Diumenge 23/10/2021

Un català a la cort de Wes Anderson

Javi Aznarez és l'il·lustrador de moda després d'ocupar-se de la imatge gràfica de 'La Crónica Francesa', l'esperada nova pel·lícula del popular cineasta

8 min
Javi Aznarez, l'home darrere les il·lustracions de 'La crónica francesa'

El dimecres 12 de febrer de 2020, un mateix nom es reproduïa en mitjans de comunicació d’arreu del món. S’acabava d’anunciar que Javi Aznarez, il·lustrador català que viu i treballa a Cadaqués, era el responsable del cartell de la nova pel·lícula de Wes Anderson, un dels directors de cinema més populars i icònics del segle XXI. La seva obra va ser el primer que vam descobrir de The French Dispatch, estrenada a Catalunya com a La Crónica Francesa, film que arriba aquest divendres a la cartellera i que interconnecta tres històries que giren al voltant de la redacció d’un diari nord-americà en una ciutat francesa fictícia. Però la petjada d’Aznarez va molt més enllà d’un cartell: els seus dibuixos, alimentats pel tradicional còmic franco-belga, són a tota la pel·lícula. A punt per començar a recollir els fruits de tres anys de feina intensa, aquesta és la història d’un il·lustrador de Cadaqués a la cort de Wes Anderson, el cineasta amb qui tothom voldria treballar.

Per fi tothom podrà veure La Crónica Francesa, la nova pel·lícula de Wes Anderson, en la qual has participat. Com han sigut els dies previs a l’estrena?

— Han sigut setmanes complicades. No estic gens acostumat a l’exposició pública, i fins fa poc encara em posava nerviós abans d’atendre la premsa. Una cosa és parlar dels meus dibuixos, però quan haig de parlar de mi no estic gaire còmode. De tota manera, fa poc he entregat els últims encàrrecs que tenia pendents amb Disney i començo a respirar.

Algú de ciutat que acaba vivint a Cadaqués el que busca és certa pau.

— Sí, però soc molt obsessiu i m’he passat tres anys pensant en la pel·lícula. Ha sigut tan intens que no he pogut gaudir gaire del meu Cadaqués, tot i que quan podia m’escapava a la muntanya a desconnectar. Entre la feina, el confinament i que tinc família, no he portat el tipus de vida que voldria.

Com hi acabes, tu, a Cadaqués?

— La idea de viure aquí sempre m’havia voltat pel cap. Jo hi vinc perquè fa tres generacions que la meva família hi ve tots els estius. Abans d’instal·lar-me a Cadaqués vivia a França, però vam decidir canviar, farts del ritme de vida que teníem allà. Vam obrir aquest taller amb dos socis -Elodie Loiseleur, la seva dona, i Ilich Roimeser- i anem a la nostra, treballant tot l’any per exposar a la galeria a l’estiu.

La galeria -Taller de Tabakov-està situada en un lloc preciós. Quina és la seva història?

— En aquest local el pintor Joan Terrats hi tenia una llibreria, on feia petites exposicions. Sempre havia volgut tenir-hi una galeria, però no ho va arribar a aconseguir. Quan ens vam assabentar que el deixava