Tenim un vici confessable que consisteix en preguntar a persones de fiar quins són els seus restaurants preferits. El dia que vam dinar al Petit Comitè, el mestre Carles Gaig ens va recomanar de visitar La Clara. Evidentment, li vam fer cas de seguida.

La Clara no és una dona, el nom ve donat per La Clara d’Ou. El restaurant es va inaugurar l’any 1872 quan la Gran Via no estava asfaltada i no hi havia llum elèctrica. Des d’aleshores sempre ha estat obert. L’any 2003 Julià Cribero es va convertir en el nou propietari i va engegar un projecte que es manté intacte fins al dia d’avui. La majoria dels treballadors que van començar aquesta aventura amb en Julià continuen al capdavant fent funcionar l’engranatge d’un restaurant de cuina catalana molt destacable. Clientela fidel, bon producte de temporada i bona execució.

Javi Sánchez, cap de sala i sommelier, ens diu que tot és bo, però que per començar hem de tastar els bunyols de bacallà. Li fem cas. Seguim amb un tàrtar de llobarro, llagostins i ous de salmó salvatge d’Alaska, unes favetes baby saltejades amb calamarcets i l’amanida de tomàquet amb ceba tendra i ventresca de bonítol. El celler de La Clara és l’orgull del restaurant. Situat al soterrani, durant la Guerra Civil va servir de refugi per a moltes famílies del barri que es protegien dels bombardejos feixistes. Hi ha més de mil referències, totes ben ordenades i custodiades. La proposta d’en Javi per a les nostres demandes -i per no escurar-nos gaire la butxaca-és el Ritme 2017, un Priorat agradable en boca i fàcil de beure.

Els segons, tot i que sempre intentem fer un tast dels plats dels altres, no són per compartir. Steak tàrtar per a en Carles, cervellets de be a la romana per a l’Ivan i costelletes de cabrit a la graella per a l’Adrià. Les postres: crema catalana, minilioneses de nata amb xocolata calenta i braç de gitano de crema, ben acompanyades de ratafia i moscatell al gust del consumidor.

La cara visible de La Clara és Ana Calpe, que exerceix de mestressa amb molta distinció i saber estar; en Javi domina la sala i el celler; Joan Sitjà i Antonio Gutiérrez cuinen de meravella des del primer dia, i Carlos Cribero ho controla tot. Seiem amb ell perquè ens expliqui com és La Clara: “Servim un producte de primera qualitat cuinat sense floritures. Al principi del segle XX era una fonda. Vam modernitzar el nom, però en vam respectar l’essència. Som clàssics i la nostra clientela és fidel. Estem orgullosos de la feina que hem fet i que fem”.

Sortim molt satisfets d’haver tastat les virtuts d’un restaurant centenari que té com a reconeguts clients Carles Gaig i The Police. El mestre Gaig freqüenta La Clara quan té dies de festa i la seva atapeïda agenda l’hi permet, i Sting i els seus companys de The Police, Bon Jovi o Sarah Jessica Parker hi van quan visiten Barcelona. Nosaltres ens afegim al grup de clientela no tan nostrada, però amb gran entusiasme per continuar assaborint els petits plaers d’una cuina clàssica i respectuosa amb la història i el producte.