Un matí fred de novembre, sota una carpa plena de gom a gom a la gran necròpolis de Saqqara, als afores del Caire, el ministre de Turisme i Antiguitats d’Egipte va anunciar el gran descobriment arqueològic de l’any en aquest antic jaciment. Aquest fabulós tresor consisteix en cent taüts de fusta -en alguns casos, amb mòmies enterrades fa més de 2.500 anys-, quaranta estàtues, amulets, vasos canòpics i màscares funeràries. Segons el ministre, Khaled el-Enany, aquests últims descobriments mostren el gran potencial de l’antic jaciment i reflecteixen la dedicació de l’equip egipci que ha desenterrat tots aquests artefactes daurats.

Però també va destacar que aquests descobriments arqueològics són crucials per un altre motiu: són un regal caigut del cel per al turisme, delmat per la pandèmia del coronavirus.

“En aquest jaciment excepcional s’hi amaguen encara moltes coses”, va afirmar El-Enany. “Com més descobriments fem, més gran és l’interès que aquest jaciment i Egipte desperten en tot el món”.

L’egiptologia viu un gran moment: uns arqueòlegs van anunciar fa uns mesos que han desenterrat més al sud, prop de Luxor, una antiga ciutat faraònica que es remunta a fa més de 3.400 anys.

Aquest descobriment va tenir lloc pocs dies després del trasllat de 22 mòmies reials a un nou museu en un fastuós espectacle que es va poder veure a tot el món. D’altra banda, la descoberta de 59 sarcòfags molt ben conservats a Saqqara és el tema de Los secretos de la tumba de Saqqara, un documental recent de Netflix. També han trobat en aquest jaciment una estàtua coberta de joies del déu Nefertum, i fa mesos es va tornar a obrir la piràmide esglaonada de Djoser, construïda fa 47 segles, després d’una restauració de catorze anys que ha costat 6,6 milions de dòlars. A més, avancen a marxes forçades les obres del monumental Gran Museu Egipci -tenen previst inaugurar-lo oficialment aquest any.

Un hivern desolat

La pandèmia, però, ha sigut un cop molt fort per al sector turístic, i el que havia de ser una temporada magnífica s’ha convertit en un hivern desolat.

El turisme és fonamental per a l’economia egípcia -els ingressos procedents dels viatgers internacionals van pujar a 13.000 milions de dòlars [més de 10.500 milions d’euros] durant el 2019- i el país, per tant, està impacient per atreure una altra vegada visitants als seus jaciments arqueològics.

Arran de les restriccions de viatge, el tancament de les fronteres i la reducció de la capacitat hotelera, el nombre de turistes internacionals desplaçats a Egipte va baixar un 69% durant els primers vuit mesos del 2020, alhora que els ingressos queien un 67% en el mateix període, segons l’Organització Mundial del Turisme, un organisme vinculat a les Nacions Unides.

Com afirmava en un correu electrònic el secretari general d’aquesta organització, Zurab Pololikashvili, el turisme afronta ara més que mai “un desafiament sense precedents”.

Aquests últims anys el sector s’ha vist afectat negativament a Egipte per tota una sèrie de desgràcies, començant per la inestabilitat política posterior a la revolució del 2011 i onades terroristes ocasionals, amb atemptats contra turistes, bombes que han fet destrosses en museus destacats i un avió de passatgers abatut el 2015, en un atac que va causar la mort de centenars de turistes russos.

Tot i això, el sector s’anava recuperant a bon ritme, amb visitants atrets per les antiguitats i també per les ofertes de sol i mar: dels 5,3 milions de turistes del 2016 es va passar a més de 13 milions el 2019. La pandèmia del coronavirus ha fet retrocedir aquestes xifres i ha buidat hotels, complexos turístics i creuers, mentre deixava els jaciments famosos sense visitants ni ingressos i rebaixava dràsticament o feia desaparèixer del tot els diners percebuts per milers de guies turístics i venedors ambulants.

Com explica en una entrevista telefònica Amr Karim, director de Travco Travel, un dels operadors turístics més importants del país, “el 2019 el turisme egipci va viure un dels seus millors anys, però aleshores va arribar la pandèmia, que ha tingut greus repercussions en tot el sector”. “Ningú sabia què passaria, com ho havíem de gestionar, com ens afectaria. És estrany”, afegeix. Segons diu, la pandèmia ha trasbalsat el funcionament de les empreses, els preus dels paquets turístics i també la relació amb els hotels, que han de complir els nous protocols higiènics.

La pandèmia també ha posat de manifest la fragilitat del sistema sanitari egipci: els metges es queixaven de l’escassetat d’equips de protecció i proves de detecció mentre els pacients morien per falta d’oxigen. Amb més de 16.000 morts, Egipte també presenta una de les taxes de mortalitat per coronavirus més altes del món àrab.

La crisi no ha afectat només grans empreses com Travco, sinó també d’altres de més petites que havien començat a apostar fort per una indústria turística en creixement.

Passainte Assem va fundar, el 2017, Why Not Egypt, una agència de viatges selecta que entrevistava possibles viatgers i els organitzava itineraris personalitzats. Però, quan va esclatar la pandèmia, la majoria dels seus clients -d’Austràlia, el Canadà i els Estats Units- van anul·lar els seus plans, i això l’ha portat a tancar temporalment l’empresa.

“Necessito una feina extra”

Com ella mateixa diu, després d’aquesta experiència té la sensació que “el turisme no és gens estable”. “No pot ser l’única font d’ingressos. Necessito una feina extra”, afegeix. Ara treballa com a gerent d’una empresa que intenta recuperar i conservar l’artesania tradicional egípcia.

Davant de la baixada de reserves, el govern ha intervingut per amortir el cop rebut pel sector turístic. Ha aplicat una sèrie de mesures: per exemple, permet a determinades empreses molt lligades al turisme -hotels i complexos turístics- ajornar el pagament de les factures dels serveis públics i renegociar la liquidació dels deutes; d’altra banda, han donat ajuts econòmics als empleats del sector.

El govern també ha intentat atreure viatgers rebaixant el preu dels visats turístics i el preu de les entrades dels jaciments arqueològics. A més, ha posat en marxa uns programes destinats a fomentar el turisme local per compensar la falta de turistes estrangers. Per exemple, l’hivern passat van fer una campanya de promoció que oferia als egipcis descomptes per a vols interiors, hotels i entrades als museus.

Però Ahmed Samir, director de l’operador turístic Egypt Tours Portal, explica que les ajudes directes en efectiu dels treballadors del sector han sigut mínimes. Amb un nombre reduït de reserves, ha pogut mantenir en nòmina els empleats dels departaments de màrqueting i xarxes socials, però amb la meitat del sou.

“En solidaritat amb els meus empleats, intentem aguantar fent equilibris. De tota manera -afegeix-, la majoria d’empreses dels meus amics han tancat del tot”.

La caiguda del turisme ha portat tranquil·litat a zones que en una situació normal bullien d’estrangers.

Al Museu Egipci, al centre del Caire, el guia Mahrous Abu Seif espera assegut que li arribin clients. Uns quants grups petits, de russos i xinesos, passen pels detectors de metalls per entrar al museu. Però té l’esperança que en vindran més.

“Què li puc dir? Ens passem el dia aquí asseguts, esperant i esperant”, diu, fent un gest d’impotència i posant-se bé les ulleres de sol. “No sabem què ens oferirà el futur”.

A l’altra banda de la ciutat, a la històrica cafeteria El Fishawy, uns quants clients del país fan borbollejar l’aigua de les xixes i prenen te de menta o cafè turc, mentre d’un altaveu s’eleva una melodiosa recitació de l’Alcorà. Situada al mercat centenari de Khan el Khalili, la cafeteria s’ha vist molt afectada per la pandèmia, igual que les botigues de souvenirs i joies.

“Abans hi portava gent, i sempre estava ple, però mira ara”, diu, parlant de la cafeteria Mohamed Said Rehan, un guia d’una empresa local. “La pandèmia és un problema molt greu”.

Rehan diu que coneix molts col·legues i amics que s’han hagut de quedar a casa durant mesos sense cap ingrés o que han hagut de plegar del tot. Però encara s’aferra a un fil d’esperança i creu que el turisme es recuperarà aviat. I, en efecte, han començat a tornar alguns turistes.

Al febrer, Marcus Zimmermann, un arquitecte alemany de 43 anys, va visitar Egipte per primera vegada i es va aturar primer al Caire per preparar el viatge a Luxor, on hi ha la icònica Vall dels Reis. Zimmermann esperava venir-hi l’any passat a celebrar el 70è aniversari de la seva mare, que tenia el somni de ser arqueòloga. Però van haver-ho de cancel·lar tot a causa de la pandèmia.

Aquest any ha decidit venir-hi tot sol, però promet “tornar a programar el viatge” quan ella estigui vacunada.

Tot i que serà difícil recuperar aviat les xifres anteriors a la pandèmia, la gent del sector, com Karim, té l’esperança que els turistes començaran a arribar a finals d’any.

Creu que, amb tots els nous descobriments i reformes, i l’obertura prevista de nous jaciments i museus, els turistes aniran arribant en massa a Egipte: “La gent començarà a moure’s. Començarà a viatjar. Soc optimista”.

Copyright The New York Times

Traducció: Lídia Fernández Torrell.