Cada casa, un món

La casa del dia després: canviar la manera de viure

Madrid. TAKK Arquitectura

4 min
El fet d’haver creat una caixa dins l’espai del pis preexistent ha permès als arquitectes de TAKK generar una terrassa-jardí darrere la façana principal de la casa, un espai que ajuda a l’aïllament i també a la frescor a l’estiu.

El canvi entre l’abans i el després d’un pis al nord de Madrid transcendeix molt el que seria una reforma com a exercici d’arquitectura. De fet, els autors d’aquest projecte, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, fundadors de TAKK, un laboratori constructiu ubicat al districte cultural de l’Hospitalet de Llobregat, defineixen el seu espai de treball com “un híbrid entre un estudi d’arquitectura, una agència creativa, un taller de producció i una constructora”, sense descuidar una manera també transformadora de concebre la docència.

Imatge de la Casa del dia després

Canviar la manera d’habitar la llar pròpia és també començar a canviar la manera d’habitar el planeta. I això és precisament el que, des de la reforma radical d’un pis que era ben convencional, han pogut fer els de TAKK en connivència, esclar, amb la forma d’entendre la vida de la parella -una ambientòloga i un economista expert en microcrèdits- que acabava d’heretar l’habitatge. Perquè la nena petita que tenen creixi amb consciència ecològica i sentit de la col·lectivitat, volien transformar aquell típic apartament d’un bloc de veïns construït als anys 80 que comparteix jardí i piscina i que, en els 110 m de pis, tenia tot allò que representava la vida burgesa: quatre habitacions petites, passadissos, una cuina tancada i tan gran com per allotjar-hi un dormitori per a una persona de servei, tres banys complets però minúsculs i situats en els pitjors llocs i altres particularitats que tothom pot identificar.

Imatge de la Casa del dia després

Volien transformar l’espai per adequar-lo a la seva concepció de la vida, però, això sí, només ho farien si el pressupost de la reforma era reduït. Si no, l’obra esperaria. El projecte de TAKK no només trenca molts dels prejudicis que tenim en la manera d’habitar, els costums, les convencions, sinó que sobretot propicia una nova experiència de vida que té més en compte la realitat climàtica, l’escassesa energètica i una manera de fer ús de la llar més flexible i creativa. Dins la línia de treball experimental de Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, on l’arquitectura inclou reivindicacions de gènere, política i ecologia, entre d’altres, cal fer fora convencionalismes perquè l’espai possibiliti nous usos i altres rendiments.

Imatge de la Casa del dia després

Casa d’estiu i casa d’hivern en 110 m 2

Podríem explicar llargament els conceptes, criteris, decisions i intervencions que defineixen la reforma d’aquest pis. De fet, per l’interès que té, la Galeria H2O de Barcelona dedicarà a aquest projecte de TAKK una exposició que s’inaugurarà a principis del mes de març. Aquí, però, intentarem posar l’accent en les idees essencials que han marcat la que és una transformació radical. I entre aquestes idees, segurament la més significativa és la de decidir construir només 60 dels 110 m disponibles. Una caixa de fusta massissa i suro com a material natural aïllant -tot són materials de baixa emissió de CO - que se separa de la façana principal per deixar espai a una terrassa interior on conviure les persones i les plantes, amb llum però a recer.

Imatge de la Casa del dia després

És la casa d’hivern, un espai fet d’espais que es fiquen un dins l’altre i que, per la distància que prenen de l’exterior i l’aïllament, gairebé no necessiten climatització addicional. És aquest espai, abstracte i multifuncional, el que té la cuina present en tot moment, construïda a una alçada de 75 cm en comptes dels 90 habituals perquè pugui formar un continu amb la taula de menjar, treballar o estudiar. I és aquest espai també el que conté, damunt de potetes de fusta i amb uns graons d’accés, el dormitori comú, tan aïllat i tan present.

Plànol de la Casa del dia després

Els 50 m no construïts, a més de la terrassa d’1,30 m d’amplada com a trànsit climàtic -i vegetal- entre l’habitatge i l’exterior, conté la que anomenen “la casa d’estiu”, un espai buidat, inspirat en els espais de garatge en els quals no hi ha res i tot s’hi fa possible. I si la casa d’hivern està perfectament aïllada, la zona d’estiu és a l’inrevés: fora aïllants de les parets, del sostre i del terra, que es revesteixen amb una capa de morter. Unes vidrieres plegadisses, unes cortines tèrmiques i una estufa de llenya hi són per si, canvis de la vida familiar, es necessités fer servir durant tot l’any. El cert és, però, que a més d’estalviar en el pressupost de la reforma, “la casa del dia després”, com els agrada anomenar aquest apartament als arquitectes i als seus propietaris, ha aconseguit tenir dues cases en una. Una casa dins d’una casa dins d’una casa, espais amb ventilació creuada, abstractes i flexibles que fomenten la creativitat, una altra manera de viure.

Imatge de la Casa del dia després

Hi ha altres convencionalismes trencats amb la reforma d’aquest pis de Madrid. Als banys, contràriament al que es van trobar, se’ls dona alguns dels millors llocs de la casa. En comptes de tancar-se, com si fossin llocs de culpa -una visió molt catòlica-, aquí s’obren del tot. Amb els millors finestrals, ben il·luminats i ventilats, tenen possibilitat de tancar-se si es desitja, però es pensen des de l’hedonisme i un concepte lúdic i transparent de la vida, com tota aquesta casa, que convida a viure lliure i en convivència.

Arquitectura per a la convivència

Amb la reforma d’aquest pis de Madrid, l’equip de TAKK -Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño- han introduït en l’arquitectura conceptes de gènere que afavoreixen la transformació cap a un món més igualitari. Si l’arquitectura més convencional pensa la casa amb la definició d’espais d’intimitat enfront d’espais més col·lectius, o amb una separació força evident entre la zona anomenada de dia i la de nit, l’estudi d’arquitectura de l’Hospitalet de Llobregat hi avantposa la importància de la convivència. Conviure vol dir compartir la cuina, la cura entre les persones i les hores per al joc i per al son. D’aquí que els espais siguin oberts, abstractes, complexos i potenciadors de la creativitat. Com ho són l’habitació -una única habitació comuna, en distints nivells, per dormir plegats, per jugar plegats- o una cuina oberta a tothom.

stats