Terres de linòleum. La fusteria pintada de marró fosc. Les parets vestides amb papers fets malbé. La cuina tancada. El lavabo antiquat. Un altre pis del barri de Gràcia que havia portat malament l'inexorable pas del temps. Però l'arquitecta Mar Sierra [a la fotografia número 5, al passadís de casa seva] va detectar de seguida el potencial d'aquest quart pis, que feia cantonada i tenia balcons a totes les habitacions exteriors. Les glopades de llum que entraven un matí d'hivern la van acabar de convèncer. Tornava a Barcelona, després de viure tres anys a Copenhaguen, on va treballar en diversos estudis d'arquitectura. Després de l'etapa nòrdica necessitava com mai la llum del sol. L'orientació del pis era bona i la distribució donava molt de joc. La resta tenia solució. Com que el pressupost era limitat, es va centrar a recuperar el que s'havia perdut al llarg dels anys i a actualitzar la cuina i el bany.

Reforma minimalista

La influència escandinava sempre ha estat present en el seu llenguatge estilístic. Per bellesa i per funcionalitat. Per això la idea inicial de la Mar era una reforma minimalista, en què el blanc acaparés tot el protagonisme. Però abans calia rentar la cara a aquell habitatge atrotinat. En arrencar el linòleum de terra van ressuscitar uns bonics mosaics de rajola hidràulica. Un contrast preciós de sanefes vermelles i grises. Els tancaments de fusta i les portes de les habitacions es van transformar després de pintar-les de blanc. El mateix va passar amb les parets, un cop despullades de paper. Amb una excepció: va conservar el paper floral del vestidor.

El primer dia que va entrar al pis va saber que el salvaria. "El vaig trobar molt especial", recorda. Va tirar un envà a terra per obrir la cuina al menjador [foto número 6], va construir una petita barra de fusta i també va substituir els armaris vells per prestatgeries. Tot el parament quedava a la vista, però es guanyava lleugeresa. El lavabo el va fer blanc i el va revestir amb un porcellànic fosc, per fer-lo més íntim, i també va dissenyar-li una banyera d'obra.

Decorar era la següent etapa. La Mar havia tornat de Copenhaguen lleugera d'equipatge. Volia moblar el pis a poc a poc, a mesura que anessin sorgint les necessitats. Una tarda, passejant pel barri, va entrar a l'Antique Boutique, una botiga de mobles vintage . I es va enamorar de dues lamparetes cilíndriques de vidre. Molt antigues. L'una blanca, l'altra vermella. "Va ser amor a primera vista. Me les vaig comprar, i de seguida vaig penjar-les al rebedor. I a partir d'aquí em vaig enganxar al vintage. Ja no vaig poder parar. Va arribar un moment en què comprar mobles nous ja no tenia cap sentit", confessa.

Així que aquell pis que havia de ser un exercici de minimalisme es va acabar convertint en una barreja equilibrada entre la fredor del blanc i la calidesa del vintage . "La voluntat de recuperar i mesclar hi era des del principi, però això dels mobles va sorgir de manera totalment natural. Una cosa va anar darrere l'altra. Fins i tot vaig arribar a pintar una paret de vermell [fotografia 1], per exagerar els contrastos", afirma.

Amics i mercats de vell

Aquí va començar la història d'amor de la Mar i els mobles vintage. "Alguns els he trobat pel carrer i els he restaurat, com la butaca verda que tinc al vestidor [fotografia número 2], o bé són una herència, com la cornucòpia daurada del saló [1]. D'altres han aparegut a la meva vida per casualitat. Un amic havia de buidar el pis d'un familiar i em va dir que em regalava el que volgués. I em vaig emportar el penjador del rebedor [foto número 3] i el gerro blau de vidre", diu.

Els mercats de vell també han estat una font de grans troballes. "Al principi em passava moltes hores als encants. Amb paciència pots trobar-hi autèntiques gangues. Allà em vaig comprar una làmpara de peu arquejada que tinc al saló [1] i unes cadiretes rodones entapissades, dels anys 50, per al meu dormitori". Però el gran descobriment va ser Mercantic, el mercat de vell de Sant Cugat del Vallès. "Fa un parell d'anys vaig projectar el restaurant japonès Sugoi, el de la Gemma Mengual. Com que em passava molt temps a Sant Cugat em van parlar d'aquest mercat. És fabulós. Aquí m'he comprat moltes coses: els tamborets de la barra de la cuina, una taula de centre, unes quantes làmpares..."

Antique Boutique, Última Parada i Nu Showroom són les seves botigues preferides de Barcelona. "Sempre hi trobo alguna cosa. Les enormes butaques rodones del saló, el mirall de tocador del menjador... A casa meva tots els mobles tenen una història. I no hi ha res posat a l'atzar", subratlla.

Els viatges també li serveixen per augmentar la seva col·lecció. "El que més em compro són làmpares petites, perquè les puc posar dins la maleta. Però també he fet bogeries: en un viatge a Copenhaguen per visitar uns amics em vaig encapritxar d'una taula i unes cadires estil tulip i me les vaig fer enviar a Barcelona. I d'un cap de setmana a Granada en vaig tornar amb un moble d'espècies alemany. El vaig restaurar, el vaig pintar de vermell i ara el tinc a la meva habitació com a joier [foto número 4]. A tothom li encanta com queda", explica orgullosa. L'exemple il·lustra de manera clara l'esperit de reciclatge i reutilització que implica la recuperació d'elements en l'arquitectura i l'interiorisme contemporanis.

Un nou ofici

Convidar els amics i els amics dels amics a casa seva li ha donat moltes alegries, perquè li han permès donar una dimensió professional a la seva nova passió per la decoració i pels objectes antics, amb la fascinació de donar-los una nova vida en un entorn diferent. "M'han sorgit projectes de reformes i, sobretot, d'interiorisme arran de la meva pròpia vivenda. Amb l'interiorisme he redescobert un nou ofici, amb un contacte més íntim amb els detalls i una execució més immediata. De poder fer molt amb poc. Molt lluny dels grans projectes arquitectònics que feia per a una important promotora". Els resultats la motiven a continuar: "Estic molt contenta amb les reformes de vivendes particulars i els projectes de botigues, restaurants i bars. Ara estic dissenyant la nova escola de Bikram Yoga a Sarrià. I també estic rehabilitant un local a la plaça Joanic. Si arribem a un acord, serà el meu nou estudi", afirma.

L'interiorisme també li ha permès aproximar-se al disseny de mobles, una via que cada cop l'atreu més. "Amb els meus col·laboradors vam dissenyar les làmpares del Sugoi i els mobles del restaurant Las Empas. És tot un repte pensar un moble i veure com va prenent forma", explica la Mar, tot i que no deixa d'admetre la seva debilitat pel vintage.

"No hi ha res més satisfactori que trobar exactament el moble que busques. De fet, penso que al final són ells els que et troben a tu", resumeix Mar Sierra, a qui la rehabilitació de casa seva va obrir les portes a un món nou, fascinant, que ha donat una nova i inesperada dimensió a la seva feina.

www.marsierramarta.com