És difícil escatir per quin motiu algunes notícies absurdes acaben traspassant fronteres i convertint-se en el farciment amè de molts mitjans de comunicació. La setmana passada la BBC es feia ressò d’un cas molt curiós que acabava de succeir a Cracòvia. Una veïna va trucar atemorida al servei d’emergències de la protectora d’animals perquè hi havia una bèstia molt estranya dalt d’un arbre de davant de casa seva. Tant ella com els veïns havien decidit tancar totes les finestres per por que els entrés a casa. No tenien clar si aquell animal podia ser volador o grimpador. La criatura estava agafada a una branca i semblava posseir certes propietats camaleòniques perquè tenia, si fa o no fa, el mateix color marronós que el tronc de l’arbre. La superfície de l’animal generava dubtes: no tenien clar si es tractava de pell o d’escates. Ni veien amb seguretat on tenia el cap ni on tenia el cul. La bèstia, de la mida aproximada d’una iguana, portava dos dies sense moure’s i això els feia pensar que potser estava morta o, en el pitjor dels casos, que es podria tractar d’alguna mena de capoll gegant que aviat esclatés i de dins n’emergissin noves bestioles insòlites tan terrorífiques com allò que penjava de la branca. Davant la insistència de la dona, la protectora d’animals va optar per anar a veure allò que inquietava el veïnat. La sorpresa va arribar quan, un cop situats en l’escena del misteri, van descobrir l’origen de la temuda bèstia: era un croissant. Un croissant de pastisseria, força torradet, d’una mida considerable i col·locat verticalment seguint la direcció de la branca sobre la qual reposava. Falsa alarma. La protectora d’animals va penjar la història a Facebook argumentant que era millor prevenir que lamentar, i que aquella senyora havia fet bé de trucar. No se sap mai si pots arribar tard a una tragèdia pel fet de no haver-hi donat importància. Però van aprofitar per fer broma: “Ara ja sabem que no podem ajudar aquesta criatura. És difícil salvar una cosa que ha estat fornejada”.

El misteri ara és entendre com aquell croissant va anar a parar dalt d’un arbre. L’anècdota ens recorda el títol de l’exitosa novel·la de Pablo Tusset, El millor que li pot passar a un croissant. No crec que quedar-se penjant d’una branca sigui el millor, però potser sí el més insòlit. Ves a saber si un veí el va llençar per la finestra perquè no era del dia.

Si la veïna de Cracòvia ha fet el seguiment de l’anècdota deu haver quedat esgarrifada de l’abast informatiu que ha tingut la seva obsessió, que s’ha publicat en mitjans d’arreu del món. Ella, però, només ha estat víctima d’un fenomen que expliquen les lleis de la Gestalt. La llei de la proximitat, que fa que dos objectes que són a prop els associem com a integrants d’un mateix grup. És a dir, com que l’element desconegut era dalt d’un arbre, va deduir que també formava part del mateix medi natural. I la llei de la pregnància o de l’experiència, que fa que a les formes no evidents els donem un significat més fecund en funció del nostre marc d’experiències. Les persones no som mers receptors passius. Les experiències passades determinen la nostra percepció i condicionen la manera com entenem el món. I el món ens ha ensenyat que aquelles coses que s’enfilen dalt d’un arbre solen ser animals. Una altra cosa és com, després, els mitjans han vist que els errors perceptius o els actes fallits de l’ésser humà resulten més llaminers que la simple existència quotidiana. La notícia ha tingut més transcendència que si aquell croissant hagués sigut, en realitat, una nova espècie de rèptil o un híbrid insòlit. Potser aleshores la notícia no ens hauria cridant tant l’atenció.