A mitjans del segle XII, en diverses zones van sorgir una sèrie de comunitats que organitzaven la seva vida religiosa al marge de l’Església oficial. Es feien anomenar cristians o bons homes, tot i que els catòlics els van batejar amb el nom de càtars. Coneguts també com albigesos al sud de França, rebutjaven els valors feudals de l’època. “A finals del segle XII, la gran majoria de famílies occitanes es van adherir al catarisme. Algunes hi estaven més implicades que altres, però en conjunt van representar una època i una cultura que va permetre l’expansió d’un cristianisme contrari a l’Església romana”, explica Sergi Grau Torras al llibre 50 indrets del catarisme occitanocatalà que ha publicat recentment Cossetània. Segons l’historiador, els càtars no veneraven cap símbol ni celebraven cap ritual catòlic. “Per això no és estrany que l’únic testimoni que ha perviscut dels càtars siguin les paraules, gravades en manuscrits”.

Centenars d’anys després, doncs, no queden castells, esglésies ni tresors càtars, tot i que és possible resseguir l’anomenat País Càtar (un terme utilitzat pel turisme contemporani) per viatjar a través dels mites i llegendes de l’Edat Mitjana i conèixer de prop els castells, els pobles i les històries lligades a aquestes terres. La gran majoria de castells fortificats amb ciutadelles i fortaleses que van albergar els albigesos (els feien servir d’allotjament o refugi, però no en construïen) es trobaven al voltant de la vall de l’Aude i la majoria van ser assaltats i enderrocats. El que es pot gaudir avui és el resultat de la reconstrucció immediata que va fer el rei de França Lluís IX després de la derrota occitana i altres reformes posteriors.

Albi

Capital de l’heretgia i Patrimoni Mundial de la Unesco

La catedral d’Albi obre tot l’any de dilluns a diumenge de 10 h a 18.30 h. Entrada general, 6 €.

A mitjans del segle XII Albi era un dels dominis del vescomte Trencavell de Carcassona, un dels indrets més receptius de les doctrines càtares del sud de França. La catedral gòtica de Santa Cecília, construïda sobre una antiga catedral romànica, és considerada la catedral de maons més gran del món i va consolidar el municipi com un centre neuràlgic per fer front a l’heretgia albigesa –del nom de la ciutat–, que va provocar la violenta croada de 1212-13. L’any 1249 va ser incorporada a la corona de França. Declarada Patrimoni Mundial de la Unesco, aquesta ciutat també compta amb el museu Toulouse-Lautrec, que conserva l’obra més important d’aquest pintor, nadiu de la ciutat. 

Carcassona

Presó reial i antiga colònia romana

A l’hivern (fins al 31 de març), la ciutadella obre de 9.30 h a 16.45 h. Entrada general, 11 €.

Aquesta ciutat medieval és una parada obligatòria de la ruta dels càtars. La seva imponent ciutadella —formada per una doble muralla de tres quilòmetres, un fossat, un camí de ronda i fins a cinquanta-dues torres de guaita— contenia la presó reial, per on van passar un gran nombre de càtars i nobles occitans rebels. Antiga colònia romana, va ser ocupada pels visigots, que hi van construir les primeres fortificacions al segle VI, i pels àrabs (728-52), i va passar a ser centre del comtat de Carcassona, incorporat el 1247 a la corona francesa. Les fortificacions medievals, amb doble recinte i amb nombroses torres, tenen dues portes: la Narbonesa i la de l’Aude. Les van acabar al segle XIII, i van ser restaurades completament a partir de mitjans del segle XIX per Eugène Viollet-le-Duc, una reforma que va donar-los l’aspecte actual.

Castell de Foix

Seu d’una nissaga adherida al catarisme

De dilluns a diumenge de 10 h a 18 h. Entrada general, 6,25 €.

Després de Carcassona, és el segon testimoni més important d’una fortificació medieval al sud de França que no està en ruïnes. Durant els segles XII i XIII va esdevenir la seu del comtat de Foix, una nissaga feudal relacionada amb els càtars o albigesos. Actualment, el castell està obert al públic i és la seu del museu departamental de l’Arieja, amb les seves col·leccions d’història i arqueologia.

Castell de Montsegur

Un dels darrers bastions de la resistència albigesa

Entre novembre i febrer d’11 h a 16 h. La resta de l’any, de 10 h a 17 h. Entrada general, 6,50 €.

Símbol de la resistència càtara, es va construir a principis del segle XIII. Després d’un setge de sis mesos, el març del 1244 va ser pres per l’exèrcit reial. La fortalesa va ser testimoni de la tragèdia del Prat dels Cremats, on més de dos-cents càtars van morir cremats a la foguera. Es troba a 20 minuts amb cotxe de Lavelanet i a 40 minuts de Foix. Des de l’aparcament fins a la part inferior del castell hi ha 30 minuts a peu.

Castell de Termes

Vistes panoràmiques del País Càtar

Fins al 31 de març obre els dissabtes i diumenges de 10 h a 17 h. Entrada general, 5 €.

Durant el segle XIII va ser una fortalesa càtara que va resistir un setge de quatre mesos contra els croats. Es pot aparcar a l’entrada del poble, que compta amb una exposició, i caminar uns 20 minuts a peu fins al punt d’accés. Les vistes dels turons que envolten les ruïnes d’aquest castell són espectaculars.

Vila-roja de Termenès

El poble on va morir Guillem Belibasta

Fins al 31 de març obre els dissabtes i diumenges de 10 h a 17 h. Entrada general, 6 €.

Al mig del nucli urbà del poble hi ha aquesta fortalesa medieval que va ser propietat dels arquebisbes de Narbona i va passar a mans de Simó de Montfort després de la rendició de Termes el 1210. A la vila hi va morir cremat un dels darrers càtars, Guillem Belibasta. En una de les ales del castell hi ha un restaurant on es fan dinars medievals.

Castell de Perapertusa

Un vaixell de pedra imprescindible

L’horari d’obertura varia cada mes de l’any. Es pot consultar a la web oficial del castell: www.peyrepertuse.com. Entrada general, 8 €.

Lluís IX el va transformar en un vaixell de pedra durant el segle XIII per protegir la frontera sud del regne de França fins al Tractat dels Pirineus el 1659. La visita permet veure el pati interior, la torre, les restes de l’església i el castell, al qual s’accedeix per una escala amb més de setanta graons. Les vistes del castell i el seu entorn són espectaculars.

Castell de Querbús

Una ciutadella vertiginosa

Obert cada dia de 10 h a 17 h. Entrada general, 7,50 euros.

El 1239, Chabert de Barbaira, partidari del rei d’Aragó, va ocupar el lloc fortificat de Querbús i va donar la benvinguda als hereus càtars que fugien. El 1255, es va rendir després de negociar la seva llibertat. Situat en un esperó rocós que s’eleva a 728 metres d’altitud, s’hi pot arribar caminant durant 15 minuts a través d’un camí costerut.

Bagà

Seu del Centre Medieval i dels Càtars

Consulteu l'oficina de Turisme de Bagà. Entrada general, 5 €.

L’antic Palau de Pinós de Bagà acull el Centre Medieval i dels Càtars, un centre d’interpretació del catarisme on es pot trobar una exposició permanent sobre els càtars i sobre la vila durant l’Edat Mitjana. Una proposta per conèixer millor el catarisme al Berguedà.

El santuari de Queralt

L’inici del Camí dels Bons Homes

Tota la informació a la web camidelsbonshomes.com

Marca la ruta d’inici del Camí dels Bons Homes, que s’estén uns 200 km fins al castell de Montsegur (Arieja). El camí rememora l’exili dels càtars des d’Occitània fins a Catalunya pel GR-107 i es pot fer a peu, en BTT o a cavall. La travessa sencera es pot fer entre 10 i 12 dies, tot i que també es poden fer només algunes etapes i descobrir els pobles del Berguedà, la Cerdanya i l’Arieja.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge