DÀLIA YOUSSEF MAI SURT DE CASA SENSE ELS SEUS AURICULARS. I no és només perquè a aquesta jove cantant i compositora amateur l’apassioni la música, sinó perquè els utilitza com a escut protector davant d’una de les epidèmies més esteses que pateix Egipte: l’assetjament sexual. “Abans em costava sortir al carrer. Durant un temps no sabia el perquè. Després vaig descobrir la raó: m’angoixava i em deprimia sentir cada dia els comentaris grollers que em llançaven desconeguts. Ara, amb els cascos, ja ni me n’adono”, comenta en un popular cafè del Caire. Tradicionalment, les autoritats no han perseguit l’assetjament sexual i bona part de la societat egípcia s’ho mira amb una actitud condescendent, sinó còmplice.

Un estudi elaborat fa poc per l’oficina de les Nacions Unides que promou la igualtat de gènere mostra la magnitud del problema. Un 99% de les dones adultes declara que ha patit algun cop assetjament sexual i prop d’un 50% ho experimenta diàriament. Així doncs, no és estrany que un 82% de les egípcies no se sentin segures al carrer, i un 43% diguin que, com li passava a la Dàlia, eviten sortir al carrer. Ara bé, a força d’estar tan exposades a aquest problema, moltes dones han desenvolupat una mena de cuirassa i fins a un 47% diuen que han après a ignorar aquest enuig.

Dues documentalistes i fotògrafes estrangeres residents al Caire, la belga Tinne Van Loon i la nord-americana d’origen àrab Colette Ghunim, han volgut reproduir en imatges les experiències que reflecteixen aquestes dades a través d’un vídeo titulat Creepers on the bridge ( Els fastigosos del pont ). Inspirat en una popular gravació de l’assetjament sexual que experimenta una noia als carrers de Nova York, Ghunim va enregistrar amb un telèfon les reaccions dels homes que es trobava mentre passava pel pont de Qasr al-Nil, al centre del Caire. El vídeo, penjat a YouTube, tenia com a objectiu atraure els internautes perquè s’interessessin pel seu projecte de crowdfunding per poder elaborar un documental sobre l’assetjament sexual a Egipte.

“Les imatges són tan potents, que la gravació va atraure una atenció que ni tan sols havíem somiat”, explica Van Loon. Les dues joves han assolit el finançament que necessitaven i ja estan filmant el documental, que es titularà The people’s girls (Les noies del poble). “El nostre vídeo és més honest que el del director Rob Bliss a Nova York. Ell va condensar en dos minuts les experiències de deu hores de l’actriu caminant per la ciutat. En el nostre cas, el trajecte va durar menys de deu minuts”, afegeix Van Loon. En el vídeo, la majoria dels homes amb què es creua Ghunim li dediquen mirades lascives i diversos se li adrecen directament.

“Les formes més comunes d’assetjament són els comentaris obscens de desconeguts, i els tocaments en zones sensibles. No es pot abaixar mai la guàrdia. A vegades, fins i tot posen la mà per la finestra quan estàs aturada dins el cotxe”, explica Zeinab Sabet, una jove voluntària de l’associació Shuftu Taharrush (He vist l’assetjament, en català), una de les més actives en la lluita contra aquesta plaga. “Un altre de molt habitual és el telefònic. Truquen a l’atzar i quan despenja una dona, no paren de trucar. El normal és rebre més de 30 perdudes durant l’hora següent”, afegeix.

Contràriament al que dictaria la intuïció, les situacions de més risc es produeixen als llocs més concorreguts i a plena llum del dia, com manifestacions, celebracions públiques i als mitjans de transport. Al mes de juny es va produir un inesperat gir a la inacció habitual de les autoritats davant un problema que no és nou, però que s’ha anat agreujant amb el pas dels anys. Una jove va patir una brutal agressió sexual per part de més d’una dotzena d’homes a l’emblemàtica plaça Tahrir, l’epicentre de la revolució del 2011.

La novetat del cas és que l’assalt va passar durant una concentració per celebrar la victòria del general Abdel Fattah al-Sissi a les eleccions presidencials i va ser enregistrada amb un telèfon. Un cop penjada a les xarxes socials, va convertir-se en una sensació i va forçar Al-Sissi a reaccionar, i va convertir la lluita contra l’assetjament en una prioritat. En un gest efectista, va visitar la jove agredida amb un ram de flors a l’hospital. En qüestió de dies, el president va firmar un decret que tipificava per primer cop l’assetjament sexual com a delicte. El que no havien pogut assolir les organitzacions en defensa dels drets de la dona en anys de lluita, ho va fer un vídeo penjat a internet.

El decret, que esmena el Codi Penal, recull penes de presó que oscil·len entre els sis mesos i els cinc anys, en funció de la gravetat de l’assalt i de si es tracta d’un infractor reincident. A més, també estableix multes per un valor d’entre 320 i 5.500 euros, una xifra considerable si tenim en compte que el salari mínim mensual al país àrab no supera els 75 euros. La norma va ser acollida amb fredor per part de les associacions de dones, com Shuftu Taharrush. “El decret conté nombroses carències. Per exemple, situa molt alt el llistó per poder demostrar que va existir el delicte”, sosté Hala Mustafà, cofundadora de l’ONG. Una altra de les crítiques més habituals és que no inclou els mecanismes per aplicar-la, en especial un programa intensiu de formació per als agents de policia.

Cinc mesos després de l’aplicació de la nova normativa, els resultats són més aviat exigus. “No ha canviat res”, es lamenta Sabet. “Jo sí que crec que hi ha una mica menys d’assetjament al carrer. Però no n’hi ha prou amb una llei. Cal atacar les arrels profundes del problema”, comenta Van Loon, que ha viscut en altres països del Pròxim Orient i creu que enlloc és comparable amb el Caire. “En un sol dia aquí puc experimentar un nombre de casos semblants als que vaig viure a Amman o Ramal·lah en tres mesos”.

Entre els factors que se solen apuntar per explicar aquest fenomen hi ha la frustració sexual que genera una societat cada vegada més conservadora, barrejada amb l’àmplia difusió de vídeos eròtics a través de la televisió per satèl·lit o d’internet. Per exemple, en el popular satèl·lit Hotbird hi ha almenys una quinzena de canals eròtics en àrab. Així mateix, s’assenyala que l’elevat atur juvenil ha retardat substancialment la mitjana d’edat de matrimoni, sobretot entre els homes, element que s’atribueix com a causa de l’augment de la frustració sexual.

“El veritable motiu és la falta de respecte i consideració cap a la dona i els seus drets. És vista com un simple objecte sexual, no com un individu igual. Cal un canvi cultural des de les escoles”, apunta Sabet, que recorda que els assetjadors no són només joves solters, sinó també casats, madurs i fins i tot nens. “L’assetjament està força acceptat socialment i, per tant, és vist amb impunitat. Per a molts, és una mena de demostració de virilitat”, denuncia.

Una de les justificacions més gastades dels que disculpen aquests comportaments consisteix a atribuir la responsabilitat a les víctimes, sobretot a la seva manera de vestir. No obstant, les dades refuten aquest tòpic. Segons l’estudi de l’ONU, un 75% de les dones assetjades vestien de forma pudorosa. “Una de les dones que he entrevistat em va dir que patia l’assetjament fins i tot duent un vel integral que li tapava la cara!”, etziba Van Loon, la fotògrafa belga.