CambrilsHi ha bandera verda. El mar està en calma, però el sol crema i la calor és asfixiant. Manuela Arribas Díaz, de 30 anys, és socorrista i està asseguda en una cadira de fusta d'uns tres metres d'alçada a la platja del Cap de Sant Pere, a Cambrils. A la mà hi té un walkie-talkie, del coll li penja un xiulet i porta ulleres de sol. No deixa de mirar el mar amb atenció. Per protegir-se del sol, ha col·locat un para-sol a la cadira de vigilància, que també té un sostre, però és tan petit que amb prou feines fa ombra.

A la mítica sèrie televisiva Los vigilantes de la playa, que tant èxit va tenir als anys 90 amb un musculat David Hasselhoff i una exuberant Pamela Anderson, els socorristes eren joves voluptuosos que feien algun rescat puntual, però que es passaven el dia lligant. O sigui, ser socorrista era la bicoca. En canvi, aquí, a Catalunya, la realitat a peu de platja és una altra. Això no vol dir que no hi hagi socorristes guapos i amb un cos deu. També n'hi ha. Però la seva feina no és tan meravellosa com sembla.

La Manuela ha començat a treballar a les deu del matí i acabarà a les set del vespre. Tres quartes parts de la seva jornada laboral se les passa allà dalt, a la cadira de vigilància, on gairebé no hi ha ombra i on és difícil col·locar el para-sol quan fa vent. I així un dia, i un altre i un altre..., de juny a setembre. Cobra 7,75 euros l’hora.

A la platja on ella vigila avui, un home de 36 anys va morir ofegat el passat 21 de juliol. Aquella va ser una jornada fatídica: aquell mateix dia una dona de 76 anys també va perdre la vida en una altra platja de Cambrils, la de la Llosa. I, quatre dies més tard, un home de 73 anys va córrer la mateixa sort en una platja no vigilada del municipi, a la zona del far de Sarnella. Tres morts en un mes.

El que pot semblar una excepció no ho és: des de principis d'any i fins al 26 d'agost passat, 25 persones han mort ofegades a les platges de Catalunya, segons dades de Protecció Civil. El nombre d'intervencions per aquesta raó del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) és encara més elevat: entre l'1 de juny i el 10 d'agost van haver d'atendre 71 persones. Per sort, a la majoria els van poder salvar la vida.

"La gent es pensa que el mar és una piscina i que pot fer el mateix cada dia, però no és així", lamenta Héctor Farabello, coordinador dels socorristes a Cambrils. "A mi hi ha persones que em diuen: «Fa 30 anys que vaig nedant a la boia». Em sembla molt bé, però això no vol dir res", continua explicant. Les estadístiques del SEM així ho avalen: des de l'1 de juny han registrat més incidències a les platges que a les piscines. Malgrat això, segons la normativa, només és obligatori que hi hagi socorristes a les piscines públiques. El 55% de les platges on és possible el bany a Catalunya estan vigilades, però a la resta no hi ha cap tipus de supervisió, segons càlculs de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme.

L’Héctor s'encarrega de decidir cada dia quina bandera s’hissa a cadascuna de les platges de Cambrils –la verda, la groga o la vermella–, en funció dels corrents, el vent, la profunditat, la qualitat de l'aigua… D'experiència no n'hi manca. Té 49 anys i fa un quart de segle que es dedica a salvar vides. És argentí. La Manuela també ho és. De fet, aquesta és una de les coses que sorprèn: la majoria dels socorristes de les platges a Catalunya són d’aquest país. Es desconeix quants n'hi ha exactament, perquè tampoc no se sap quants socorristes en total treballen a les platges a l'estiu. Tampoc no hi ha un protocol d'actuació acordat davant d'una emergència aquàtica, ni es disposa de codis de ràdio que facilitin la comunicació.

De fet, a Catalunya ni tan sols existeix una normativa que estableixi quants socorristes es necessiten en una platja segons la seva superfície, ni quina distància hi ha d'haver entre un lloc de vigilància i un altre, ni com han de ser aquests llocs de vigilància, ni quin equip ha de tenir el socorrista, ni en quines hores del dia ha de treballar ni durant quins mesos de l'any. Res. D'això es queixen precisament aquests professionals: que cada Ajuntament fa el que vol. I la tendència generalitzada és adjudicar el servei al millor postor, és a dir, a l'empresa que l’ofereixi més barat.

Malaquías Arribas, de 36 anys, és germà de la Manuela i també treballa com a socorrista en una platja de Cambrils, a la del Regueral, però ell té la sort d'estar en una torre de vigilància i no pas en una cadira. És molt més còmode. Aquí almenys hi ha ombra i no ha d'estar tota l'estona assegut. De fet, un estudi de l’Hospital Clínic fet públic el passat 11 de juliol alertava que els socorristes reben valors de radiació que superen més de 20 vegades la dosi segura i posava en evidència que les cadires de vigilància no els protegeixen prou del sol. El Malaquías fa 16 anys que es dedica al socorrisme, i aquest és el seu sisè estiu a Catalunya. A l'hivern torna a l’Argentina perquè aleshores és estiu allà i pot continuar-hi treballant.

La platja del Regueral és relativament petita, amb prou feines fa un quilòmetre de llarg, però és a tocar del centre de Cambrils i és un formiguer de gent a l'estiu. Des de la torre de vigilància, només es veuen caps i més caps. Realment és possible detectar una emergència des d'allà? El Malaquías fa cara de circumstàncies i respon de la següent manera: "A l'Argentina les torres de vigilància són més altes, tenen finestres amb vidres que et protegeixen del vent i estan més a prop de l'aigua. Allà tenim millor visió del mar". També és cert que l'oceà Atlàntic que banya l’Argentina no té res a veure amb el Mediterrani.

"Allà el corrent és més marcat, però això també fa que sigui més fàcil detectar el perill. Aquí, com que tot és més tranquil, és més complicat", continua explicant el Malaquías. De fet, segons diu, el més difícil aquí és mantenir la concentració tot el temps. Les hores sovint es fan tedioses. "La gent de vegades em pregunta quina hora és o a quin restaurant de Cambrils es menja bé", comenta. Això també el sorprèn, que el tractin com si fos un guia turístic i no pas com el que és: un socorrista que és a la platja per salvar vides.

"A l’Argentina als socorristes ens anomenen guardavides i la professió està molt més reconeguda. Som com un bomber i ens formem durant un any. Aquí, en canvi, el curs de socorrista dura tres mesos i sovint s'hi apunten joves que es volen treure unes monedes a l'estiu", es queixa Mauro Bruno, de 48 anys, socorrista i, per descomptat, també argentí. Ell fa guàrdia a la infermeria de la platja del Regueral: és una estructura elevada amb sostre de xapa, on fa una calor insuportable. Els socorristes hi han col·locat un aparell que expulsa aire fred per poder aguantar la xafogor.

A les 13.20 hores han d'atendre un adolescent de 13 anys, el César, que s'ha fet un petit tall al dit d'un peu i va a la infermeria perquè el curin. Durant tot el matí també s'encarreguen del servei de cadira amfíbia per a persones de mobilitat reduïda: cada dia ajuden mitja dotzena de persones a banyar-se a la platja del Regueral. Antònia Barrena Rufes, de 81 anys, n'és una. "Això és un servei fabulós", exclama, mentre una socorrista l'ajuda a vestir-se. Segons diu, ella el fa servir cada dia si fa bona mar i no ha de pagar ni un euro. És gratuït. El sufraga l'Ajuntament. Joaquín Valero Valero, que està a punt de fer 88 anys, el prova avui per primera vegada i també sembla encantat de la vida.

Altres incidències que han d'atendre els socorristes a les platges de Cambrils són les picades dels peixos aranya, i del que s'ha convertit un clàssic en moltes platges catalanes: les meduses. També hi ha desmais, cops de calor… Segons diuen, de vegades passen més coses a la sorra que a l'aigua. A les 14.50 h una dona gran camina per la platja del Regueral ajudant-se amb dos bastons, tot i que el sol pica de valent.

"La gent de vegades ve a queixar-se que hi ha algues al mar o ens demanen que traguem una medusa. No ho podem fer, formen part de l'ecosistema. És com si anéssim a la muntanya i ens demanessin que traguéssim els mosquits", afirma Marc Bonet, de 34 anys, que en fa una desena que és socorrista i és un dels pocs de Cambrils que no és argentí. De fet, és del mateix municipi. Ell s'encarrega de la coordinació del servei de salvament a les platges de Vilafortuny i del Cap de Sant Pere.

"La imatge que es té dels socorristes és que són uns joves que estan asseguts a la platja i no fan res", es queixa. Segons diu, la gent no té consciència del que suposa el mar realment. "Pots entrar a l'aigua, t'agafa un mareig pel canvi de temperatura i t'ofegues en un no res". I això li pot passar a qualsevol, tant se val l'edat.

El jove parla amb indignació. Ell va ser un dels socorristes que va atendre el banyista de 36 anys que va morir ofegat a Cambrils el 21 de juliol. Era un dia amb vent de mestral. A la platja del Cap de Sant Pere hi ha una mena d'espigó al mig del mar, a uns 200 metres de la costa, on en teoria no es pot anar però que sempre és ple de banyistes. Avui, per exemple, fins i tot hi ha nens. Els banyistes hi accedeixen a través d'una mena de passarel·la de sorra que es forma al fons del mar, on normalment es pot fer peu però que és variable segons el dia. L'home que va morir va deixar de fer peu i no es va poder mantenir a la superfície. Un jove socorrista argentí, Lautaro Marignac, de 25 anys, el va treure de l’aigua, i el Marc va intentar reanimar-lo. Van fer el que van poder, però, en aquests casos, la vida s'escapa en qüestió de segons. De fet, el Marc es queixa que a Catalunya els socorristes hagin d'estar inscrits al Registre Oficial de Professionals de l'Esport (ROPEC), tenint en compte que la seva professió no té a veure amb l'esport sinó amb la sanitat.

Precisament, el passat 12 de juny la plataforma sindical SOS Socorristes va fer una manifestació davant del Palau de la Generalitat per exigir que s'aprovi una normativa comuna per a tots els Ajuntaments, que reguli el sector i millori la seguretat a les platges. Aquest any el departament d'Empresa i Treball va publicar l'informe Recomanacions preventives per al servei de vigilància, salvament i socorrisme aquàtic a l'entorn de les platges de Catalunya, que, com el seu nom indica, només fa recomanacions, no estableix res obligatori, i ni tan sols detalla a quina distància han d'estar els llocs de vigilància a les platges, ni en quin horari hi ha d'haver socorristes.

"A l’Argentina la llei estipula que hi ha d'haver una torre de vigilància cada 100 metres. Aquí depèn de la voluntat de cada Ajuntament. Normalment n'hi ha una cada 400 o 500 metres", explica el portaveu de SOS Socorristes, Nacho Ibáñez Cornet, per posar en evidència el despropòsit. Ell també és socorrista i argentí. "És molt diferent estar en un despatx que veure algú que li surt escuma per la boca i cal fer-li una reanimació", opina. Segons ell, els polítics no són conscients de la realitat a les platges.

A la platja del Miracle, a Tarragona, hi ha servei de socorrisme de les deu del matí a les vuit del vespre. "Vam ser pioners. L'any passat vam tenir la desgràcia de tenir tres ofegaments en aquesta platja i vam decidir ampliar l'horari", explica la tinent d'alcalde de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç de la ciutat, Montse Adan. També assegura que han millorat el sistema de megafonia, hi han posat més boies i disposen de tres motos d'aigua, un vehicle totterreny i una embarcació semirígida. En altres municipis no és així, ni de bon tros.

A Cambrils el servei de socorrisme acaba a les set del vespre. La Manuela baixa de la cadira de vigilància a dos quarts de set, recorre caminant per la vora del mar els més de dos quilòmetres i mig de longitud de les platges del Cap de Sant Pere i de Vilafortuny, recull les banderes dels pals que indiquen l'estat del mar i, quan arriba a la base central de vigilància, ja són les set del vespre en punt. La platja continua plena de gent i encara hi arriben més banyistes.