Un dels nombrosos i controvertits canvis que han patit els telenotícies de TV3 té a veure amb la indumentària: els presentadors han abandonat una peça que, durant dècades, semblava irrenunciable per projectar seriositat: la corbata. Avui dia, aquesta peça ja està normalitzada i quasi no ens sorprèn, tot i que en algun moment ens podem haver preguntat quin sentit té portar una llengua de tela penjada del coll. En qualsevol cas, darrere d’aquest element hi ha força història i significats, que han anat evolucionant tant en forma com en funció.

L’origen de la corbata és militar. Els legionaris de la columna Trajana de Roma (segle II) duien una mena de bufanda anomenada focale. Però la peça que reconeixem avui com a corbata va agafar embranzida durant la Guerra dels Trenta Anys, quan mercenaris croats que lluitaven amb l’exèrcit francès portaven mocadors al coll com a part de l’uniforme. D’aquí ve el nom cravate, derivat de croate. Aquells mocadors tenien funcions pràctiques: aportar una capa extra d’abric, protegir la pell del coll de la fricció del gorjal (una peça metàl·lica semicircular de l’armadura), netejar l’espasa o fins i tot servir com a bena improvisada en combat.

Més endavant, Lluís XIV va convertir la corbata en una peça de distinció cortesana. Alhora, adquiria un paper pràctic: protegir els colls de camisa i casaca de la brutícia de la suor, que s’acumulava especialment en aquesta zona. Els amplis llaços de mussolina i puntes del segle XVIII van evolucionar cap a peces rectangulars i nuades, que acompanyaven la transformació cap a la camisa moderna. A començaments del segle XIX, el dandi britànic Beau Brummell va popularitzar la camisa blanca impecable amb corbata perfectament nuada, cosa que va estandarditzar l’elegància masculina i va convertir la corbata en un símbol de refinament extrem.

El naixement definitiu de la corbata moderna es produeix el 1924, quan el sastre nord-americà Jesse Langsdorf desenvolupa una tècnica per evitar que es deformi amb els nusos i aconseguir el caient perfecte. Aquesta consistia a confeccionar la corbata amb tres peces de teixit tallat al biaix (a 45° respecte al fil), aportant-li elasticitat i flexibilitat perquè s’adapti al nus sense deformar-se. Fins als anys 40 del segle XX, les corbates eren més curtes i amples, pensades sobretot com a element ornamental per al coll. A meitats de segle, però, les camises allargaran els colls i la corbata també s’estilitzarà, i figures com James Bond, els Beatles i els mods britànics convertiran la corbata llarga i prima en símbol de modernitat i estil juvenil.

Més enllà dels usos militars i higiènics inicials, les corbates transmeten poder, autoritat i serietat de manera immediata. Reforcen la percepció de confiança i control i, per això, molts presentadors, especialment aquells vinculats als telenotícies, les han mantingut com a eina visual de formalitat i credibilitat davant l’audiència. Encara avui, moltes cadenes de televisió disposen de manuals interns estrictes sobre com portar la corbata, fet que demostra que aquesta peça continua codificant qui ocupa posicions de responsabilitat.

Ara, TV3 ha decidit prescindir de la corbata als telenotícies i hem passat del “sempre” al “mai” convertint el que havia de ser un relaxament de la formalitat en una nova rigidesa de distensió imposada. En qualsevol cas, no és només un canvi estètic: és una reflexió sobre com percebem l’autoritat i la formalitat i, en el cas de TV3, sobre la credibilitat i la confiança, que en última instància mai no es poden guanyar ni fidelitzar amb (o sense) una “simple” corbata.