Dietari il·lustrat

Beyoncé ha tornat i altres coses a tenir en compte

El que potser t'has perdut i el que segur que no et pots perdre: les propostes culturals i d’oci de l''Ara Diumenge'

3 min
El retorn de Beyoncé

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

No he pogut parar de pensar la mítica revista Ms i la gran tasca que va fer pel feminisme ara que es compleixen 50 anys del seu primer número. Aquell magazín que es presentava com un producte per a les dones que tenien interessos “més enllà dels límits de la llar i el marit” va obrir els ulls a moltes lectores i va remoure moltes consciències. Les seves fundadores, entre elles Gloria Steinem, han reivindicat aquesta setmana en una entrevista al NY Times la importància de la revista.

He celebrat el llançament de la nova marca de roba infantil True Artist que a partir del 28 de juliol arriba a les botigues amb una aposta per la producció local i els teixits de molta qualitat a banda de col·laborar amb artistes per fer les seves col·leccions. Al darrere hi ha la impulsora d’una altra marca infantil, Bobo Choses.

He celebrat la traducció al castellà del primer poemari d’Amanda Gorman, la jove poeta que es va donar a conèixer al món a la investidura de Joe Biden. A Mi nombre es nosotros (Lumen) explora la memòria, el dolor i la identitat lligant-ho amb la recent experiència de la pandèmia i amb una certa esperança de futur.

He descobert la feina de l’il·lustrador Brian Rea, que treballa per a grans mitjans d’arreu. Al seu perfil d’Instagram hi podreu veure un tastet de les seves creacions, on les emocions són sempre les protagonistes acompanyades de traços senzills i emotius.

He fet el meu particular homenatge a la gran Nora Ephron –de qui ara es commemoren els 10 anys de la mort– comprant el llibre que acaba d’editar l’Altra Editorial No me’n recordo de res. És un recull dels seus articles periodístics on ens segueix regalant el seu fantàstic sentit de l’humor i la barreja única d’intel·ligència i frivolitat que la caracteritzava.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Celebraré la tornada de l’Hereu Escampa després de cinc anys de silenci. El duet de Manlleu va ser un dels grups més excitants de la dècada passada, quan la seva mescla de ràbia i entusiasme juvenil va revolucionar l’escena independent com una exhalació. Ha passat més d’una dècada i ja no criden tant com abans, però encara són un grup ferotge a tenir en compte. Bicicleta i natació i Perafita són els dos avançaments del seu nou disc, Futur ancestral, que apareixerà aquest juliol.

Reservaré entrades per veure Al final, les visions, de Llàtzer Garcia, autor resident de la Beckett, que s’estrena aquest dimecres al teatre del Poble Nou, en una producció del Grec 2022. Una història triangular que acaba en tragèdia i que passa en una masia gironina.

Joan Carreras i Laia Manzanares, protagonistes d''Al final, les visions'

Veuré la sèrie que tothom m’està recomanant. Sempre m’han agradat les novel·les i pel·lícules sobre pirates, així que molt dolenta hauria de ser per no enganxar-m’hi. L’Eulàlia Iglesias escrivia a l’ARA que és “una de les millors sorpreses de la temporada serièfila”. I us aviso: tot el que diu aquesta crítica són veritats com a temples, així que aquesta setmana farem els deures. Està disponible a HBO Max.

Escoltaré el nou podcast de Tema libre, l’espai de l’editorial Anagrama que ajunta dues ments clarividents per reflexionar sobre el que a ells els vingui de gust. L’últim episodi m’ha cridat l’atenció, ja que el protagonitzen dos escriptors molt preferits: Esther García Llovet i Javier Pérez Andújar. Tots dos tracen un pla mestre per robar un banc. A més, parlen sobre el Dioni, el Lute, el quinqui, el luxe, els calés i com gastar-los. La pinta és immillorable.

Cridaré ben fort que la reina del món està de tornada i encara és la millor. I és que aquesta setmana Beyoncé ha publicat nova cançó, i això sempre és motiu de celebració, sobretot perquè Break my soul és espectacular. Un senzill que marida house i música negra que aquest cap de setmana haurà destrossat unes quantes pistes de ball. Queen B feia sis anys que no publicava un disc nou en solitari, així que a veure què ens espera aquest 2022, el del seu quarantè aniversari.

stats