El sistema d’oleoductes conegut com a Keystone està dissenyat per transportar cada dia 830.000 barrils de petroli des de les sorres bituminoses dels boscos boreals de l’oest del Canadà fins a les refineries i els ports de la costa del Golf dels EUA. La meitat del projecte ja està construït, incloent-hi un oleoducte que va des de l’est d’Alberta cap al sud a través de Dakota del Nord i del Sud i Nebraska. Sobre la taula hi ha ara la construcció d’un nou oleoducte de 1.900 quilòmetres, el Keystone XL, que retallaria part del recorregut de l’anterior, entre el Canadà i Nebraska, on enllaçaria amb els oleoductes existents que van cap al sud. Els EUA i el Canadà estan travessats per milers de quilòmetres d’oleoductes i gasoductes, però cap ha aixecat la polèmica i la controvèrsia política del Keystone XL.

Els ecologistes s’oposen al projecte, ja que augmentarà la producció de petroli extret de les sorres bituminoses, que són jaciments no convencionals que requereixen per a l’extracció més combustible i aigua, i més emissions de CO2, que no pas els sistemes tradicionals. A més, alerten que en cas de fuita aquestes sorres són molt més contaminants que el cru convencional. El president dels EUA, Barack Obama, acaba d’anunciar que vetarà la llei que autoritzarà la construcció del nou oleoducte, que el Senat ja ha aprovat i que el Congrés també està a punt d’aprovar. Serà el primer cop que el president ha de fer servir el seu dret de veto des que les dues cambres legislatives dels EUA estan en mans d’una majoria republicana. I és just per això que el Keystone XL s’ha situat a l’ull de l’huracà de la batalla política a Washington.