El llarg camí fins al 8-M

Amb més de tres segles d’història, el feminisme s’ha articulat com a filosofia política i moviment social. Aquestes són les dates clau i les aportacions d’algunes de les dones més rellevants que van alçar la veu o la ploma per denunciar l’opressió i aconseguir la igualtat de drets

TEXT: Maria Labró Vila / INFOGRAFIA: Mariona Asín Pueyo

02/02/2021

2 min

Punts clau a la cronologia a Catalunya i Espanya

Feminisme il·lustrat

La Revolució Francesa va plantejar com a objectiu central la igualtat jurídica i de les llibertats i drets polítics, però aviat va sorgir una gran contradicció: les grans conquestes de les revolucions liberals no afectaven les dones.

Les sufragistes i el moviment obrer femení

El sufragisme va ser un moviment internacional de reivindicació del dret de les dones a exercir el vot. Originat als Estats Units a finals de la dècada de 1840, i amb una forta implantació al Regne Unit, des del 1865 el moviment es va estendre a gran part dels països europeus. En aquesta etapa les dones obreres també van començar a reivindicar els seus drets com a dones treballadores

Persones que han sigut importants per al feminisme

La llibertat sexual

En aquest període les reivindicacions femenines es van centrar en l’erradicació de la desigualtat de facto entre homes i dones, els drets de la sexualitat de la dona i els drets reproductius.

El feminisme com a moviment social

Aquesta nova etapa del feminisme reconeix que no existeix un únic model de dona, sinó múltiples, determinats per qüestions socials, ètniques, de nacionalitat o religió.

8-M, un origen incert

La raó de ser de l’actual data del Dia de la Dona, el 8 de març, cal buscar-la en la Rússia revolucionària. Les dones russes van celebrar una sèrie d’actes de protesta l’últim diumenge de febrer del 1913 del calendari julià. Segons el calendari gregorià, el 8 de març. La jornada es va convertir a partir de llavors en el Dia Internacional de la Dona, data institucionalitzada el 1975 per les Nacions Unides. Tot i això, el fet que va marcar la celebració moderna del Dia de la Dona Treballadora es remunta al 25 de març del 1911, quan a Nova York es va produir un incendi en una fàbrica tèxtil que va provocar la mort de 146 treballadores. Els responsables d’aquesta tragèdia van ser els propietaris, que havien segellat les portes de sortida, una pràctica habitual per evitar robatoris a principis del segle XX. De les cendres d’aquest tràgic esdeveniment va sorgir la flama de la recerca de la justícia social per a les dones.