Impressiona llegir que enguany es compleixen vint anys de l’estrena de les primeres entregues d’El senyor dels anells i de Harry Potter. No m’entretindré avui en consideracions sobre el pas del temps, fer-se gran i apunts de sana nostàlgia cinèfila que ja apareixen sovint en aquesta columna. Avui voldria, aprofitant l’efemèride en qüestió, fer una convençuda apologia d’aquestes dues sagues. No tant perquè siguin importants des d’un punt de vista cinematogràfic ni perquè hagin portat carretades de gent al cinema -també fa unes setmanes, quan la reposició d’El senyor dels anells va apareixent al capdamunt dels misèrrims números de la taquilla espanyola i catalana- sinó perquè han fet llegir molta, moltíssima gent.

El foment de la lectura, sí, una feina tan rellevant, tan cabdal, tan necessària en els temps d’obscurantisme que vivim. Les administracions culturals se n’omplen la boca quan volen quedar bé i es conformen amb uns pressupostos públics que fan riure per no plorar. Hi ha organismes i associacions que fan una feina extraordinària en aquest sentit. Organismes com les associacions d’editors i de llibreters de Catalunya -Joan Sala, Montse Ayats, Joan Carles Girbés, Guillem Terribas, Maria Carme Ferrer, gràcies per la bona feina feta- s’escarrassen amb idees i iniciatives arriscades i imaginatives, moltes vegades predicant en el desert. I en paral·lel hi tenim els fenòmens de la naturalesa que trenquen motlles. Fenòmens com els que encapçalen aquest article. Les sagues de Harry Potter i El senyor dels anells, per mencionar-ne només dues, han fet més pel foment de la lectura entre els infants i els adolescents que la més revolucionària de les iniciatives. Ja n’hi ha prou d’actituds elitistes i petulants, J.K. Rowling i J.R.R. Tolkien haurien de rebre premis cada dia -el segon a títol pòstum, esclar- per haver aconseguit que milions de joves a tot el món agafin llibres i els devorin. Llibres d’aventures, de màgia, d’imaginació, llibres benignes i enriquidors, potser amb més o menys qualitat literària -que ho jutgin els experts- però sens dubte valuosos.

El cine fa llegir, la literatura fa anar al cine. Quina relació tan promíscuament fabulosa.