Diumenge Ara Tu 11/11/2012

Llac de Graugés. Un ecosistema centenari

Daniel Romaní
3 min
El llac de Graugés | RAMON VILLARÓ

Ai, els marits, que despistats que són de vegades! Hi ha una cosa, però, de la qual no poden oblidar-se mai: l'aniversari de la seva dona. El que expliquem tot seguit sembla una llegenda però és ben real. A finals del segle XIX, Agustí Rosal va oblidar-se completament de felicitar la seva dona el dia que feia anys; a mitja tarda, ella feia morros… i a la nit va esclatar: "Encara no m'has felicitat!" Ell va respondre-li, tot compungit, que li sabia molt de greu, que li demanés el que volgués com a penyora. "Un llac!", va dir-li ella.

I sí, el marit va dedicar-se uns quants anys a cavar un bon forat -sense ajut d'excavadores, és clar-; un cop fet, va abocar-hi aigua procedent de la riera més propera i va crear un llac de grans dimensions -d'uns 70.000 metres quadrats i de 18 metres de profunditat al punt més baix- que avui encara hi és. Parlem de l'estany de Graugés, que actualment pertany al terme municipal d'Avià (comarca del Berguedà).

Gràcies al llac, Graugés va esdevenir fa poc més d'un segle una puixant colònia agrícola, una de les més modernes de la comarca (va adquirir, per exemple, la primera màquina de batre del Berguedà). Tota la propietat estava comunicada amb una xarxa de tren que facilitava el transport i la comercialització dels productes agrícoles. La colònia va estar en funcionament una vintena llarga d'anys. L'aigua del llac s'ha utilitzat durant molt temps per regar els camps, en els quals pasturaven les vaques, que produïen llet. Ara, però, ja no n'hi ha, de vaques.

"L'estany de Graugés és un indret d'allò més tranquil, i molt poc conegut; la majoria d'esquiadors que passen a tota velocitat pel Berguedà en direcció al túnel del Cadí no s'hi aturen mai", diu Jorge Wagensberg, professor de teoria dels processos irreversibles a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, que durant una quinzena d'anys -del 1991 al 2005- va dirigir el Museu de la Ciència de la Fundació La Caixa. En l'actualitat Wagensberg és el de director científic de la Fundació La Caixa. El seu últim llibre és Más árboles que ramas (2012), un recull d'aforismes.

"El llac està totalment integrat al paisatge. Forma un ecosistema molt interessant perquè és un lloc de descans d'aus de pas -explica-. També hi ha força peixos; els pescadors hi han introduït el silur, un peix que pot arribar a fer tres metres de llargada i habita sobretot a les aigües dolces de l'Europa Central i d'una gran part de l'Àsia".

Wagensberg recorda que al voltant del llac, Agustí Rosal hi va plantar diferents espècies vegetals que no eren autòctones, com ara l'erable i el teix, que es van aclimatar i escampar pels entorns de la riera d'Avià.

Mercat del bolet

El professor proposa un munt d'activitats per fer a la zona. Pel que fa al menjar, explica que a la vora de l'estany hi ha un petit restaurant, Cal Garretà, on fan uns pèsols de muntanya excel·lents (pèsols negres, plat típic del Berguedà), unes delicioses patates emmascadares (patates amb botifarra negra), rosta de cansalada, i carn de xai a la brasa, de ramat propi.... També recomana visitar el Mercat del Bolet de Cal Rosal, en què hi ha una gran varietat de bolets i altres productes del Berguedà (embotits, formatges, mel, herbes remeieres...). El mercat és obert fins a finals de novembre.

Wagensberg proposa també fer alguna ruta amb bicicleta -per exemple, la de les colònies tèxtils del Llobregat, que va de Cal Rosal fins a Balsareny-, visitar la Colònia Vidal, a Puig-reig, l'església romànica de Santa Maria d'Avià -petita, molt ben conservada- i agafar un bon mapa per fer-hi excursions: aquesta zona del Prepirineu presenta força desnivells, per això s'omple sovint de parapents i d'ala deltes.

No són els únics elements que sobrevolen el llac. "Hi ha garses imperials, els elegants cormorans...", diu Wagensberg. "Fins i tot hi he vist gavines, que han decidit fer un volt… des del mar!"

LA CITA

"Graugés era el nom d'una masia del terme d'Avià, voltada de roures centenaris. En aquest paratge els germans Antoni i Agustí Rosal van bastir-hi una explotació agrícola i ramadera complementària de la seva fàbrica tèxtil de vora el riu Llobregat".

Avià. Notes històriques d'un poble del Berguedà, Centre d'Estudis d'Avià, 2007.

stats