Van trobar una solució inesperada. Quan Anna i Eugeni Bach, de Bach Arquitectes, van assumir la reforma d’una planta baixa i pis a Barcelona, els propietaris només els van demanar una cosa: necessitaven una sala d’estar. L’habitatge entre mitgeres, de 150 metres quadrats sumant les dues plantes, tenia cuina i menjador a la planta baixa, però no comptava amb una sala, més enllà d’una petita saleta al pis de dalt, on se situen els dormitoris. Això sí, la casa tenia un pati, de dimensions modestes, però suficient per portar una certa vida a fora i, sobretot, per guanyar espai per a aquesta sala fins aleshores inexistent.

Sí, segurament la intervenció més comuna hauria estat llevar-li espai al pati i, aixecant un petit hivernacle, habilitar-hi la zona d’estar, més a fora que no a dins. Segurament és el que els habitants de la casa pensaven que es faria. Però els Bach Arquitectes, sabent com són aquestes persones i com els agrada viure, van pensar que no era la sala la que havia de sortir a fora de l’habitatge, sinó la cuina. I amb aquest únic moviment, amb aquesta sola idea, es va articular un projecte que no només trauria la cuina al pati, no només aconseguirien la desitjada sala, sinó que els permetria canviar de vida, una vida més en consonància amb tot allò que els agrada fer.

La família, els amics i la intimitat

La solució inesperada que van donar els Bach de passar la cuina a l’exterior és una idea basada en l’objectiu de facilitar la socialització, el gaudi d’àpats i trobades amb la família i els amics. Així, l’espai guanyat al pati amb una estructura lleugera de fusta i vidre, que permet tenir grans obertures, fa que pràcticament es pugui cuinar tot l’any a l’ombra d’un ficus vigorós. I, amb les vidrieres obertes, compartir les experiències culinàries i de tertúlia entre els que ocupen els fogons i els que resten a l’exterior.

L’hivernacle per a la cuina i com a petita galeria que s’incorpora a la sala, a més, és una solució molt adient per a aquest pati del darrere que, a l’ombra del ficus, hi suma la que li fa l’edifici mateix i la dels veïns més propers. I si l’escassa incidència del sol damunt els vidres és un avantatge per al confort del nou espai i de tota la casa, també ho és el fet que aquest hivernacle ha donat una lluminositat a l’interior que no tenia, sense restar-li intimitat respecte als veïns de sobre, perquè el tractament dels vidres del sostre amb un gravat els fa translúcids. A la vegada, al treure la cuina de dintre i, en canvi, donar un gran espai a la nova sala menjador a l’interior –que fins i tot incorpora els arcs de la façana, ara com a obertures–, la zona d’estar resulta més protegida i pot ser més íntima encara per a la quotidianitat familiar que si hagués ocupat l’hivernacle.

A més, la configuració de la nova sala menjador, oberta al pati però resguardada, oberta també a la cuina i oberta a l’hivernacle a través dels arcs de la façana, ha fet possible complir un altre desig: celebrar a casa els dinars familiars més especials. Si fins a l’actual reforma el gruix de la família es reunia per als àpats de Nadal en una altra casa, ara han aconseguit tenir lloc per a una gran taula quadrada per a 25 persones al bell mig de la sala. Així, un únic moviment, el de treure la cuina al pati per donar espai a l’àrea d’estar, ha solucionat moltes qüestions, com ara l’entrada de llum natural, la ventilació i la circulació més oberta entre totes les zones d’aquesta planta baixa, però també ha portat a la casa noves i anhelades vivències.

Idees i més idees

Encara que la intervenció determinant del projecte sigui l’hivernacle i la distribució de l’espai de la planta baixa, els Bach han deixat la seva empremta en moltes idees que acaben de fer més confortable i singular la casa. Alguns d’aquests elements poden passar desapercebuts, altres estan pensats per cridar l’atenció, però uns i altres contribueixen a fer millor la vida. Ens fixem, per exemple, en un banc del menjador que serveix per emmagatzemar-hi coses. Ens fixem en les portes que estan pensades perquè quan estan obertes no molestin i encaixin sempre en algun lloc. Observem amb atenció una barreta de fusta verda que travessa les vidrieres de la cuina. Com que ja hi ha llocs més que suficients per sortir al pati, aquesta barreta és un espai addicional per a les tasques de la cuina, també per passar plats d’un lloc a l’altre, i, sobretot, és un bon lloc per a un cafè ràpid. Això sí, posant els peus a sobre d’un radiador que s’ha pintat de vermell per fer-se notar.