El canvi climàtic ens està portant un escalfament global que es concreta, entre altres coses, en temperatures més altes i hiverns que ja no són el que eren. Si abans barrets, bufandes i guants eren imprescindibles per als mesos més freds, ara podem dir que, en zones costaneres, és possible prescindir-ne totalment. Amb un fred gradualment menys dur, tendim a reduir les capes d’abrigar i optem per peces més lleugeres. Però hi ha una tipologia de calçat que desafia clarament aquesta tendència: les botes de pèl. Pensades per subsistir en condicions gairebé antàrtiques, les lluïm en ple clima mediterrani temperat, corrent el risc de generar una escalfor i una condensació al peu del tot proclius per a la proliferació entre els dits d’un autèntic ecosistema de camagrocs, rossinyols i xampinyons.

Les botes de pèl d’ovella són presents en la indumentària des de fa molts segles, perquè l’exemplar conservat més antic data de l’any 500 dC, trobat en una mòmia a la Xina que en duia un parell de posades. El filòsof Plató ja deixà constància en els seus escrits del costum a l’Antiga Grècia de calçar botes de pèl d’ovella. Per la seva capacitat de mantenir els peus abrigats, també eren comunes en moltes regions de Rússia i el Tibet. A més, la comunitat inuit de l’Àrtic en porta unes de folrades amb pèl de caribú i greixades amb oli de foca o balena per impermeabilitzar-les, a més de farcir-les també de molsa a l’hivern, perquè absorbeixi l’aigua que s’hi pugui generar.

Marques de botes com Morlands de Glastonbury van viure un gran èxit en els orígens de l’automobilisme, quan els cotxes no estaven coberts i la gent havia d’abrigar-se molt per als trajectes. A més, durant la Primera Guerra Mundial, van proliferar les botes d’aviador (fug boots), folrades de llana i altes fins als malucs, perquè molts avions, al no estar pressuritzats, no podien comptar amb calefacció.

Entre les botes de pèl més famoses hi ha les de la marca australiana UGG, molt exitoses durant els anys 70 entre la cultura surfer. L’origen del nom UGG té diverses versions, la primera de les quals creu que pot venir d’Ugly (lletges), per ser considerades poc agraciades. La segona versió, en canvi, es decanta per la paraula fug, com a reconeixement de les botes d’aviador com a clar referent. Unes botes que, malgrat que a Austràlia gairebé tenen categoria d’emblema nacional, s'hi duen sobretot per estar per casa i, de portes enfora, són enteses com un exemple d’aspecte descurat.

Queda clar que, quan al tombant de mil·lenni es van posar de moda les botes de pèl, no responia a una necessitat extra d’abrigar-se, com tampoc és la preocupació del reviscolament que vivim ara mateix. Gigi Hadid va ser un dels grans esperons d’aquesta tendència, quan el 2022 va ser fotografiada pels carrers de Nova York, vestida amb unes UGG i uns minicalçotets (que poc l’abrigaven).

El fred tampoc va ser l’interès principal de marques com Miu Miu, Chanel o Chloé quan van inundar les seves passarel·les del 2023 amb grans botes de pèl, com tampoc per a la marca Avavav al 2022, amb unes botes XXL que desdibuixaven els límits d’on s'acaba la persona i on comença el Ieti. Una tesi irrefutablement confirmada amb l’aparició de xancles i sandàlies del mateix estil; una mena d’oxímoron estètic que no abriga el peu ni per casualitat.

És una creença bastant generalitzada que la moda serveix, principalment, per protegir-nos del clima. Però, si fos així, per què ens vestim a l’estiu? És clar que, malgrat que aquestes botes abriguen molt, en cap cas és la seva funció principal i deixen clar que la dimensió simbòlica, aquella a través de la qual ens comuniquem, expressem i relacionem en societat, és la funció principal de la moda i la que ens motiva a vestir-nos cada dia.