La humanitat torna a la Lluna 50 anys després. El programa Artemis de la NASA, que aquest abril ha fet història al batre el rècord de viatge tripulat més llunyà a l’espai, respon a un objectiu declarat obertament pel mateix Donald Trump: “Arribar a la Lluna abans que la Xina”.
El gegant asiàtic ha anat desenvolupant un programa espacial ambiciós des de principis de segle, en el qual destaquen les missions Chang’e (nom de la deessa xinesa de la Lluna) per crear-hi una estació científica i trepitjar-ne la superfície el 2030. Ara, els Estats Units s’han fixat tornar a posar-hi els peus el 2028.
El duel per la Lluna és el primer pas d’una nova cursa espacial que ara enfronta Washington amb Pequín, en lloc de Moscou. El nostre satèl·lit natural serà la base per anar després a Mart i seguir explorant el Sistema Solar. Qui guanyarà?
El programa Chang'e fins avui
Chang’e 1 (2007)
Primera sonda orbital xinesa a la Lluna. Llançada pel coet Llarga Marxa, la sonda va orbitar la Lluna durant 16 mesos, fins que s’hi va estavellar el 2009
Chang’e 2 (2010)
Segona sonda orbital. Cartografia d’alta resolució; després va marxar al punt L2 (entre la Terra i el Sol) i va sobrevolar l’asteroide 4179 Toutatis (2012)
Chang’e 3 (2013)
Primer aterratge suau des del 1976 i primer ròver lunar xinès, Yutu, que té el rècord de període operatiu més llarg d’un ròver a la Lluna (fins al 2016)
Chang’e 4 (2018-2019)
Primer aterratge a la cara oculta de la Lluna de la història, amb el ròver Yutu-2
Chang’e 5 (2020)
Retorn de mostres lunars (les primeres des del 1976), que va convertir la Xina en el tercer país que ho aconsegueix, després dels EUA i l'URSS
Chang’e 6 (2024)
Retorn de les primeres mostres de la cara oculta de la Lluna
Programa Lunar
Chang’e
Maqueta i il·lustració de les dues primeres sondes orbitals Chang’e
Mostra dels diferents coets Llarga Marxa del programa espacial Chang’e
Yutu, el primer astromòbil lunar xinès
Programa Lunar
Chang’e
Maqueta i il·lustració de les dues primeres sondes orbitals Chang’e
Mostra dels diferents coets Llarga Marxa del programa espacial Chang’e
Yutu, el primer astromòbil lunar xinès
Programa Lunar
Chang’e
Maqueta i il·lustració de les dues primeres sondes orbitals Chang’e
Mostra dels diferents coets Llarga Marxa del programa espacial Chang’e
Yutu, el primer astromòbil lunar xinès
El futur del programa Chang'e
Chang’e 7 (~2026)
Sonda i robot explorador al pol sud lunar per buscar aigua gelada i recursos
Chang’e 8 (~2028)
Proves de tecnologies d’utilització de recursos in situ (ISRU) al pol sud de la Lluna i elements bàsics per crear una estació científica lunar (ILRS)
Objectiu
Primer allunatge tripulat xinès cap al 2030
El ròver Yutu-2 a la superfície de la Lluna
Proves d’acoblament al mòdul de descens del Chang’e 6
El mòdul d’aterratge Chang’e 6 (amb l’ascendent a la part superior) a la cara oculta de la Lluna
El ròver Yutu-2 a la superfície de la Lluna
Proves d’acoblament al mòdul de descens del Chang’e 6
El mòdul d’aterratge Chang’e 6 (amb l’ascendent a la part superior) a la cara oculta de la Lluna
El ròver Yutu-2 a la superfície de la Lluna
Proves d’acoblament al mòdul de descens del Chang’e 6
El mòdul d’aterratge Chang’e 6 (amb l’ascendent a la part superior) a la cara oculta de la Lluna
El programa Artemis fins avui
Artemis I (2022)
Missió orbital lunar sense tripulació
Artemis II (Abril 2026)
Primera missió tripulada a la Lluna des del 1972. Va batre el rècord de la tripulació que vola més lluny de la Terra (que tenia l’Apollo 13 del 1970)
Programa Lunar
Artemis
Coet SLS de la NASA,
el més potent del món que hi ha operatiu (a l’espera de l’Starship Super Heavy de l’empresa SpaceX)
Nau Orion, que inclou una càpsula de tripulació i el mòdul de suport europeu
Aterratge dels astronautes de l’Artemis II a l’oceà Pacífic amb la càpsula de tripulació batejada com a Integrity
Programa Lunar
Artemis
Coet SLS de la NASA,
el més potent del món que hi ha operatiu (a l’espera de l’Starship Super Heavy de l’empresa SpaceX)
Nau Orion, que inclou una càpsula de tripulació i el mòdul de suport europeu
Aterratge dels astronautes de l’Artemis II a l’oceà Pacífic amb la càpsula de tripulació batejada com a Integrity
Programa Lunar
Artemis
Coet SLS de la NASA,
el més potent del món que hi ha operatiu (a l’espera de l’Starship Super Heavy de l’empresa SpaceX)
Nau Orion, que inclou una càpsula de tripulació i el mòdul de suport europeu
Aterratge dels astronautes de l’Artemis II a l’oceà Pacífic amb la càpsula de tripulació batejada com a Integrity
El futur del programa Artemis
Artemis III (2027)
Missió tripulada per fer proves d’acoblament al mòdul d’aterratge (en l’òrbita terrestre baixa)
Artemis IV (Principis del 2028)
Primer allunatge humà des del 1972
Artemis V (Finals del 2028)
Nova missió tripulada a la Lluna, i a partir d’aquí, allunatges cada sis mesos
Objectiu
Construcció d’una base lunar permanent en 3 fases:
• Fase 1 (2026-27): Construir, provar, aprendre
• Fase 2 (2028-29): Establir una infraestructura inicial funcional
• Fase 3 (2029-30): Habilitar la presència humana de llarga durada
![La cápsula Orión de l'Artemis II ameritza al oceà Pacífic.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3000 1687"%3E%3C/svg%3E)
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3000 2111"%3E%3C/svg%3E)
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
