És la construcció més senzilla dels pobles i ciutats del Vallès. Si es mira des del carrer, es veu una casa d’una sola planta, petita, humil, amb coberta de dues aigües i una façana estreta -només per a una porta d’entrada simple i una finestra-, que va quedar entre dues edificacions més elevades. Sorprèn tot just entrar-hi. Amb la reforma integral que han fet els responsables de Vallribera Arquitectes -Aleix Gil i Llorenç Vallribera-, la casa aprofita l’alçada del carener per treure el màxim rendiment a l’espai. És aquesta alçada el que va permetre fer-hi un altell que augmenta en 25 m una superfície construïda que, en total, no supera els 90 m.

La família que l’habita, una parella amb dos fills petits, era conscient que una casa amb pati a la ciutat de Barcelona els era inaccessible. D’aquí que busquessin als nuclis urbans del Vallès una humil edificació entre mitgeres que, amb un pati i un cobert al darrere, els permetia tenir un lloc per estar-hi i jugar a l’exterior, un espai especialment agraït en temps de pandèmia.

En afrontar la rehabilitació de la casa amb un pressupost ajustat, es va decidir no augmentar-ne el volum, conservar la part externa, coberta i façanes, i millorar-ne les prestacions tèrmiques. El projecte ha aconseguit donar resposta a les necessitats d’una família de quatre persones, conservant el món més privat dels seus membres. Així, ha aprofitat la llargada de l’edificació per acollir a la planta baixa un espai de dimensions considerables que reuneix la sala, la cuina i el menjador, a més del dormitori de la parella i el seu bany. Per la seva banda, l’altell és la casa dels nens, amb un espai de joc o d’estudi com a balconada cap a la sala, dos dormitoris individuals i un bany. Unes lluernes a la coberta omplen l’habitatge de llum natural.

L’aprofitament de l’espai que van fer els Vallribera Arquitectes -un estudi amb seu a Sabadell- no només afecta la llargada de la casa. Per a la construcció de l’altell i, així, per guanyar espai per al món dels nens, els dormitoris de la planta alta s’ubiquen sota la part més elevada de la coberta, alhora que la cuina, el menjador i el bany de la planta baixa se situen a sota de l’altell. Es renuncia a l’alçada per a aquests espais per poder gaudir d’una doble alçada a la zona d’estar. L’estructura de l’altell, construïda amb biguetes metàl·liques i taulells de fusta OSB, queda vista, en una solució eficaç que permet evitar més despeses.

També ho és, d’econòmica, la decisió de pintar les bigues i els perfils de la barana de l’altell, tots metàl·lics. Un blau en un to intens i vibrant acaba de singularitzar aquesta casa i tenyeix no només l’estructura de l’altell, sinó també el linòleum de cautxú que cobreix el terra de les diverses estances infantils. Igualment en blau, les bigues per a la pèrgola del pati o també la porta d’entrada a la casa i els ferros de seguretat de la finestra que, des del dormitori principal, mira al carrer.

Millorar les prestacions tèrmiques

Aïllar bé la coberta i les façanes, a més de fer una solera nova, són tres de les principals accions que els responsables de Vallribera Arquitectes van fer en aquesta casa del Vallès per millorar-ne les prestacions tèrmiques. Si volien conservar el volum de la vella edificació, havien d’assegurar que tingués l’eficàcia i oferís el confort tèrmic d’un habitatge contemporani. Amb aquest objectiu es van aixecar les teules i, conservant bigues i rajoles, es va fer un sostre aïllant d’un gruix notable. També la solera es va fer de nou, amb formigó polit i vist que aporta inèrcia tèrmica i augmenta la sensació de confort respecte del paviment de rajoles que tenia la casa. Les parets mitgeres es van aïllar a les habitacions i es van deixar vistes a la planta baixa -no només s’eviten els problemes de capil·laritat, sinó que el material aporta calidesa. També les façanes s’aïllen, arrebossades amb morter de calç, mentre que la del pati, oberta amb vidre, es protegeix amb unes persianes alacantines que, a més, fan de pèrgola.