Som a les antigues golfes de Ca l’Andreu, una ecomasia situada al municipi de Tiana, molt a prop del parc de la Serralada de Marina. Som en un punt elevat del Maresme des del qual hi ha unes esplèndides vistes del mar. I som en un lloc on, entre la història d’aquesta masia que començà el s. XIV i l’horticultura ecològica que s’hi fa, hi ha molts motius per sentir-se també ben involucrat amb la terra.

Les velles golfes, a la planta alta de la casa, just a sota de la teulada, són el lloc on antigament es guardava la collita del mas, un espai diàfan i fosc que, a més, en les darreres dècades es va compartimentar perquè hi visquessin els masovers. Així, compartimentada i fosca, amb moltes de les seves virtuts amagades, es trobava aquella planta alta de la masia que, a diferència de la planta baixa, dedicada a allotjament ecoturístic, s’havia de reformar per esdevenir l’habitatge privat d’una de les famílies propietàries de Ca l’Andreu.

L’estudi Puig · Mir d’arquitectura i disseny d’espai, dirigit per l’arquitecte Carles Puig i la interiorista Maria Antònia Mir, ja havia reformat fa anys l’ecomasia. A l’assumir la rehabilitació de les golfes recentment, el repte ha estat aconseguir un habitatge amb el confort i el sentit de l’espai contemporanis però que subratlla el caràcter històric de la masia, tan senzilla i noble alhora.

La feina que han fet els de Puig · Mir, de la mà de Construccions L’Agullola, ha estat sobretot de buidatge: tomar els envans que compartimentaven l’espai, deixar els murs antics amb el seu gruix original -molt notable-, crear noves obertures i buidar una part de la casa. En aquest sentit, es va eliminar un vell aljub per crear una gran terrassa que és també l’accés a l’habitatge, i es va foradar una petita part de la teulada per generar un nou pati que dona llum als dormitoris i al vestidor, a més de ser una balconada amb unes vistes espectaculars. Es tractava d’obrir espais, llevar tot el que sobrava i, així, trobar l’essència de la construcció original, en una versió del tot actual.

Amb una intervenció absolutament respectuosa, s’ha aconseguit un gran canvi. Aquelles golfes fosques i fredes avui són una successió d’espais que, gràcies al fet de repensar, refer i posar en relació les obertures, donen a l’interior una llum càlida i sempre tamisada, molt bona per a l’estiu i amb un efecte protector a l’hivern. Una successió d’espais que es distribueixen en una gran sala, una cuina que és també menjador gràcies a una taula francesa llarguíssima, un estudi que pot ser també menjador, tres dormitoris cadascun amb el seu bany i un vestidor. L’obertura de tot plegat flexibilitza els usos tant per al present com per als canvis de la vida en un futur. D’aquesta obertura n’és també responsable el fet que els arquitectes hagin decidit que els mobles d’obra i les parets que en certa mesura separen els banys dels dormitoris mai no arribin al sostre. Així, no només es guanya llum i circulació de l’aire, sinó que, en el cas d’aquest habitatge, no es trenca el traçat de les bigues gruixudes en els sostres inclinats.

A més, aquella planta alta originalment tancada ara facilita als qui l’habiten una consciència d’interior i d’exterior. Un interior protector i obert alhora. Uns exteriors que són una extensió de l’habitatge. La terrassa, amb una pèrgola que es cobrirà de verd, està directament connectada a la cuina. El pati, amb els dormitoris. I a l’altre costat de la cuina, un tercer espai exterior, amb una petita bassa per refrescar-se, és una altra zona per compartir menjar i estones amb els amics.