El patrimoni cultural immaterial és un concepte nou per a una realitat que ja existia i que fins ara entrava, essencialment però no exactament, dins del que coneixem com a cultura popular o patrimoni etnològic. La Unesco va considerar necessari impulsar aquest nou terme per dues raons fonamentals. La primera és que una part de les cultures s’està morint. La globalització implica uns riscos reals per a la diversitat cultural de la humanitat, perquè cada cultura ve marcada en gran mesura per un cúmul de coneixements, de costums, de tradicions, que es constata que van desapareixent a un ritme accelerat.

La segona raó és que una part dels costums desapareixen per voluntat de la mateixa població, que els considera antiquats i que han de deixar lloc al progrés, encarnat en bona mesura en els costums occidentals. Aquest fenomen potser no és gaire marcat a Catalunya -tot i que debats com el que hi ha entre el Halloween i la Castanyada hi tenen molt a veure-, però sí a la resta del món. Davant d’això, es considera que designar aquestes pràctiques com a patrimoni pot ajudar a prestigiar-les, a fer que la gent se les miri amb uns altres ulls.

Així, la Unesco aprova l’any 2003 la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, amb la voluntat dels estats (i nosaltres hauríem de mirar-nos-ho com si ho fóssim) d’actuar per evitar que aquest patrimoni desaparegui i per poder-lo transmetre a les generacions futures. Una de les primeres coses que calia fer era aclarir sobre què es vol actuar exactament, i per això el nou concepte va acompanyat d’una definició que no agrada a tothom però que té la força i la solidesa de ser fruit d’un ampli acord internacional forjat en innombrables reunions de representants governamentals i experts independents. Una definició segons la qual qui decideix què és Patrimoni Cultural Immaterial (sempre que es compleixi la resta de la definició) no són els experts i les institucions, sinó la població directament implicada. Per exemple, només els castellers poden decidir si els castells són Patrimoni Cultural Immaterial o no. Evidentment l’aportació dels experts és fonamental, les persones que han estudiat i coneixen la cultura popular, l’etnologia, les tradicions, tenen una informació essencial per fonamentar la decisió, però la decisió última és de la gent. És important no oblidar-ho i no oblidar que hi ha una definició precisa de Patrimoni Cultural Immaterial, per no banalitzar aquest concepte i de retruc tota la feina de salvaguarda que fa la comunitat internacional.

Aquesta feina està recollida en la Convenció, un seguit d’obligacions que els estats assumeixen voluntàriament. En aquest marc es va decidir crear una llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, amb la finalitat de sensibilitzar la població de tot el món sobre la importància i el valor d’aquest patrimoni. Aquesta llista atreu l’atenció de la societat, especialment quan s’hi afegeixen nous elements, com ha passat fa poc amb les festes del foc del solstici d’estiu dels Pirineus. Però aquest reconeixement no és un premi a un patrimoni excepcional; al contrari, és una cosa que es demana a canvi del compromís de divulgar la importància del patrimoni cultural immaterial. Per tant, el més important no són les llistes, sinó complir amb les obligacions assumides, una tasca en què tothom està cridat a participar.