Info/gràfica

Salvats: cinc animals que han deixat d’estar al caire de l’extinció

La bona notícia que el linx ibèric ja no està en perill d'extinció demostra que les polítiques de conservació funcionen

WEB Obertura Infografica Salvats
3 min

El linx ibèric ha deixat d’estar en perill d’extinció. La feina feta des dels anys 90, quan quedaven només 100 individus d’aquesta espècie, ha aconseguit elevar la seva població per sobre dels 2.000. No ha sortit de la llista d’espècies amenaçades, però ara està classificada com a vulnerable, quan havia arribat a estar en perill crític en el tombant de segle. És una gran notícia, però sobretot és una demostració clara que les polítiques de conservació funcionen, que quan es posen recursos i esforços per protegir una espècie la vida s'obre pas.

Ara mateix hi ha 48.600 espècies a la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades que confecciona la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Això és el 28% de totes les espècies que aquest organisme ha analitzat fins ara. Però igual que ha passat amb el linx ibèric, hi ha altres casos d’èxit, d’animals que s’han recuperat en major o menor grau, com l’ós panda xinès o el goril·la del centre de l’Àfrica. La conducta humana els va portar al caire de l’extinció, però les accions humanes també són el que els ha salvat. Podem fer-ho bé.

Linx ibèric (Lynx pardinus)

Clau de la recuperació:

Programes de cria en captivitat per deixar anar i polítiques de recuperació de l’hàbitat.

Característiques:

  • 85-110 cm de llarg i 46 d’alt. Fins a 16 kg (mascle) i 10kg (femella)
  • Hàbitat: muntanya mediterrània, entre 400 i 1.300 metres d’altura
  • Distribució actual: 17 àrees geogràfiques reproductores a la Península: Andalusia (Sierra Morena, Doñana), Castella-la Manxa (muntanyes de Toledo), Extremadura (serra de San Pedro), Castella i Lleó, Madrid, Aragó i un nucli al sud de Portugal.
  • Alimentació: Carnívor, menja quasi exclusivament conills, però també oques, aus i cérvols petits.
  • Reproducció: 70 dies de gestació i entre 1 i 4 cadells per part (normalment 2)
Evolució:

2002

100 individus (en perill crític)

2015

404 individus (en perill)

2024

2.401 individus (vulnerable)

Evolució de la població del linx Ibèric a Espanya i Portugal
Presència del linx a la península ibèrica

Òrix d'Aràbia (Oryx leucoryx)

Clau de la recuperació:

Programes de cria i alliberament, a més de prohibició del furtivisme i establiment de zones protegides.

Característiques:

  • 100-105 cm d’alçada. 65-75 kg.
  • Hàbitat: Estepes àrides, semideserts i deserts.
  • Distribució: Oman, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita, Qatar, Jordània, Israel, i en menor mesura al Iemen, Bahrain, Síria i Kuwait.
  • Alimentació: Herbes, arrels, tubercles i alguns fruits, pot viure mesos sense tastar una gota d'aigua
  • Reproducció: Gestació de 9 mesos i parts d’una sola cria.
Evolució:

s.XX

Extint en estat salvatge Només en queden en zoològics

1986

Reintroducció a la natura (en perill)

2011

1.200-1.400 individus lliures, 6.000 en captiveri (vulnerable)

Goril·la de muntanya (Gorilla beringei beringei)

Clau de la recuperació:

Cooperació internacional per frenar la caça furtiva i tasques de protecció sobre el terreny

Característiques:

  • 1,5 - 1,8 metres d’alçada i 2,25 m d’envergadura de braços. Fins a 227 kg.
  • Hàbitat: Selves nebuloses
  • Distribució actual: En dues poblacions principals a l’Àfrica Central, el massís de Virunga i el Parc Nacional de Bwindi. Zones que pertanyen a Uganda, RDC i Ruanda.
  • Alimentació: Principalment herbívor, tot i que també menja larves, formigues i cargols.
  • Reproducció: Gestació de vuit mesos i mig i parts d’una sola cria.
Evolució:

1980

250-300 individus (en perill crític)

2025

1.100 individus lliures (en perill)

Ós panda gegant (Ailuropoda melanoleuca)

Clau de la recuperació:

El 1988 la Xina va prohibir la caça de pandes. Lleis estrictes de protecció i programes de cria en captivitat.

Característiques:

  • 150 cm de llarg, pot arribar als 150 kg
  • Hàbitat: Boscos temperats de muntanya al centre-sud de la Xina
  • Distribució: províncies xineses de Sichuan, Shaanxi y Gansu. 67 reserves naturals i el Parc Nacional del Panda Gegant. 2.657 centres de cria a tot el món.
  • Alimentació: Bambú, altres plantes i petits rosegadors.
  • Reproducció: gestació d’entre 97 i 163 dies, normalment una sola cria per part i un part cada dos anys.
Evolució:

1988

1.216 individus (en perill)

2016

1.864 individus (vulnerable)

2021

2.650 individus, 1.900 en llibertat i 757 en captiveri (fora de perill)

Balena geperuda (Megaptera novaeangliae)

Clau de la recuperació:

Moratòria sobre la caça de balenes el 1982 i polítiques de conservació.

Característiques:

  • 11,9-13,9 metres (fins a 15,5 metres màxim les femelles i fins a 14 metres els mascles). 30-40 tones (màxim 53 tones).
  • Hàbitat: Oceans temperats i àrtics.
  • Distribució: Atlàntic, Pacífic i Índic.
  • Alimentació: Krill (petits crustacis similars a gambetes) i bancs de peixos petits com anxovetes, bacallà i altres pelàgics.
  • Reproducció: Gestació de 10 a 12 mesos, amb una cria per part
Evolució:

1960

5.000 individus (en perill crític)

1990

55.000 individus (vulnerable)

2008

80.000 individus (en risc menor)

2022

80.000-135.000 individus (fora de perill a Austràlia)

Infografia al paper de l’ARA Diumenge
Font: WWF, ministeri de la Transició Ecològica Espanya, IUCN i National Geographic
stats