El Jaume té molt ben definides les seves prioritats vitals: família i amics, negocis, el Barça i Catalunya. Les dues últimes les té una mica oblidades perquè darrerament només li donen disgustos, però en canvi les dues primeres les valora més que mai perquè li aporten felicitat. Sempre ha sigut algú amb les idees molt clares, que ha picat pedra per destacar i que malgrat l’èxit no ha canviat: és sincer, directe i generós. A Sant Sadurní d’Anoia tothom coneix el Jaume Agustí. És el Jaume d’Il Picarolo, la pizzeria que va obrir fa vint anys, i que és referència al Penedès. Inquiet per naturalesa, i animat per l’èxit de la pizzeria, fa un temps va decidir obrir El Centre, un restaurant on servia producte de màxima qualitat en un espai elegant, al pis de sobre de la pizzeria. Quan es va adonar que els números no li sortien, i amb l’arribada de la pandèmia, va decidir abaixar la persiana i traspassar, sense sort, el local.

Les decisions més importants el Jaume les pren sempre amb la seva dona, la Dolors, peça clau per al bon funcionament dels negocis i de la seva vida atrafegada. A finals d’agost de l’any passat, mentre brindaven amb la segona ampolla de Tokaji (un vi blanc hongarès) al restaurant Sukomi de Tortosa, tots dos es van il·luminar. “Per què no parlem amb el propietari i muntem un japonès a Sant Sadurní?”, es van preguntar. I amb aquella valentia de qui ja ha brindat uns quants cops, es van posar en contacte amb el responsable del restaurant on havien menjat dos dies seguits per demanar-li consell. En poc temps, el local elegant, lluminós i espaiós d’El Centre es va convertir en el Hatsukoi, un restaurant japonès de nivell, amb una barra de sushi al mig de la sala. Una meravella. I un dels desitjos del Carlos, el brasiler especialista en cuina japonesa, fitxat com una estrella per treballar el millor producte del mercat.

Compartim un plat d’edamame (mongeta de soja al vapor) amb sèsam i un toc picant per decidir tot el que volem tastar. Però davant l’enorme oferta de la carta, ens deixem aconsellar. El Carlos ens mira des de la barra de sushi mentre afila els ganivets per tallar el peix, conscient que esperem que s’exhibeixi. Demanem unes crestes japoneses de gambes i ànec, i una tempura de llagostins per anar obrint boca mentre la barra de sushi comença a funcionar. Hi afegim un bao de cansalada per cada un i un altre fet amb ànec del Penedès, dues delícies. Tastem també el Takoyaki, unes boles de pop i verdures amb maionesa i salses japoneses. I arriba la traca final: el Hatsukoi Uramaki (un rol amb tonyina i foie), el Dragon Roll (amb llagostí i salsa d’anguila) i la joia del dinar, que és un assortit espectacular de nigiris, makis i sashimi amb el millor producte escollit pel xef. En homenatge al Jaume i la Dolors, brindem amb una ampolla de Tokaji i un Costers de Cornudella (Montsant). Tot ens ho serveix el Valeriano, responsable de la sala, que fa tres anys es va plantar a la porta d’ElCentre amb el seu currículum i les intencions ben clares: “Jo vull treballar aquí”, li va dir al Jaume. Havia vist el restaurant per internet i volia treballar-hi, i el Jaume va pensar que ningú millor que ell per donar-ho tot.

La paraula japonesa hatsukoi significa “el primer amor”. I creieu-nos que degustar sushi de tanta qualitat entre vinyes és una bona manera de començar.