Una cosa és mirar, una altra veure i una altra percebre. Són tres estadis que condicionen com interpretem el que tenim al davant. Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) sempre anima el públic a arribar al tercer estadi perquè aquesta percepció que porta a descobrir una cosa nova que no estava aparentment a la vista és la que permet el gaudi del saber i de l’acció, la que dona eines per interpretar el món que ens envolta i també la que ens obre nous camins de creativitat i coneixement. Per això hem volgut començar aquest suplement amb dues imatges que reflecteixen aquesta voluntat de l’artista de “fer visible el que és invisible”. A l’esquerra, el “Mirar, veure, percebre”; a sobre, l’“Atenció, la percepció requereix implicació”, una frase que va començar a utilitzar el 1999 en tot tipus de suports —adhesius, cartells, postals, cartells, tanques publicitàries...— i que ha presentat a desenes de ciutats de tot el món amb la seva corresponent traducció. Que no sempre és fàcil. De fet, és una obra que forma part de la sèrie On Translation, iniciada el 1995 i encara en marxa, en la qual explora des d’àmbits molts diversos aquesta dificultat de traduir, d’interpretar, en definitiva, d’entendre’ns, fins i tot més enllà dels idiomes i les cultures. I, per això mateix, la frase és sobretot una crida a l’espectador perquè s’involucri, perquè s’esforci per entendre i per participar. “Els artistes tenim una responsabilitat, cert, però l’audiència també la té, i si tu no entens alguna cosa intenta saber per què. Igual que per entendre un text de física o biologia has d’estudiar una mica, també en l’art has d’interessar-te i buscar d’on surten les coses. En totes les coses, siguin quines siguin, si en vols saber més t’hi has d’involucrar”.

Una mica, al suplement Ara Diumenge d'aquesta setmana hem intentat contribuir a donar algunes claus de l’obra i el pensament de Muntadas, segurament un dels artistes catalans més rellevants de les darrers dècades, que en el seu treball s’ha interessat sobretot pels temes socials i polítics, amb especial atenció als mitjans de comunicació i la seva relació amb l’espai públic.

A més d’una llarga entrevista amb l’artista, hem fet un recorregut per la seva obra, amb el fil conductor de les ciutats on ha presentant els treballs, seleccionant entre les més de 200 peces algunes de les que considerem més representatives. Des de les primeres obres en vídeo i les accions dels anys setanta fins a les darreres peces, en què realitza complexes instal·lacions en les quals qüestiona el control dels ciutadans.

Tota la seva obra està recollida a l’Arxiu Muntadas, un ingent arxiu online de documentació que té una part accessible al públic. A més, els seus treballs s’han pogut veure en diverses exposicions els darrers anys, està ben representat a la col·lecció del Macba i ha rebut, també, gairebé tots els premis possibles, del Nacional de Catalunya al Velázquez. Tot i així, en aquest suplement volem fer arribar a un públic més ampli el treball cabdal d’aquest artista transhumant i humil que amb el seu art ens anima sempre a mirar el món des d’una subjectivitat crítica i alerta. En el món que ens ve a sobre, la seva crida és més necessària que mai.