per on hem de passar cada vegada que venim de viatge", explica mentre espera pacientment fora de la botiga. En pocs minuts surten els seus companys carregats. Han comprat cinc bolsos, cadascun de 1.700 euros. "Amb la dona no n'hi ha prou; també hi ha la sogra, la filla, la cunyada...", destaca. "A Xangai mai estem prou segurs de si són originals. Aquí estan molt ben acabats".

De Louis Vuitton en surten l'Edson i la Lizandra, amb un somriure radiant. Són una parella de joves de Luanda, la capital d'Angola, que paradoxalment és la segona ciutat més cara del món en el vuitè país amb més mortalitat infantil, segons dades de la consultora Mercer i de la CIA. "Buscàvem un lloc que estigués a prop de Lisboa [l'antiga metròpoli d'Angola] però que tingués més glamur, una llengua amable, que estigués regat pel Mediterrani i, a més, on es pogués comprar", explica la Lizandra amb un anglès més que correcte, després d'aclarir que venir a Barcelona era el seu somni i que havien aprofitat els primers vols directes d'Iberia des de Luanda fins a Madrid.

Finalment, amb cert to sorneguer, pregunten si no és fàcil confondre'ls amb brasilers. Són conscients que encara són una rara avis a Barcelona, però per sobre de tot reivindiquen el seu lloc d'origen: Angola, un país que fins al 2002 va viure assolat per una guerra civil de 27 anys i que ara surt al mapa perquè és el principal exportador de cru de tot Àfrica i un pol d'atracció per a tot tipus d'inversors, però sobretot xinesos i brasilers.

Els santuaris dels nous pelegrins

La indústria hotelera de Barcelona s'ha posat les piles amb els nous inquilins. Només el 2011 el turisme d'alt estànding ja representava el 14% de tots els allotjaments a Barcelona. El polèmic Hotel W, que s'erigeix inconfusible sobre un espigó al final de la platja de la Barceloneta, és un dels referents per al turisme del golf Pèrsic. Les instal·lacions de la seva suite de luxe han albergat més d'una vegada la família de l'emir de Qatar, sobretot coincidint amb finals del Barça.

"Quan arriben anem de bòlit, són molt exigents, ho volen tot perfecte per poder decidir què fan després", explica Valentina González, de l'equip W insiders de l'hotel, tres noies que es dediquen a assessorar els hostes depenent del seu perfil. "La nostra filosofia és whatever/whenever , és a dir, qualsevol cosa, quan vulguis. I t'ho aconseguirem". Això pot anar des de propostes més simples d'escapades amb iot des de Barcelona, pescant pel camí i menjant a Cadaqués, fins a demanar una girafa enorme de peluix a l'hotel per declarar-se a la parella.

"Com ho resolem? Veniu i proveu-ho...", diu rient la Valentina. Deixa una pista, però: "Sabeu la cadena de restaurants Ugarit, de cuina siriana? Doncs les monarquies saudites i qatarianes es llepen els dits amb el que fan. Això sí, s'ho mengen a la seva suite extreme wow , amb vistes espectaculars de Barcelona". El preu d'aquestes instal·lacions és de gairebé 11.000 euros la nit, s'hi poden allotjar fins a sis persones i disposa de 295 metres quadrats, inclosa una terrassa amb jacuzzi amb vistes a totes les platges de la ciutat.

Si es valora el turista per les seves exigències, el següent en el rànquing és el rus. La Marina treballa per a una empresa gasística russa i ha deixat Moscou durant dos mesos per fer-se la cirurgia estètica a la Clínica Planas. Andrea Vilallonga, assessora d'imatge i personal shopper, ha quedat amb ella a la rambla de Catalunya per anar de compres. És un dia intens: just abans s'ha reunit amb la Maggie, també turista estrangera però en aquest cas nord-americana, per aconsellar-la a l'Illa Diagonal.

L'Andrea prèviament ja ha escollit tota la roba per no perdre temps. La Marina saluda amb poques paraules, s'emprova amb celeritat les peces i respon només amb un sí o un no per dir si li agraden. "Vol professionalitat i seriositat", destaca l'Andrea, que des de fa vint anys es dedica al món de l'estilisme i remarca que en els últims cinc anys ha vist com cada vegada més companyes s'especialitzen només en turistes estrangers.

És el cas de l'empresa Barcelona Guide Bureau (BGB), que fa tours personalitzats per les botigues que s'adapten més al client. "Volen un servei fet a mida i total disposició. Potser no es presentaran fins a les 11 del matí, però a les 9 ja tenen el guia o traductor i el xofer a les portes de l'hotel. La flexibilitat és la nostra raó de ser, per garantir la millor visita i que repeteixin", destaca Carmen Turiera, directora de màrqueting de BGB.

"Però són agraïts. Això sí, cal que et guanyis la seva confiança, i així també guanyaràs molts clients. Cinquanta famílies concentren el 72% de la riquesa del país", puntualitza Marlene Rodríguez, directora general de l'agència Iberrusia Travel, que s'ha dedicat en cos i ànima a aquest país durant dues dècades, i ha viscut de primera mà la metamorfosi dels turistes. "Si bé fa quinze anys només venien dones a consumir, sobretot, cultura, des de fa set anys tractem sobretot famílies completes, inclosa la mainadera. I l'home comprarà el mateix tant a l'una com a l'altra", recorda Rodríguez. "Són cada vegada més autònoms. Això sí, deixaran de venir el dia que els exigim pagar amb targeta. No treguis els russos dels bitllets de 50 euros", conclou en veu baixa.

Catalunya és el destí europeu preferit pels russos. La Generalitat preveu un creixement d'aquests turistes del 40% només aquest any, que superaran els 750.000 i arribaran al milió el 2013. Un nou visat que els permet venir durant sis mesos i amb múltiples entrades els posa les coses més fàcils, i el Govern ha reiterat el compromís amb Moscou per aconseguir convertir Catalunya en el seu resort .

L'Imserso de luxe nord-americà

L'exigència àrab i russa contrasta amb l'espontaneïtat i la informalitat del turisme nord-americà, el més present a Barcelona després de l'europeu. "Uau! Aquesta terrassa és brutal!", exclama el David, de Seattle, que amb la seva dona s'allotgen a l'Hotel W. "L'última vegada que vaig ser aquí va ser fa 15 anys i tot això no existia! Ha canviat moltíssim, és millor", diu mentre fa un glop d'un sucós còctel i la seva dona, la Nancy, es canvia de posició per prendre millor el sol.

Buscant justament el sol, però també segles d'història, milers de nord-americans desembarquen -literalment- cada any a Barcelona. Només en el trànsit de creuers el 2011 van desembarcar 2,6 milions de passatgers en els 881 vaixells que van fer escala a la ciutat (+13%).

Els creuers de luxe s'han convertit en un dels focus d'atenció, sobretot per a jubilats que tenen diners i poden permetre's cada any dos mesos de viatge pel Mediterrani. L'Steve és un d'ells. Després de cinc anys seguits torrant-se a coberta amb la seva dona, han convidat tot un grup d'amics de Florida i visiten Barcelona abans d'abocar-se al mar, camí de Roma. S'allotgen al Palace, es mouen amunt i avall amb una furgoneta Mercedes de luxe -l'alternativa més còmoda a qualsevol limusina-, han llogat un guia per cinc dies i no els importen les compres, sinó la cultura, el bon vi i el bon menjar. "Barcelona ens va encantar i creiem que ha de ser sempre l'inici i el final del viatge. Hi ha uns restaurants de marisc insuperables, com el Botafumeiro. Les estrelles Michelin no ens criden l'atenció", argumenta l'Steve, amb xancletes, mitjons, pantalons curts i una camisa descordada.

L'Angelina i la Lola també estan jubilades i han vingut a recórrer les aigües del Mediterrani. Són de Ciutat de Mèxic i discuteixen quina joia comprar a Bagués, ubicada a la casa Ametller del passeig de Gràcia. "Ens encanten aquestes arracades perquè gairebé no les pots trobar enlloc més. Parlen del que és Barcelona, una ciutat feta a mida dels seus ciutadans i oberta a tots els que venim de fora", puntualitza la Lola, que l'ha visitat fins a vuit vegades i que guia per primera vegada l'Angelina entre totes les joies arquitectòniques de Gaudí després de fer una parada també al Butafumeiro. Les estrelles tampoc són el seu fort.

Turisme d'estrelles

L'avantguarda en la cuina i en la cultura, però, també és un dels grans atractius de la ciutat. Les estrelles criden l'atenció, i molts turistes, també del Sud-est Asiàtic i el Japó, se sumen als recorreguts europeus per menjar-se Michelins. La senyora i el senyor Syed, de Malàisia, han escollit Barcelona just per aquest motiu. El seu primer objectiu ha estat reservar cada nit en un dels favorits: "Primer el Dos Cielos, a l'Hotel Me, després el Saüc i finalment l'Àbac, ja amb dues estrelles Michelin", expliquen a la Fundació Miró. "No hi entenem gaire d'artistes d'aquí, però sempre visitem els museus amb més ressò per deixar-nos sorprendre", destaca Syed, amb poques ganes d'entretenir-se. Els espera el conductor a baix per portar-los ràpidament cap al Picasso. Sense cues, amb un guia propi, el model que imposa qui té diners. Sigui per tenir un saló privat a última hora a Montmeló, sigui per aconseguir taula en dues hores de marge al Celler de Can Roca, a Girona.

"Ho hem de poder fer complir tot. Nosaltres som el seu punt de referència a la ciutat i hi ha coses que no s'aconsegueixen només amb diners", explica Alberto Meier, cap de consergeria de l'Hotel Ohla, que destaca per la seva surrealista façana al bell mig de via Laietana. A Meier l'avalen gairebé 30 anys a les portes de l'Hotel Reina Sofia i assegura que s'ha trobat de tot, com haver de llogar un bus turístic per a un comiat de solter o haver d'anar a buscar a les 2 de la matinada fins a Montecarlo una personalitat que s'allotjava al Reina Sofia i que l'endemà tenia una reunió transcendental a Barcelona.