T otes les cases tenen rastres de la seva història, encara que sigui una història humil, encara que gairebé no tinguin història. Conservar aquests rastres va ser un dels principals objectius dels arquitectes Catalina Salvà Matas i Hector Ortín Isern -de Salvà Ortín Arquitectes, un estudi amb seus a Barcelona i a Llucmajor, Mallorca- a l’hora d’afrontar la reforma d’una casa llucmajorera senzilla, que els nous propietaris -una parella jove- van trobar gairebé en ruïnes i que amb aquesta reforma completa començaven el seu projecte de vida familiar.

La vella casa, del 1900, no tenia res o quasi res excepcional: la façana del carrer de pedra amb uns quants pegats de marès, una portassa (porta de garatge) amb arc però tanmateix estreta i insuficient per a les necessitats actuals, un arc a l’interior molt comú en aquesta tipologia, els murs també de pedra que comparteixen amb els veïns, un pati al darrere -a Llucmajor és el corral- i un pis superior molt baix que antigament devia fer la funció de pallissa. Així i tot, es va optar per mantenir tots els elements que no interferissin en el funcionament desitjat per a la casa i així conservar-ne l’essència.

Hi havia -com hi ha sempre, com hi ha d’haver- els condicionants del que volen els que han de viure a la casa. I, en aquest cas, el fet que desitjassin un espai unitari per a la planta baixa -el lloc per cuinar, menjar, relaxar-se i conviure en contacte directe amb el corral- i situar tres dormitoris i estudi a la planta de dalt, eren en principi poc compatibles amb el tipus d’edificació original. Es va resoldre creant un corredor des de l’entrada del carrer que transcorre paral·lel al garatge, ara ja amb la porta i l’espai ampliat, que manté l’antic arc interior i que acull a l’altre costat unes zones d’emmagatzematge que també eren necessàries. És un passadís ample que condueix a la gran sala-menjador-cuina de façana del tot oberta al pati i amb vistes a l’interior de l’illa de cases on està ubicada.

Un nou pati que dona aire i llum

I es van resoldre també les necessitats de la família apujant l’alçada del pis, construint una escala lleugera que porta directament de la gran sala als dormitoris -es va eliminar l’antic accés a la planta alta que era exterior- i creant a dalt un petit pati central vidrat que, tot i robar uns metres a l’interior de l’habitatge, fa una funció essencial: aporta llum natural a les habitacions, als vestidors i a la zona d’estudi, a més d’afavorir que corri l’aire.

La nova casa és avui funcional i confortable, sense haver de renunciar a la seva petita història, que ara conviu amb la contemporaneïtat. Així, el terra de formigó polit, el tub de climatització, la cuina oberta i la taula illa que la separa de la zona d’estar formen una unitat amb la pedra del mur mitger que ara dona textura i reminiscències del passat a l’espai per cuinar. Igualment, s’estableix un diàleg entre el present i el passat en la proximitat entre aquesta paret pètria i el sostre de la sala, per al qual els arquitectes Salvà Ortín van optar per deixar el forjat vist, simplement pintat. I també passa al corral, on els rastres de la història de la casa, pedra i marès, dialoguen amb l’enguixat blanc i amb una piscina construïda aprofitant el doble nivell de l’espai a cel obert. És, pel seu color blau fosc, un ressò dels vells aljubs, però apel·la a la contemporaneïtat amb un frontal de vidre que, a més, introdueix la visió de l’aigua a l’interior de la casa.

Des de la senzillesa, és especialment original, en el sentit de mantenir les empremtes del passat, la façana principal de la casa. L’antiga pedra i el vell marès creen una composició curiosa i asimètrica amb la xapa de ferro gris de la portassa i l’enguixat blanc que fan evidents les intervencions que Catalina Salvà i Hector Ortín van fer a aquesta casa de Llucmajor, que era com moltes altres cases humils de la vila i ara té una nova vida.