LLENGUA
Diumenge Rar 24/04/2016

Volem viure plenament en dothraki

Marc Serrano i Òssul entrevista per al ‘Rar’ el filòleg David J. Peterson, pare del dothraki i el valiri, dues llengües inventades que es parlen a ‘Joc de trons’

Marc Serrano I òssul
6 min
.

Hi ha idiomes inexistents que ments recargolades i amb mala fe (o alguna amb poques neurones i bona intenció) han inventat per trossejar-ne i devaluar-ne, així, una de real, digueu-ne LAPAO, baléà o valencià entès com a idioma diferent del català del Principat. (On vas a parar: diferentíssim!) El serbi i el croat són, a la pràctica, llengües distintes que fins i tot s’escriuen amb alfabets distints (el ciríl·lic i el llatí), però la veritat científica que els filòlegs prediquen al desert és que en són una de sola: el serbocroat. En el cas del neerlandès (anomenat flamenc a Flandes, i aquí, popularment, holandès), sí que es dóna una consciència d’unitat malgrat les especificitats dialectals i la diversitat de denominacions. Sense anar gaire lluny, la noble llengua nascuda a Castella té dos noms habituals (castellà i espanyol), i ningú no en posa pas en dubte la unitat. 'Curiosament', només genera sospites el fet que la llengua catalana també s’anomeni valencià, mallorquí, alguerès...

Parlem de llengües inventades, però d’unes altres: les que, malgrat llur irrealitat, sí que existeixen, de fet, com a codis de comunicació diferenciats i coherents 
–viables–: idiomes que no han nascut al carrer, però que hi funcionarien –o que hi funcionen, alguns– perquè presenten una gramàtica completa i funcional, és a dir, una sintaxi, una morfologia, un lèxic, una fonètica i una ortografia tan definits i complexos com els d’un idioma 'natural'. Lligada a un ideal de germanor i d’igualtat real, la llengua fabricada que més gent xerra en aquest món –fins a dos milions– és l’esperanto, un Frankestein de base llatina. Les llengües construïdes (de manera totalment artificial, s’entén) poden ser auxiliars com la de Zamenhof, quan connecten grups que no s’entendrien; experimentals, quan vehiculen exercicis filosòfics o lògics, o bé artístiques, quan constitueixen un exercici d’estil. En aquestes s’hi inclouen les fictícies: les èlfiques de Tolkien, el na’vi d’'Avatar', el klingon de 'Star Trek'...

Les rebuscades tipologies de les llengües construïdes ('conlangs') i els propòsits multicolors i les històries apassionants de cadascuna els trobareu a la xarxa o més enllà: parafrasejant Umbral, l’articulista ha vingut aquí a parlar de les dues ideollengües pròpies de 'Joc de trons': el dothraki i el valiri ('valyrian'). La primera és la llengua dels cavallers nòmades del mar de Dothraki, una vasta plana coberta d’herba al bell mig del continent d’Essos, amb una aplicació per aprendre’n, guies de conversa i una literatura incipient; fullegeu-ne el diccionari oficiós, un PDF impecable de 25 pàgines segons el qual la capçalera de l’ARA esdevindria AJJIN escrita en do-thraki. I l’altre idioma de referència del món de George R.R. Martin vindria a ser una mena de llatí, per entendre’ns: l’alt valiri és mort i només el parlen els entesos, però la seva versió pop (el baix valiri) ha donat lloc a nou llengües (romanços, com si diguéssim). Ah: no ens deixéssim el mag nuk, la dels gegants.

Us presentem el pare ufanós, escollit per concurs, dels tres bebès concebuts 'in vitro' –i d’altres– i, en total, de fet, de les parles de vuit sèries i d’una pel·li (la segona de Thor): David J. Peterson, cofundador, expresident, conseller i editor en cap de publicacions acadèmiques de la Societat de Creació de Llengües, amb seu a Ridgecrest, Califòrnia. Amb només 35 anys, el “lingüista nord-americà pagat a preu d’or”, tal com Joan-Lluís Lluís s’hi ha referit a 'El Punt Avui', ha tingut l’amabilitat d’atendre el 'Rar', al qual explica que es tracta d’una “organització sense ànim de lucre 501(c)(3) [exempta d’impostos] dedicada a servir la comunitat de creació de llengües i promoure’n l’art i la ciència”. Hi afegeix: “Pel que jo sé, és l’única organització així al món, però em faria feliç saber que n’hi ha d’altres”.

David J. Peterson, pare del dothraki  i el valiri i editor en cap de publicacions acadèmiques de la Societat de Creació  de Llengües

Expressament, se li parla, de bell antuvi, de “llengües artificials”, i el filòleg, creador de llengües i escriptor reacciona com era previsible: “Una nota: 'llengua artificial' no és el terme apropiat en anglès. En anglès se’n diu 'llengua construïda' o 'conlang'”. Rebutja, també, parlar de “creació artificial” d’una llengua: “No hi ha creació artificial: o s’ha creat o no”. Bé, d’acord, però ¿quantes n’hi ha? “No hi ha manera d’estimar-ho acuradament. Hi ha milers de 'conlangs'. Literalment milers. D’aquestes, diria que la majoria són llengües artístiques, però també n’hi ha de lògiques, filosòfiques, auxiliars, secretes, humorístiques, molts tipus diferents”.

I les més significatives, quines? “Això realment depèn de com es defineixi 'significatives'. Les més populars sempre seran les creades per a programes de televisió i pel·lícules, però no són necessàriament les millors. Les millors les crearan aquells que tinguin les habilitats per produir-les i el temps per dedicar-hi. Els qui treballen a la televisió i al cinema no tenen el temps requerit per produir una obra mestra. He repartit un premi durant els últims deu anys anomenat Smiley a llengües construïdes que realment admiro”. El 2015 el va guanyar el kash de Roger Mills, una 'conlang' artística a priori, és a dir, que no manlleva el vocabulari de llengües 'reals'.

Com es crea una llengua? “Depèn del tipus de llengua. Per exemple, per a moltes llengües es crearà un sistema de sons primer, però no si s’està creant una llengua de signes. No obstant, l’equivalent als fonemes parlats és generalment allò amb què es comença, tant si són sons com signes o símbols. Després d’això, es treballa en la gramàtica, incloent-hi la morfologia nominal (nombre, cas, gènere), la morfologia verbal (temps, mode, aspecte, concordança) i la morfologia de qualsevol altre categoria que la llengua pugui tenir (adjectius, adverbis, afixos). Llavors es passa a l’estructura de la frase, tant frases simples com frases complexes que inclouen oracions relatives, subordinació i preguntes. Després d’això es treballa en els sistemes derivatius i es desenvolupa el lèxic. Mentre que es pot trigar entre un parell de mesos i un any a acabar la gramàtica d’una llengua, per crear-ne les paraules es triga la resta de la vida”.

I això, des de quan es fa? “La història de la construcció de llengües es remunta al segle XII, quan Hildegarda de Bingen va crear la seva 'lingua ignota'. A partir d’aleshores, es van crear altres llengües religioses, com ara el balaibalan, llavors llengües filosòfiques, com la de John Wilkins, i llavors llengües auxiliars, com l’esperanto i el volapük. Al segle XX l’escriptor John R.R. Tolkien va iniciar la pràctica de crear llengües per a propòsits artístics, i milers de persones han seguit la seva iniciativa des d’aquell moment”. L’esperanto ¿és l’única llengua planificada amb un gruix de parlants reals? “És clar que no”, salta Peterson. “Tinc amics –prossegueix– que dominen absolutament les seves llengües. A més, hi ha un miler de parlants que dominen el klingon –i molts parlants que dominen el na’vi”.

Dels idiomes diguem-ne ressuscitats, podríem dir-ne, també, que són creats fins a un cert punt? “No se’n diu realment això, de les llengües naturals, incloent-hi l’hebreu modern. Un cop una llengua ha tingut unes quantes generacions de parlants és gairebé la més natural possible”. Rere el creador de les llengües de 'Joc de trons', hi ha –sorpresa– un amant de la llengua dels deu milions, un catalanòfil: “El català m’ha fascinat des del meu primer viatge a Espanya l’estiu del 1992. Com a fan de totes les llengües, també en sóc del català. Espero que es parli durant moltes dècades venidores, ja que no sembla que estigui en perill real”. A can Koiné no ho acaben de tenir tan clar, però.

PETIT DICCIONARI DE DOTHRAKI

Ens hem capbussat en el diccionari dothraki per portar-vos una petita selecció del vocabulari utilitzat pels habitants més rudes de l’univers imaginat per George R.R. Martin. Donant-hi un cop d’ull, podreu constatar que ara esteu llegint el diari 'Ajjin' i que 'ishish' us sentiu 'chek' o potser un pèl 'haqe' després d’un dissabte ple d’activitats.

aena:[aena] n. matí

ahesh:[aheS] n. neu

ajjin:[addZin] adv. ara

athhilezar: [aThilezar] n. sexe

avvos:[avvos] adv. mai

ayyey: [ajjej] adv. sempre

chak:[tSak] adj. silenciós

chek:[tSek] adv. bé

chekosshi: [tSekoSSi] adv. molt bé

dirgat: [diRgat] v. pensar

driv: [dRiv] adj. mort

ekhogaralat:[exogaRalat] v. desvestir-se

eveth: [eveT] n. aigua

fejat:[fedZat] v. odiar

fin: [fin] pn. qui

fini: [fini] pn. què

finne: [finne] pn. i adv. on

gale:[gale] n. ou

haqe:[haqE] adj. cansat

hoyalat:[hojalat] v. cantar

iffi: [iffi] n. victòria

indelat: [indelat] v. beure

ishish:[iSiS] adv. potser

jano:[dZano] n. gos

jolinat:[dZolinat] v. cuinar

khal: [xal] n. títol utilitzat pel líder dels Dothraki, rei

khaleesi: [xaleesi] n. reina, esposa d’un ‘khal’

koala:[koala] n. medicina

laqat:[laqAt] v. plorar

ma:[ma] conj. i

mezahe: [mezahe] adj. sexi

mezahhe: [mezahhe] adj. molt sexi

naqis:[naqes] adj. petit

oma:[oma] prep. sense

qafat:[qAfat] v. preguntar

rachel:[ratSel] na. tigre

sek:[sek] intj. sí

silokh:[silox] adv. demà

thelis:[Telis] adj. blau

verat:[veRat] v. viatjar

vorsa:[voRsa] n. foc

yer:[jeR] pn. tu

zafra:[zafRa] n. esclau

zhavorsa:[ZavoRsa] n. drac

zoqwa:[zoqwa] n. petó

stats