El BrucVeure passejar la Pilar per la sala de Cal Noio és molt gratificant. I ho és tant per als clients de tota la vida com per al Jaume i el Jordi, fills i responsables del restaurant. La Pilar Millaret va iniciar el negoci amb una botiga de llaminadures, però a poc a poc la seva clientela adulta li va demanar poder menjar-hi alguna cosa. La mare es va animar fent esmorzars i creant un petit bar. En aquella època encara hi havia força indústria de les bòbiles i els treballadors anaven a fer-hi l’entrepà. Ells van ser els culpables que la Pilar comencés a preparar un petit menú per a l’hora de dinar.

L’any 1982, ara celebraran el 40è aniversari, en Jaume Grau i la Pilar van posar les bases del restaurant que coneixem iniciant un camí que els ha portat a ser reconeguts a la comarca i als voltants. En aquests moments el pare està jubilat, la mare n’és el pilar i els fills lideren des de fa set anys un restaurant de cuina catalana actualitzada buscant el producte de primera qualitat.

Hi ha un menú diari de 14 euros i una carta amb una seixantena de plats on el ventall de preus et permet menjar d’acord amb la voluntat i la butxaca de cadascú. Tant et pots fotre una botifarra a la brasa (9,50 €) com una mitjana de Girona de 750 grams (28 €).

Nosaltres triem per començar una amanida de llagostins i alvocat, carxofes a la brasa i uns cargols a la catalana. Per beure una fantàstica ampolla de Martinet Bru, garnatxa i syrah del Priorat. Els segons són cent per cent carnívors: espatlla de xai al forn, filet de vedella i uns peus de porc amb bolets. Bon producte sense estridències i amb bona execució.

Les postres són més elaborades i, fins i tot, una mica més sofisticades, ja que són l’especialitat professional del Jordi. Farcellet de moniato, parfait de castanyes i crema de vainilla amb rom; pastís de formatge, maduixes i gelat de vainilla, i una incorporació de l’any passat anomenada Manuscrit tiramisú.

Els germans Grau han conviscut tota la vida al voltant del negoci familiar. Ara la Pilar controla Cal Noio des de la tranquil·litat que li dona veure treballar els seus fills. Seiem amb el Jordi perquè ens expliqui una mica el present i el passat del restaurant. “És el nostre projecte de vida. Estem continuant l’esforç de molts anys dels pares. Ens portem molt bé. Som constants, estem sempre al peu del canó i busquem el millor producte per satisfer els nostres clients”. Ens parla amb respecte i devoció per la feina dels pares. La conversa i el gintònic els fem a la terrassa de Cal Noio: “No recordo haver obert la terrassa en un mes de gener, però avui fa un dia espectacular”. Al Bruc fa molt fred però quan comença a fer bo aquesta terrassa plena de moreres val tots els calés del món.

La Pilar, el Jaume i el Jordi et fan sentir còmode i com a casa. La gent menja bé i torna. No hi ha cap altre secret.