Entrevista publicada de l'11 de novembre de 2012

___ Estàs oficialment jubilada?

___ Sí. Estic jubilada però faig coses que no he pogut fer mai. He fet de model, he fet 120 pel·lícules i arriba un punt que no tens casa. Tot el dia avions, hotel, avions, hotel, vas a rodar a Egipte o a llocs raríssims i no saps mai ni on aterres. I de sobte poder tenir casa meva i fer la compra i cuinar i fer labors...

___ Adéu al mite Gimpera. No podem tenir-te com la besàvia més moderna de Catalunya i que et posis a fer ganxet.

___ És igual, que pensin el que vulguin. I el ganxet que faig és creatiu. No faig la manteleta aquella que feien. Ara m'ha agafat la mania que per Nadal a fills, néts i besnéts els faig un regal, un abecedari de punt de creu, a cadascú d'un color diferent, amb lletres diferents, i crec que té un valor. Té més valor que anar a comprar una xorrada. Ai, això de xorrada , si el meu pare visqués, què em diria.

___ Què et diria?

___ Un dia quan feia tele en català, vaig dir ojalá. I el meu pare em va trucar perquè ell era un lingüista molt pur i em va dir: "Però, Teresa, com pots dir ojalá, has de dir tan de bo".

___ Enyores la presència mediàtica?

___ L'altre dia em van donar el premi Nosferatu a Sitges, que és fantàstic. Després vaig fent coses. Alguna a la televisió, però cada vegada menys. Perquè arriba un moment que és un abús. No estic per anar a fer segons què. Quan m'haig de maquillar dic: "Avui m'haig de maquillar de Gimpera altra vegada". I és que normalment no ho faig.

"Quan em mori vull que em pintin els llavis"

___ Hi ha dues Gimperes?

___ La d'avui és la Gimpera coneguda, i l'altra és la cara neta. L'únic que em pinto sempre són els llavis. Això sí. L'altre dia a casa els vaig dir que quan em mori vull que em pintin els llavis. Si no estiguéssim gravant, aniria sense maquillar.

___ Quin grau de reconeixement tens al carrer?

___ De casa a aquí, que hi ha un quilòmetre més o menys, calculo sempre unes tres o quatre persones. Em diuen: "Guapa!" O em diuen: "Ai, que li puc fer un petó?" Això és increïble. Jo sempre dic de conya que sóc la pubilla catalana.

___ Una cosa que té mèrit és que ets una model que agrada a les dones.

___ En Pertegaz m'ho deia: "A las señoras les cae muy bien". En això hi influeix molt la intel·ligència, també. Perquè si he volgut conquistar un home també ho he sabut fer. Amb les dones he tingut una relació de companyerisme. Hi ha dones que encara ara em diuen: "Ai, Gimpera, busca'm un nòvio". Crec que és l'espontaneïtat, i ser com sóc.

"Vam amagar onze anys que el nostre fill tenia la sida perquè no li fessin mal"

___ Des d'El convidat amb l'Albert Om va canviar la percepció sobre tu de la gent?

___ Sí, perquè va ser la primera vegada que em vaig obrir i van conèixer una altra Gimpera. Jo sempre he tingut la imatge de dona altiva i rica, sobretot rica i mira que no ho sóc, però tinc aquesta imatge. I, llavors, amb El convidat la gent em diu: "És que el meu marit va plorar i tot quan ho va veure".

___ Vas fer plorar l'Albert Om.

___ Sí, parlant de la mort del meu fill, perquè és una cosa que jo ja he superat més o menys, i ell no ho havia sentit mai de la meva boca. Vam amagar onze anys que tenia la sida perquè no li fessin mal a ell. No per mi, ja que precisament quan es va morir vam escriure de què s'havia mort, no vam amagar res.

___Van ser 11 anys de fingir normalitat.

___ I de tornar a la televisió al cap d'una setmana. Perdre un fill és antinatural, tant és que tingui tres mesos com que tingui 21 anys com tenia el Joan. Si de sobte el teu fill surt de casa i et truquen que li ha passat alguna cosa això ha de ser tan gros! Molt més que si veus el procés d'una persona en què veus que no hi ha solució. El doctor Gatell, que és el que el portava, deia que d'aquí uns anys això seria una malaltia crònica. Però en aquells moments no va poder ser.

___ I vau optar per fer-ho públic.

___ El que no he fet és fer-ho públic d'una manera escatològica. Precisament em vaig barallar amb l'Hola. Tu t'imagines? Aquesta revista que es pensen que és la més seriosa d'Espanya, quan es va morir van posar una foto meva, bastant gran, plorant, però maquillada, perquè era un fotograma d'alguna pel·lícula. I a dins confonien el nom del nen que s'havia mort amb l'altre. Això fa molt mal. I sobretot d'una cosa de què tu no n'has viscut mai. Llavors em vaig querellar amb ells. Una mala experiència.

___ A El convidat el teu home es va fer famós.

___ És tan maco en Craig... Quasi fa 50 anys que ens coneixem. El vaig conèixer a la quarta pel·lícula. Havia fet tres pel·lícules aquí a Espanya amb unes parelles tan sinistres d'home... i, esclar, conec el Craig, amb una professionalitat! Ell venia de Hollywood i ha fet pel·lícules molt importants, i vaig dir, aquest senyor no té res a veure amb els altres. L'important de quan coneixes una persona així és que estimi el que tu estimes. Amb ell no hi he tingut fills, amb tres ja en tenia prou, però amb en Joan em va ajudar molt.

___ Descrius una relació de les que fa enveja.

___ M'ha ensenyat a abraçar, però a abraçar de veritat. Jo els hi ensenyo als meus néts. Un dia un per poc em trenca l'estèrnum, de l'abraçada. Amb la meva germana, ens hauries de veure juntes pel carrer: ens toquem, ens abracem, ens petonegem. Necessitem el contacte.

___ Continues molt enamorada.

___ Sí. Ell ara està bastant malament i li costa caminar, però al matí a casa semblem el Fred Aster i la Ginger Rogers. Perquè a les 9 li haig de donar una pastilla i a les 10 es lleva, llavors surt de l'habitació cantant good morning, good morning, to you... I jo li contesto: "To you". Té un caràcter molt bo.

___ Et toca cuidar-lo.

___ Sí, i això és fotut, perquè és una prova de molta paciència. Ell té una malaltia que no anirà a millor, més aviat empitjorarà amb els anys. S'ha d'aguantar com es pot. Els metges m'adoren perquè sempre sóc optimista. Veig de vegades dones als consultoris queixant-se que no poden fer res. Jo si no faig més coses també és perquè la meva consciència no m'ho permet, no perquè no pugui. Me'n vaig alguna nit a Madrid o a Olot amb el meu fill, però em sap greu fer-ho jo sola.

___ I tu estàs bé de salut?

___ De moment, sí. Camino molt, tinc una vida molt activa. Diuen que a partir de no sé quants anys et fa mal tot i a mi de moment no em fa mal res.

"Arriba un punt que t'han d'acceptar tal com ets"

___La gent s'opera molt per no envellir.

___ Operar, d'estètica? Jo ho trobo horrorós. Crec que s'ha de fer en una edat determinada. Jo ho vaig fer en una edat determinada i prou. Però a partir d'ara seria ridícul. Aquelles cares que no tenen expressivitat... Jo trobo que arriba un punt que t'han d'acceptar tal com ets. Jo no he amagat mai l'edat. A més a més, si tinc besnéts no puc dir que tinc 40 anys.

___ T'acceptes bé?

___ Mentre puguis raonar, sí. Totes les malalties degeneratives mentals són fotudes. Això és el que em faria por.

___ Costa envellir sent guapa?

___ No, perquè jo sóc intel·ligent. No, perquè les actrius aquestes famoses que s'han suïcidat a partir del 40 anys és perquè no estan segures d'elles mateixes. Em maquillo per donar la imatge que la gent recorda, tot i que m'agradaria començar a sortir amb la cara neta també. A més, la gent diu que no estic tan malament. Això de l'edat et fot. El que em sap més greu de l'edat és el poc temps que em queda. A mi això em fot molt. I el físic... evidentment que em veig arrugada. Un dia vaig treure a caminar el meu nét de dos anys i vaig acabar rebentada i vaig dir: "O els nens ara corren més o és que jo no dono".

___ Els besnéts quina edat tenen?

___ El gran té 7 anys, n'hi ha una de cinc i un que naixerà d'aquí tres mesos.

___ Exerceixes de besàvia?

___ Jo he sigut una mare ja atípica per problemes de feina. El primer dia que els meus fills em van veure a la cuina, van cridar: "La mare és a la cuina!" He començat a aprendre a cuinar de gran. He tingut la relació de fer coses especials amb ells, com anar a zoo, deixar-los dormir una nit a casa i que mirin la televisió fins l'hora que vulguin. Sent besàvia ara ja hi ha més distància, perquè hi ha les àvies pel mig. A més, aquests nens tenen moltes àvies, avis, besàvies, perquè, és clar, se separen, s'ajunten. I els besnéts ja no donen més de sí.

___ Et consideres moderna?

___ Jo sóc molt liberal. Els meus fills quan han tingut una relació més o menys seriosa han vingut a casa i han dormit a casa i ho he trobat la cosa més normal del món. Val més que tinguin la confiança de fer-ho i explicar els perills. Malauradament els joves ara tenen uns perills, amb això de la sida. Com que se sap que és una malaltia crònica ja no hi ha aquella por de mort. Però jo crec que la gent jove ara el sexe el fa molt més lliurement però potser, no sé com dir-ho, ho fan amb angoixa.

___ Vosaltres vau ser els primers a alliberar-vos.

___ L'alliberament va arribar més tard. Als anys 70. Et deixaves conquistar. Ara seré antiquada, però de vegades per aquí vénen models a l'estiu i jo els dic: "Tu vas en metro?" I em responen que sí. "I no et fa angúnia?". Van vestides amb unes minifaldilletes! A mi em faria patir molt això si fos mare d'aquestes nenes. Hi ha tios molt bojos en aquesta vida. Jo portava una agulla imperdible a l'autobús i quan intentaven tocar-me els punxava.

___ De debò?

___ Ens defensàvem com podíem, dels exhibicionistes, també. Hi havia tanta repressió que ho devien passar fatal.

___ El porno què et sembla?

___ No m'agrada gens. Tinc la sensació d'estar en un quiròfan. Em fixo en les mans de la noia o els peus del noi, i penso com pot ser que faci aquestes coses tan horroroses. En canvi l'erotisme ben fet és fantàstic.

"No sóc rica. No sóc mandrosa, no sóc gelosa"

___ ¿Al cap dels anys com et defineixes? Què ets més: model, actriu, experta en temes de disseny, de moda?

___ Sóc totterreny. Jo he fet molt de tot però res en profunditat. Actriu ho he sigut per casualitat. Tot m'ha vingut als gens i per la meva educació, però no puc definir-me. A mi em poses a fregar i frego, em poses a cuinar i cuino, i si m'haig de maquillar i anar de divina també ho sé fer. Sóc polifacètica.

___ I què no ets?

___ No sóc rica. No sóc mandrosa, no sóc gelosa.

___ Quins projectes tens?

___ Ara estic fent una catifa de 3,70 metres de llargada per 1,10 d'amplada per a un passadís d'una casa que el meu fill té al Pirineu. Vull arreglar tota la meva història, tots els meus papers. Documents, entrevistes. Per exemple, la de Destino que em va fer el Porcel, que vaig estar un any sense treballar per culpa d'ell.

___ Què li vas dir?

___ Que el cine a Madrid era una merda, que intel·lectualment no hi havia nivell i que, és clar, jo per fer aquell cine em sentia horrorosa. Vaig a Roma i telegrama: "Teresa, no hace falta que vuelvas, contrato rescindido". Però, en canvi, l'entrevista va ser preciosa. Prefereixo haver fet aquella entrevista que no una merda de pel·lícula.

___ La crisi et preocupa?

___ Molt. Sobretot per la gent jove. Tota aquella il·lusió que jo vaig tenir quan tot va canviar, la revolució... ara estic molt pansida.

___ Però ara sembla que això canvia a Catalunya.

___ Si jo ho pogués veure viva..., però no crec que ho vegi això de la independència.

___ Voldries?

___És que seria una festassa. Però em fa l'efecte que no serà tan ràpid. El procés crec que va per bon camí.

___ Al Mas te'l creus?

___A Convergència no l'he votat mai. El que passa és que en aquestes eleccions serà complicat, perquè ¿què fem aquí, el cor o el cap? M'ho estic rumiant. Tinc un dilema que no te l'explicaré a tu, evidentment. No saps al final què faré. Un dia el meu fill em diu: "Tu veus un canal que es diu Intereconomía?" Un dia el vaig posar i, ostres tu, com pot ser? I el Vidal-Quadras era nòvio de la meva germana. Quan hi penso... T'imagines un cunyat meu? Jo vaig néixer al 36 i he viscut la postguerra i sé el que és. Els militars aquests retirats que diuen unes barbaritats. I fa por que aquí, que som pacífics, que no acabin també a cops de puny.

___ Sempre has estat catalanista?

___ Sí, però independentista no. I ara crec que és el millor. Però independentista és una paraula en sí com molt forta, potser és perquè m'he educat en un temps en què tot estava molt prohibit. I potser l'edat també et fa més covard.

El perfil de Teresa Gimpera

Va debutar com a model en un calendari per a Seix Barral quan tenia 22 anys, i ja no va parar. Al principi, posant per a fotonovel·les.

Mare de tres fills del primer matrimoni, avui àvia i besàvia, fa gairebé mig segle que viu amb l'actor nord-americà Craig Hill. La seva fantàstica relació va ser protagonista recentment en un capítol d'El convidat.

Va ser un dels emblemes de la Gauche Divine, amb Leopoldo Pomés, Òscar Tusquets, Colita, Xavier Miserachs, Goytisolo i Gil de Biedma. Hi ha algunes fotos d'ella que deixen retratada aquella època, a l'entorn de la discoteca Bocaccio, d'Oriol Regàs.

Al cinema va ser considerada musa de l'Escola de Barcelona i va rodar a les ordres de Gonzalo Suárez i Vicente Armada. També ha treballat per Antonio Mercero i Mariano Ozores, entre molts altres, en un total de cent-vint pel·lícules.

Va fundar una escola de models i agència de càstings, un negoci que ha evolucionat i que manté el seu fill, i s'ha especialitzat en els últims anys en consells sobre saber estar i sobre el món de la moda.

A l'entrevista hi arriba acompanyada de la seva gossa. I l'únic que la posa nerviosa de l'estona de la gravació és no poder fumar. L'oportunitat de fer la sessió de fotos a la terrassa li permet fer la cigarreta tranquil·litzadora.