Venda de targetes T-10 falsificades

Tot i que no resulta fàcil situar en un àmbit geogràfic concret les pàgines del deep web , una de les més clarament ubicades a Catalunya és l'anomenada TMBPirata. Es tracta d'un lloc on es venen títols falsificats per viatjar en el transport públic metropolità de Barcelona. La pàgina té un disseny molt minimalista i els responsables ofereixen obertament targetes T-10 falses d'una i quatre zones que, remarquen, "només serveixen per enganyar les màquines, no per enganyar els humans". L'única diferència amb les oficials és que són blanques per la part del darrere. Els preus són significativament més baixos que els oficials: cinc T-10 d'una zona valen 0,15 bitcoins (uns 14 euros), amb la qual cosa l'estalvi arriba a ser de més de 35 euros. El paquet de cinc T-10 de quatre zones el venen a 0,50 bitcoins (uns 48 euros), cosa que genera un estalvi d'uns 120 euros als compradors. Fins i tot deixen clar a la pàgina que, si et sembla car, estan disposats a negociar el preu.

En un intercanvi de missatges i una entrevista feta via Tormail, el correu anònim que es fa servir al deep web , els seus responsables expliquen que la idea de crear TMBPirata va néixer per "pura inspiració" i que les targetes funcionen perfectament, "igual que les oficials". Tot i que no volen contestar la majoria de preguntes per no deixar pistes i comprometre el seu anonimat, asseguren que se senten segurs utilitzant el sistema d'encriptació TOR. Segons expliquen a la web, el procediment és el següent: reben les comandes dels clients a través de Tormail i les responen amb una adreça-moneder bitcoin en què el comprador ha d'ingressar els diners per avançat. Un cop fet això, envien les targetes T-10 falsificades a l'adreça física triada pel comprador. L'última part de l'operació es fa a través d'un sistema d'encriptació anomenat Privnote, que, a més, destrueix els missatges una vegada han estat llegits. Un cop han recollit les targetes, els compradors ja les poden fer servir. Això, sempre que no els enxampi el revisor. Les multes per viatjar sense bitllet poden arribar als 600 euros. Curiosament, els responsables de TMBPirata expliquen que s'han trobat viatjant en el transport públic de Barcelona amb alguna de les seves targetes il·legals.

'Bitcoin', la misteriosa moneda virtual

Gran part de les transaccions a la part més fosca del deep web es fan amb bitcoins , una moneda virtual creada ara fa quatre anys. No es coneix la identitat real del seu creador, només el seu àlies, Satoshi Nakamoto, i que opera sota la llicència de software lliure del MIT, l'Institut Tecnològic de Massachusetts. Avui es calcula que hi ha en circulació al món l'equivalent a mil milions de dòlars en bitcoins i la moneda ha fet el salt del món virtual al real. A Barcelona o a Madrid hi ha desenes de comerços que l'accepten. Algunes immobiliàries, com Altamira21, accepten el pagament de propietats amb aquesta moneda virtual. En la pràctica, es pot comprar amb bitcoins des de menjar per animals de companyia (Telepienso.com) fins a joies sofisticades a Allthingsluxury.

Segons Jesús Palau, professor del departament de finances d'Esade, "la quantitat global d'aquesta moneda al mercat està limitada a 21 milions de bitcoins , i ja n'hi ha 11 en circulació". L'ús del bitcoin és totalment anònim i està protegit per un algoritme d'encriptació de grau militar. Per a utilitzar bitcoins , l'usuari ha de crear una adreça o moneder, o bé a través de diverses webs ( blockchain.info/wallet o coinbase.com ) o bé mitjançant un programari, el Bitcoin-Qt. Per comprar o vendre només cal donar l'adreça del moneder i allà s'ingressaran els diners amb una transferència segura a través d'internet. Els moneders funcionen una mica com les targetes telefòniques de prepagament: els bitcoins es compren amb dòlars o euros. La cotització varia molt, però, més o menys, un bitcoin equival a uns 95 euros. Quan la moneda va néixer, valia uns 9 dòlars, però en dos anys va arribar a superar els 250. Jesús Palau alerta: "La volatilitat és màxima i la cotització només es regeix per l'oferta i la demanda.

És com la tulipmania que es va desfermar a Holanda al segle XVIII, que va conferir valor de moneda de canvi a les llavors de tulipa, per les quals es van arribar a pagar veritables fortunes d'una manera completament especulativa". L'extrema volatilitat del bitcoin ha despertat l'interès de molts inversors. Els bessons Winklevoss, litigants contra Mark Zuckerberg per la idea original de Facebook, han arribat a acumular més d'11 milions de dòlars en bitcoins . Però també hi ha hagut gent que ha perdut bous i esquelles. L'anonimat absolut de la moneda, que ara comença a posar-se en qüestió per part de Mt. Gox, el principal lloc d'intercanvi de bitcoins , l'ha convertit en el sistema de pagament preferit per comprar droga, armes i altres serveis il·legals a la zona més incontrolada d'internet. De fet, les autoritats nord-americanes van tancar fa poc una de les principals webs de transferències amb bitcoins , Liberty Reserve, amb l'acusació d'haver servit per blanquejar més de 6.000 milions de dòlars. Palau afirma amb rotunditat que el bitcoin és "el més semblant a una estafa piramidal" si es pren com a inversió. Ara bé, deixant de banda l'especulació, el comerç amb bitcoin creix dia a dia i cada vegada més persones consideren aquesta moneda virtual com a alternativa al diner convencional.