Cada casa, un món
Diumenge 27/02/2021

El confort d’una casa passiva

Casa amb taller a Argentona, obra de Calderon-Folch Studio

Cristina Ros
4 min
Casa amb taller

Es va construir un parell d’anys abans de l’inici de la pandèmia i es va dissenyar com a casa passiva, conscients com eren els nous propietaris de la necessitat de reduir al màxim l’empremta ecològica i fer el mínim consum energètic. Amb el temps i el confinament provocat pel covid-19, aquesta casa amb taller a Argentona no només dona resposta a la urgent lluita contra el canvi climàtic i la pèrdua d’una biodiversitat que també està al darrere de l’actual crisi sanitària mundial, sinó que afavoreix maneres de viure que són més adients per a l’actualitat. El teletreball i la vida familiar es fan més agradables i conciliadors si, tot i conviure en l’àmbit domèstic, es poden generar espais per mantenir una certa independència.

La tria dels arquitectes també va anar destinada a poder acomplir aquest objectiu. Si aquesta casa amb taller a Argentona és obra de Calderon-Folch Studio -amb la col·laboració de Pol Sarsanedas-és perquè en aquest gabinet amb seu a Barcelona, fundat pels arquitectes Pilar Calderon i Marc Folch, són experts en arquitectura sostenible, en disseny de cases passives i en edificis de consum gairebé nul, línia en la qual treballen des de fa anys.

De fet, aquest unifamiliar format per dos volums paral·lels -la casa de 137 m i el taller de 37,5- està dissenyat segons el certificat energètic Passivhaus, un estàndard d’origen alemany que és el més exigent pel que fa a l’eficiència energètica. No és només una qüestió de rendibilitat, ni tampoc només de reducció de les emissions nocives, sinó que les cases com aquesta d’Argentona, a més de fer un consum baixíssim, gairebé nul, són molt saludables i ofereixen el màxim confort als que les habiten.

Treure el màxim partit del medi

Les condicions apuntades s’aconsegueixen al dissenyar la casa pensant en treure el màxim partit del medi, projectant un edifici de gran hermeticitat i, entre d’altres, seleccionant materials preferentment biosfèrics. És per això que, en la parcel·la de no més de 400 m, es va buscar la millor orientació -a sud- i es van crear dos volums compactes que, alhora que garanteixen la independència entre el treball i la quotidianitat de l’habitatge, es protegeixen l’un a l’altre creant-se ombra i es genera un pati central, un espai de relació i d’intimitat que, al posar-hi un tendal, duplica l’espai útil de la casa.

També és per això que, dins l’economia de mitjans exigida, així com el desig dels propietaris que l’exterior tingués un aspecte fred, gairebé industrial, de manteniment escàs, els arquitectes van optar per fer una doble pell a l’habitatge. També seria útil per guanyar confortabilitat. Construïda la casa amb entramat lleuger de fusta de pi, aïllat amb cel·lulosa insuflada, s’idea una façana ben ventilada entre l’estructura i la pell. Revestit amb un panell de fusta ciment als costats més closos i de policarbonat semitransparent a les façanes principals del pati, l’habitatge dissipa la calor de l’estiu i aprofita la que s’hi genera a l’hivern. Segons Marc Folch i Pilar Calderon, “la casa és més confortable tant per la temperatura com per l’acústica”. “La temperatura es manté força estable durant tot l’any, sense requerir refrigeració a l’estiu, i a l’hivern n’hi ha prou amb una petita estufa de biomassa”. La gran estanquitat i la fusta com a material gairebé únic de la construcció l’aïllen de qualsevol soroll extern i fan que se suavitzin els que es puguin generar dins la mateixa casa.

Situats els dos volums damunt una solera de formigó que protegeix l’estructura de la humitat i proveeix l’habitatge d’inèrcia tèrmica, la casa passiva -ben orientada, ben aïllada tèrmicament, amb bona estanquitat a l’aire- pot ventilar sense perdre energia per un sistema de doble flux instal·lat en finestres i portals. Compacta però transpirable, en aquest volum la planta baixa acull la vida de dia en un espai amb poques línies divisòries i la planta primera és per als dormitoris. Intimitat i silenci: l’interior es conforma amb panells estructurals d’OSB (matxambrat de fusta) que, a la vista, garanteixen la calidesa, la bona acústica i una despesa econòmica reduïda.

S’ha dit sovint que construir una casa passiva és una mica més costós. De principi potser sí, però no gaire més. Aquesta casa amb taller, que aprofita bona part del solar en què s’ubica, ens pot servir d’exemple pel bon equilibri que té entre l’austeritat, l’atractiu innovador i el compromís mediambiental. Casa i taller es van fer amb un cost de 200.000 euros, que, a mitjà termini, amb el consum tan baix que té, queden fàcilment amortitzats. Això, a més dels beneficis d’apostar per una manera de viure més compromesa amb el medi.

La resposta està en l’arquitectura

La construcció és responsable de més del 50% de la contaminació de les ciutats -els cotxes, del 13%-. Els experts asseguren que si el sistema Passivhaus s’implantés de manera habitual es podria reduir el 56% de les emissions de COdel planeta. Amb un consum gairebé nul o, si més no, amb un estalvi de fins al 90% de l’energia, les cases passives són cada cop més demanades. L’estudi Calderon-Folch té aquest sistema constructiu molt interioritzat des de fa anys i saben que la resposta, en bona part, està en l’arquitectura. És l’arquitectura la que ha de dissenyar bé, construir bé i triar bé els materials per reduir el consum energètic al mínim i també l’empremta ecològica de l’edificació. Ho comparen amb l’automobilística: “Això no és com un cotxe elèctric, sinó com un cotxe que no precisa energia”.

stats