Mirant de lluny o des de l’aire el conjunt d’edificis que hi ha entre el turó del Coll i el del Carmel, la Casa Collumpio crida l’atenció sense ser cridanera. No ho és gens. Crida l’atenció tot i que t’hi has de fixar molt per distingir-la, perquè té molt menys volum que la majoria de les del barri. I a més és tan transparent que podria passar desapercebuda. Si no hi passa només és perquè aquesta casa unifamiliar signada per MACH, un estudi fundat pels arquitectes Laia Gelonch i Marc Subirana, és absolutament diferent de la resta d’habitatges d’aquesta zona perifèrica del nucli urbà de Barcelona. Situada entre construccions humils, amb edificis just a la vora que l’excedeixen molt en alçada, amb algunes velles masies i cases de principis del segle XX, la Casa Collumpio es distingeix perquè té una imatge industrial i una estructura mínima que, com els agrada dir als seus joves arquitectes –que també l’habiten, que també hi treballen–, serveix tot just per tancar un espai d’aire, el que els correspon per viure-hi. Un volum d’aire que, amb dues façanes de vidre (la del nord, amb base metàl·lica opaca només a nivell de carrer, i la del sud, completament de vidre), la fa del tot oberta a les vistes de la pineda del Parc Güell i dels terrats de les cases d’aquest barri esgraonat.

Una qüestió d’economia

L’oportunitat d’adquirir aquesta parcel·la per fer-hi una casa entre mitgeres li va arribar a Marc Subirana tot just acabada la carrera d’arquitectura. Era un terreny molt barat, i encara que va haver de recórrer a finançament extern, era una oportunitat que no havia de deixar passar. I això que, segons confessa, en aquell moment fer-se una casa no estava entre els seus somnis, no havia fet arquitectura per a això. “És difícil per a un arquitecte fer-se la pròpia casa, no tens clients que et donin inputs”, admet. Sigui com sigui, tenia un condicionant: l’economia. La casa havia de sortir barata. Aprofitant al màxim l’edificabilitat permesa, la planta de l’habitatge és un quadrat de 6,5 x 6,5 m 2, amb una planta semisoterrada –aprofitant el fort desnivell del terreny–, una planta baixa i la primera planta. Amb la incorporació d’elements industrials, senzills i la immensa majoria molt assequibles, i feta amb industrials en comptes de treballar amb una constructora, la Casa Collumpio és una estructura metàl·lica que CASA COLLUMPIO Arquitectura: MACH Barcelona s’aixeca sobre un basament de formigó, el que acull el dormitori principal amb el seu bany, i que té contacte directe amb el petit jardí de la casa. Com a la resta de l’habitatge, els elements constructius queden a la vista: ho estan els bloquets de formigó de les parets mitgeres –de juntes alineades–, ho està tot el formigó del semisoterrani, ho està la planxa col·laborant que se situa a sota de la coberta i ho està l’estructura metàl·lica que, pintada de groc, deixa veure com la planta de dalt està penjada aguantant una plataforma de fusta molt més lleugera que esdevé una mena de balconada cap a la de baix. Es veu l’obra, i d’obra són una part significativa dels mobles. A la Casa Collumpio s’hi circula de manera molt fluïda –i també hi circula l’aire–. Els de MACH van concebre un cub central a cada planta, on s’allotgen els banys i els espais d’emmagatzematge. Al voltant d’aquest nucli flueix la vida en una casa oberta, concebuda per a la flexibilitat dels usos que demana l’existència contemporània.